25 oct. 2008

EL PRESIDENT “W” (Una Pel.licula Biografica)

Publicat en 5:35 sota General

W, un Polític Fracassat

El President George W Bush, popularment conegut com a W (“Dubya” enlloc de “Doble U”, com en diuen els Novayorquesos en el seu dialect)  està ensorrat i ha esdevingut un dels homes més odiats del país. Les enquestes són ben clares: no arriben al 30% el que estan estan a favor d’ell, el candidat demòcrata Obama tortura en McCain amb anuncis televisius que el comparen amb W, la Sra Palin acaba de declarar que la impopularitat de W és un dels seus pitjors problemes. No el van deixar ni parlar a la Convenció Republicana. Ja ningu va a visitar Crawford, on esta el seu Ranch i les botigues de records han hagut de plegar. Totes les enquestes pronostiquen un ensorrament gairebé catastròfic del Partit Republicà (Grand Old Party -GOP-, com se´n diu oficialment) el proper 4 de Novembre.

Qui és doncs aquest home, en W? Abans de la guerra de l’Iraq, la seva popularitat arribava als 80% . Es fàcil insultar-lo ara. Els que viviu a Europa li retraieu la guerra, el militarisme, l’unilateralisme i teniu molta raó.Però i els Americans? La guerra, les mentides, el fanatisme religiós creixent, el desenvolupament de l’Estat policial, la pèrdua de moltes llibertats civils, la vergonya per Guantánamo, un dèficit fiscal catasstròfic a diferència del superàvit que va deixar en Clinton, la vergonya per la mala gestió del relleu de l´huracà Kathrine, quan als deu dies de la desgràcia encara hi havia cadàvers sense enterrar pels carrers i un Hospital amb pacients es va quedar sense aprovisionaments per més d’una setmana, la pèrdua de protecció pel consumidor per falta de funcionaris, la caiguda imparable del nivell de vida de la classe mitjana americana, el desenvolupament d’una oligarquia adinerada cada dia més agressiva i perillosa, corrupció massiva però legal a les altes esferes de govern, pèrdua de llocs de treball i ara al final els grans focs artificials d’un desastre financer i econòmic inconcebible que s’està estenent pel món. Molta gent ha mort, però Ossama bin Laden que va planejar l’atac de les Torres Bessones segueix viu i lliure i fent el mateix. Caram, Sr W, quin èxit! El pitjor President de la història, diu molta gent.

Però la qüestió de qui és aquest personatge i com va arribar al poder no està resolta. I tindria interès saber-ho, si més no, perquè no es repetís mai. Hollywood ens ha oferit una interpretació biogràfica.

W, la Pel.lícula

El conegut Director Oliver Stone va anar a Yale al College el mateix any que en Dubya però no se sap si el va conèixer o no. En aquest film, fa un esforç per presentar-nos els orígens i la personalitat de W, al mateix temps que el seu fracàs com a President. L´Stone havia fet fa anys una pel.lícula sobre Richard Nixon interpretada per Anthony Hopkins on ens ensenyava la imatge d’un President tormentat, però la seva darrera obra “W” ens presenta un President que és tot el contrari: un home bonvivant i indiferent, sense motivacions o ideologia sencera, dominador i víctima d’un conflicte familiar amb el seu pare, el primer President George Bush (anomenat “Poppy”)  que el menysté, se sent decebut per en W i prefereix sempre el seu germà Jeb.

El film comença amb una imatge colpidora: en W tot sol a l’estadi de bèisbol dels Rangers, del que fou manager. Se sent una ovació. En W vol saludar, però l’estadi està buit. A l´home se’l veu atemorit, desconcertat.

L’obra consisteix d’escenes que salten d’una època a l’altra. El públic estarà interessat en les escenes del Consell de Seguretat Nacional que debat, prepara i engega la guerra fatal per assabentar-se després de que no hi havia armes de destrucció massiva. Després de cada sessió, en W fa pregar a tots els assistents.

La descripció no és cap fantasia, sinó que presenta gràficament l’essència de tot el que ja se sap. Una interpretació breu però fantàstica és la del gran actor Richard Dreyfuss com a Vicepresident Dick Cheney, l’home dolent, que fa una defensa aterridora de la necessitat d’anar a la guerra o si no, confrontar-se amb la fi del món civilitzat… i la pèrdua del control dels territoris petroliers de l’Iraq i l’Iran. L’argumentació de Colin Powell contra la guerra és colpidora. En Bush apareix com un home dominant però superficial. Durant la primera guerra de l’Iraq es va empipar molt que el seu pare no anés fins a Bagdad i ara vol acabar la feina. No s’ inventa les armes de destrucció massiva però està disposat a creure totes les coses que li diuen quan li convenen. Si no li convenen, es molesta molt.

Barrejat amb això veiem escenes de la seva joventut com a playboy alcohòlic (potser usuari de cocaine), dropo i inútil, vist amb fàstic pel seu pare. Poppy Bush és un gran senyor, descendent d’una família aristocràtica de Texas, un home seriós i treballador amb càrrecs molt importants. Comencem veient a W durant el rite d’iniciació a una confraria de Yale, quan és víctima de tota mena d’abusos i insults abans de ser admès. Poppy es queixa de les males notes. En W juga a football i després d’una gamberrada a Nova Jersey el fiquen a la presó. Com sempre i sempre més, Poppy ha de fer trucades i treure´l. En W ho fa tot malament. Abandona o és fotut fora de totes les feines que Poppy li troba. Promet casar-se amb una noia que no és escaient. Poppy ho arregla tot, com sempre i parla només amb admiració del seu fill modèlic Jeb que aviat arribarà a Governador de la Florida i potser, qui sap, a President! En Jeb és un fill com cal, en W és un borratxo inútil.

En W és una personalitat agradabilíssima, simpàtic i irresistible amb dones (com la Laura) i triomfa a les festes, caient per terra emborratxat. El pare no el pot aguantar. Quan ja està casat amb la Laura, Poppy es presenta per President i invita en W a la campanya, perquè no fa res. En aquell moment ell troba les connexions que utilitzarà després. Però després de l’elecció en Karl Rove li retreu que malgrat la seva edat (ja més de 40) no ha fet res en tota la seva vida (“you have done shit”).

Fent el “jogging” pel bosc en Bush, igual que Sant Pau, cau per terra il.luminat i sent la veu de Déu que el crida a la religió. En W va a visitar un pastor famós, es declara un cristià evangèlic “born again” i abandona l’alcohol.

Oliver Stone el martiritza: el fa anar per la pantalla en roba interior, l’ensenya posant-se els pantalons i fins i tot (oh horror suprem!) assegut a la trona, parlant amb la Laura que està al llit a través de la porta oberta del bany. Durant l’escena en W utilitza paper. Persones sensibles no haurien de mirar.  Es evident que l’Oliver Stone no s’estima gens l’antic company de College.

Enmig de la sorpresa i perplexitat general, en W anuncia que vol fer-se elegir Governador de Texas. El seu pare no hi està gens d’acord. Hauria de ser primer en Jeb que és elegit a la Florida i en aquest moment no pot presentar-se encara. La Barbara sempre se´l mira amb fàstic i menyspreu. Però en W incomprensiblement és elegit primer Governador i després President, mentre que en Jeb només fa una carrera relativament modesta, essent elegit més tard Governador.

Cap al final de la pel.lícula en W té un malson: El Poppy se li apareix a l’Oficina Oval (seu simbòlica del poder a la Casa Blanca) i li retreu que ha destruït el bon nom i la reputació de la família, que s´havia guanyat amb treball dur durant 200 anys i que a diferència de Jeb l´ha desenganyat. Així es queda el President W… esperant el crash econòmic de postres.

Reflexions Finals

Aquí ho teniu: fins al 40 anys un playboy inútil, alcohòlic, fill dúna família poderosa, voltat de dones, malgastant els diners de la família, traient males notes,  un home de tracte agradabilíssim (un “charmer” en anglès), anant de festa en festa, barallant-se amb el pare, fracassant en tot, que un dia anuncia que s’ha convertit al cristianisme evangèlic, renuncia a la mala vida, es fa elegir Governador i dues vegades President dels Estats Units. Vet-aquí en Bush fill.

Oi que n´hi per fer-se´n creus?  L’Oliver Stone ens descriu W com un home buit, sense res al cap, amb idees fixes absurdes, autoritari, amb una religió poc sincera, que secretament segueix bevent alcohol, un ximple i un poca-solta com diríem en català.

Pot ser veritat això? Jo m’en recordo almenys d’una persona que vaig trobar que semblava externament molt similar al W, un desgraciat que només rebia insults i comentaris despectius sobre la seva intel·ligència i que no obstant va pujar i pujar i va arribar a una posició molt desitjable.

I en Franco? Va durar 40 anys. Ningú admirava el seu seny i capacitat.

Sembla que els que arriben al poder i s´hi aguanten tenen alguna cosa que els guia i els fa pujar i els ajuda a mantenir´s-hi. En anglès la paraula que els descriu és “cunning” que és de mal traduïr. No és pas el nostre “seny” perquè és pejorativa. potser “astúcia” barrejada amb una mica d'”enginy”.  El “cunning”, el saber com es fan certes coses, com es poden influenciar i dominar les persones que troben,  no té res a veure amb la intel·ligència convencional i s’hauria d’estudiar en detall als llibres de psicologia per saber en què consisteix.

Què cal fer quan es topa amb un? Com aturar-lo? Com protegir-se d’ell? Els Estats Units no van saber fer-ho fa quatre anys quan van tenir l’oportunitat. Són perillosos.

No hi ha resposta

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*