Arxivar per setembre de 2009

21 set. 2009


La GRIP vista per un Doctor Àrab misteriós

Classificat com a 1

Una trobada afortunada a Central Park

El Quixot, que poca gent ha llegit, conté al Capítol IX de la Primera Part una confessió inesperada de Cervantes: ell no n’és l’autor. El Quixot fou escrit per un misteriós “historiador arábigo” anomenat Side Hamete Berengeli. El gran autor se´l  va trobar escrit en àrab a ca´l drapaire i va pagar a un moro bilingüe (com els Catalans) perquè el traduís (un sac de panses i un altre de blat).

Recordant aquest antecedent, jo seia un dia a un banc a Central Park a migdia menjant un paquet de patates chips (no fregides sinó cuites al forn) quan un senyor en bata blanca, probablement un metge d’un Hospital veí,  d’aspecte pakistanès, una mica esmorteït i cansat se´m va seure al costat.

Li vaig oferir un chip, però el va rebutjar: no podia, estàvem al Ramadà. Vet aquí el seu problema: ell viu a un barri musulmà de Brooklyn. Durant aquest mes, com que no es pot menjar ni beure entre la sortida i la posta del sol, tenen un tocador de tambors com els que hi ha al Pakistan que a quarts de quatre de la matinada toca a les cantonades per despertar els creients amb temps per esmorzar i atipar-se d’aigua abans que surti el sol. Però ahir s´havia ficat massa tard al llit i al matí es va despertar a les vuit i per això ja portava setze hores sense beure i ja no podia més.

Ai pobret! Sembla va com si fos una urgència mèdica.  Havia fet bé de venir a treballar a l’Hospital, per si de cas.

Per això no era tot. Diu que un cert diari europeu li havia comanat un article sobre la grip vista amb ulls americans i ell s’havia passat dues setmanes estuidiant i meditant sobre el cas i gastant electricitat per l’Internet. I al final el cert diari en qüestió va rebutjar l’article perquè era massa llarg. Tot havia estat per res.

Per res? vaig preguntar. Potser no, només per poc. Miri, amic, si vol, li puc penjar l’article a un bloc que tinc també a un cert diari europeau. No se´l llegeix ningú, perquè la secció de blocs està abandonada des de fa anys. Dels blocs destacats que tenen, tres són mig actius i nou estan tancats i abandonats des de fa més d’un any. Però així i tot si no sap què fer-ne, jo encantat. Està clar, amb mi tampoc es cobra. Tot s´ha de dir.

I així vam quedar. En aquest cas l’article el vaig traduir jo mateix. Potser algun lector s’interessarà per l’escrit i consideracions ètico-cíviques del famós Doctor Ahmed Esvergínia sobre la grip, que em plau reproduir.

 

=============================================================================

DES DEL PAIS, ON LA  GRIP  S’ANOMENA  “FLU”

Hi ha coses que els metges fan bé, però també coses que per ara no saben fer bé. A la facultat i a la residència aprenen molt, però no sempre com parlar al públic, com crear una alerta necessària sense esglaiar, com fer entendre a gent que no sap medicina quina és la seva malaltia, com es pot tractar i quin pronòstic té. Aquí als EUA ja fa temps que el Govern i els metges han decidit que un pacient té dret a conèixer-ho tot, a demanar i llegir la seva història clínica i tots els documents pertinents al seu cas, a sentir la veritat explicada d’una manera que al seu nivell sigui entenedora. Les organitzacions de salut pública han de saber com fer el mateix amb tota la ciutadania sota la seva protecció.

 

La grip és una malaltia infecciosa de les vies respiratòries i del pulmó causada per un grup de virus, un verdader flagell, que han intentat ja més d’una vegada exterminar la humanitat. Fan com la majoria de virus: entren sempre amb l’aire inspirat, identifiquen les cèl·lules humanes d’interès, en aquest cas les que cobreixen els nas, els bronquis i els sacs alveolars del pulmó, penetren a l’interior, arriben al nucli, es multipliquen, maten la cèl·lula infectada i surten a l’exterior a buscar noves cèl·lules per destruir. Si el dany es limita al nas i bronquis, no passa gran cosa: el pacient té febre (més de 100 graus Fahrenheit, uns 38.6 graus Celsius, una gola irritada, secrecions nasals, mal a les articulacions, mal de cap, cansament, alguna vegada vòmits i mal de panxa. El malat ha de cuidar-se i sobretot prendre líquids i algun dels medicaments antiinflamatoris que es poden comprar sense recepta, però no pas aspirina si el pacient és un nen. Però diguem encara que les defenses del malalt funcionen malament perquè té per exemple un càncer, o és molt vell, o té una malaltia del fetge, o està mala alimentat, o pateix del SIDA o d’una infecció crònica o altres coses: en aquest cas el virus té la via lliure i arriba fins a l’interior del pulmó on destrueix totes les cèl·lules que cobreixen els sacs alveolars, omplen el pulmó de fluid i de sang i acaba en una pneumònia viral greu que causa una insuficiència respiratòria i pot necessitar pel perill de mort l’ingrés a una Unitat de Cura Intensiva. I aquí està el problema: determinar si la grip és una malaltia lleu (que és freqüent) o una malaltia mortal (que és rar).

 

El ciutadà i les decisions.

La gran qüestió és saber de què depèn la diferència. La resposta rau en una de dues coses: com és d’agressiu el virus i si les defenses i anticossos que té el pacient són fortes o febles. Ara en aquest moment, les autoritats sanitàries del món estan avisant que el virus H1N1 podria causar una catàstrofe gairebé universal però que no n’estan segures i que potser no passarà res. I aconsellen prendre la vacuna sense deixar de reconèixer que molta gent estaria millor sense prendre-la. Què ha de fer un ciutadà? És com un partit de futbol: un equip pot ser feble o fort, però el resultat depèn també de com sigui l’altre equip. La gent està acostumada a veure el seu metge de capçalera com una autoritat que sap sempre què convé i dóna bons consells, però si hi ha un cas on de fet no hi ha criteris, seria condescendent afirmar el contrari i callar el problema. Cal explicar el cas i deixar que cadascú trii com vulgui. Els ciutadans no han de ser tractats com nens.

 

La teoria de l’evolució i el virus gripal.

Tots els organismes han evolucionat, però tan poc a poc que no es nota. Els homes som col·lectivament diferents de Lucy (aquests dies exhibida al Times Square de Nova York) però ens assemblem molt als nostres avis. Els organismes rudimentaris en contrast sovint canvien, sempre a la cerca de més força i més invencibilitat i més capacitat de sobreviure i assolir els seus objectius… en aquest cas contra els interessos de la nissaga humana. Els virus (mireu la il·lustració) tenen al centre agregats de material genètic, els gens. No tenen cap membrana, però a l’exterior són compactes i acaben semblant com una petitíssima pilota de tenis que a l’exterior exhibeix una mena de xinxetes mig clavades que són els receptors que permeten identificar-los. Per entendre el problema, cal saber que tots els virus gripals tenen a l’exterior dos receptors que s’anomenen H i N. Hi ha diferent configuracions de H i N que són numerades. No cal ficar-s’hi però en el cas del virus nou els receptors d’interès són H1 i N1. Aquests receptors existeixen per permetre el virus sortir de la cèl·lula on s’ha ficat, com si fossin una mena de claus per escapar-se de la cèl·lula atacada i morta. I la configuració dels H i N és precisament allò que la defensa immunològica que tenim utilitza per reconèixer el virus i lluitar-hi en contra. Aquest punt és cabdal: per enredar el cos humà i deixar-lo indefens només cal substituir el H1N1 per un altre que no tingut mai i contra el qual no tenim anticossos, diguem H8N3 i no hi ha res a fer.

 

Drift i Shift.

Els científics a vegades se senten poètics i trien noms macos per coses que no s´ho mereixen. Shift i Drift són els dos mecanismes de transformació dels HN de la superfície del virus de la flu. Drift, que té lloc constantment, és l’evolució tranquil.la i inaturable dels dos receptors H i N, com la brisa que belluga els fulls de l’arbre. Però passa contínuament i resulta només en petits canvis a la superfície. Però ja n´hi ha prou perquè no se sàpiga mai si si una vacuna serà efectiva o no. La vacuna està basada en el virus de fa mesos, i llavors anava molt bé, però en tot aquest temps la brisa del drift no s´ha aturat, i els receptors han anat canviant poquet a poquet i el virus que al final arriba ja no és el mateix del què es va usar per la vacuna. L’esperança és que els canvis siguin mínims i el cos identifiqui el virus però no se sap mai. Imagineu-vos que un ciutadà o ciutadana s´ha fet cirurgia plàstica i us el/la trobeu amb un nas més curt, llavis més gruixuts, pits més grans… El o la reconeixeríeu? Probablement sí, però depèn. Cal considerar a més que el canvi podria anar en tots dues direccions: que el virus es faci més virulent (com ens temem ara amb el H1N1 de la tardor) o a l’inrevés, inofensiu.

 

El shift, el fenòmen tan temible responsable pel problema actual és molt poc freqüent i pot resultar en un desastre molt gran que en 1918 va causar la grip espanyola i la mort de 40 o 50 milions d´homes. Un shift deixa el nou virus que en resulta d’una forma que no pot ser reconegut per la defensa immunològica humana i té via lliure per entrar al cos i fer mal.

 

Afegim aquí que el virus gripal no viu sols a homes sinó també a certs animals, entre ells els ocells i els porcs. En general els virus que ataquen aquestes espècies són diferents els uns dels altres. El cataclisme del que parlem té lloc quan un d’aquests éssers (no necessàriament dintre el porc com es va creure al començament de l’epidèmia) queda infectat amb els tres virus. Es troben a l’interior d’una cèl·lula i es fonen, reorganitzant els tres grups de gens en ordres i formes noves i diferents. El resultat és encara un virus gripal, però monstruós, capaç de tot. I és exactament d’això que estem parlant. Gràcies als esforços de les autoritats sanitàries, sobretot el Center for Disease Control, el nou virus fou reconegut a temps de preparar una vacuna. Però el problema no ha quedat resolt del tot. Cal recordar el shift. El shift actua sobre tots els virus gripals, independentment de si han patit un drift o no i per tant segueix transformant els virus nous H1N1 i ningú pot estar segur que quan la malaltia arribi no siguin ja diferents i insensibles a la vacuna. La nova grip pot originar un desastre mundial o pot posar en ridícul les autoritats sanitàries. És impossible fer una recomanació sòlida basada en els fets coneguts. Cadascú haurà de decidir.

 

Història.

És dubtós que la nova grip s’originés a Mèxic. Els primers casos confirmats de debò van ser trobats el març de 2009 en dos nens que no es coneixien mútuament al Sud de Califòrnia, prop de la frontera. Al poc temps, gairebé simultàniament, es va declarar l’epidèmia a Mèxic. Nens d’una escola catòlica de Queens havien anat de vacances a Mèxic on es van contagiar. Al poc temps ja hi havia milers de casos a Queens. I ara ja està a tot arreu. Aquest virus sembla per ara poc agressiu però es transmet molt fàcilment.

 

Diagnosticar.

En l’actualitat diagnosticar la malaltia és fàcil, només que en aquest moment aquí costa uns $600. Cal prendre secrecions nasals i enviar-les al laboratori. La FDA ha aprovat un “kit” amb els reagents que s’utilitza amb una màquina anomenada RT-PCR, i el resultat s’obté immediatament. Si encara hi ha dubtes, es pot fer una cultura viral i un anàlisi d’ADN. Misteriosament la grip estacional més comú pràcticament ha desaparegut, almenys als EUA.

 

Persones afectades.

Cada virus té predilecció per certs grups de persones i en això aquest H1N1 és molt diferent. Es notable la predilecció per gent sota l’edat de 35 anys i el nombre de nens petits (però no nadons) que la pateixen. Les embarassades i la gent grassa i els malalts del ronyó també estan massa representades. I després queden els de sempre, la gent amb malaties cròniques i debilitats. Si les coses no canvien, per a la gran majoria de malalts la grip és una infecció lleugera i per ara el nombre de morts és més petit que la mortalitat causada cada any des de sempre per la grip estacional.

 

Tractament.

Els ciutadans sovint pregunten si cal anar a l´Hospital o no. La resposta és la de sempre: per una febre amb mal de coll en una persona sense risc especial sovint no cal ni tans sols anar al metge. Es tracta prenent líquids i els antiinflamatoris comuns que es troben a la farmàcia i es poden comprar sense recepta. En cas d’una verdadera pneumonia viral, evidentment sí que cal anar a l´Hospital, cosa que seria fàcil de reconèixer per la mala condició del malat. A l´Hospital a malalts greus se´ls pot administrar un de dos medicaments que són eficaços contra la grip nova: Tamiflu i Relenza. El que fan és inhibir els receptors N, evitant per tant que el virus surti de les cèl·lules infectades i s’escampi.

 

Tancarem les escoles o no?

Conec una companya que està deixant l’Hospital per anar a dirigir el programa anti-flu de la ciutat. Diu que l’alcalade li ha donat el permís exclusiu de tancar pel seu compte allò que calgui al seu parer. Però ella diu que no hi ha cap intenció de tancar les escoles ni res. Al començament quan la malaltia es va declarar a Queens, l’escola dels nens malalts on tot va començar fou tancada en l’acte i tot va acabar malament. Evidentment la majoria de nens ja estaven contaminats i hauria anat millor deixar-los dintre l’escola que treure´ls a que es passessin el dia pels carrers, anant en metro o de visita amb altres nens. Per la grip rarament s´han tancat escoles.

 

Transmissió.

La il.lustració adjunta, del CDC d’Atlanta ensenya fotogràficament les gotetes petites de líquid que un malalt expulsa de la boca amb la tos. És dintre d’aquestes gotes que està el virus i per infectar una altra persona, al virus li cal entrar a la boca o el nas. La distància màxima que poden volar aquestes gotetes és un metre, potser dos, o sigui que de fet només afecten les persones que es trobin molt aprop del malat. Es recomana cobrir-se la boca no amb la mà, sinó amb un mocador de paper o la mànega de la camisa. Pels que cuiden personalment malalts, la màscara de paper, seria suficient per aturar les gotes. Quan acaben de volar, aquestes gotetes tan perilloses, es dipositen per terra, sobre els mobles, sobre els vestits, als llibres, … a tot arreu. És impossible evitar que altres persones toquin aquests dipòsits de virus que, si es porta la mà a la boca, causaran una infecció. Aleshores l’objectiu seria que la gent o no es toqués la boca o que es rentés les mans sovint o que s´hi apliqués un d’aquests desinfectants que es venen a les farmàcies. Això és una defensa eficaç.

Fer petonets tant a la galta com a la boca és perillós, perquè a aquests llocs el malalt segur que ha dipositat virus. Dura com ha estat la vida al país degut a la crisi, els Americans no són gent disposats a perdre una oportunitat de fer broma i riure. La Sra Clinton, a qui es veu molt fent petonets a la galta als coneguts, va demostrar l’altre dia a la TV la tècnica nova de saludar fregant-se els colzes amb els amics. Altres han proposat tocar-se els punys tancats per saludar. Ja veurem.

 

Cal vacunar-se o no? La gent lliure ha de saber decidir

Les primeres vacunes per a grups o gent en perill estaran disponibles a mitjans d’octubre. Al començament deien que caldrien dues injeccions amb interval, cosa que hauria complicat molt el problema, però es veu que la vacuna és tan forta que només en caldrà una. A molts de nosaltres, se’ns prendrà la llibertat de decidir. Diuen que el nostre Parlament estatal a Albany està a punt de manar la vacunació de tots els metges i personal sanitari. Però la majoria de ciutadans podran triar.

Probablement els ciutadans voldrien que la classe mèdica o les autoritats sanitàries fessin una recomanació professional clara: cal o no cal vacunar-se. I enlloc d’això només escolten dubtes, opinions que no serveix de res, que la malaltia és inofensiva, etc. Com diu aquest article al començament és  veritat que no es pot saber exactament com serà de perillós aquest virus a l´hivern i si la vacuna és necessària o si les complicacions de la vacuna podrien ser pitjors que la malaltia. Cal recordar, no obstant, l’èxit enorme dels programes de vacunació mundial combatent malalties infeccioses. Fa gairebé cent anys de la grip espanyola. Potser no ha tornat a passar i no passarà mai més, gràcies a la vigilància de la Salut Pública. En aquest cas, tots els epidemiòlegs estan orgullosos d´haver pogut seguir la pandèmia des del dia 1. Aquests dispositius mereixen la confiança del públic, fins i tot malgrat el risc. Què diria la gent si fos a l’inrevés, una epidèmia dolenta que arriba sense avís ni precaucions ni defenses?

Els homes som relativament lliures. Moltes vegades hem de prendre resolucions sense conèixer totes les dades escaients ni poder saber com acabarà : cal triar una parella, una carrera, un lloc de treball, un pis, un cotxe, els amics, i moltes altres coses que tindran una influència profunda en el curs de la nostra vida i tothom fa com li sembla tot sol sense tolerar intromissions. Aquest cas no és diferent i hauria estat massa arrogant no advertir de la situació ni oferir remeis, com si tots fóssim incapaços d’entendre. I no, el doctor no està segur de com acabarà i només recomana la vacuna als ciutadans en perill. I si la por resulta que no estava justificada, molt, però que molt millor per a tothom.

Vaig sentir l’altre dia com el Director del CDC, autoritat federal màxima de la Sanitat Pública, deia que ell farà vacunar els seus fills. Els meus ja no tenen l’edat quan encara creien el seu pare, però si pogués, també els diria que ho fessin. Si el Director i jo ens equivoquem, no serà la primera vegada i en traurem les conseqüències.

=================================================================================

Adéu-siau i bona sort amb la grip. No he tornat a veure el Dr Esvergínia. Semblava molt debilitat per la fam i la set. Confio que la grip no l’hagi matat.

A reveure

 

JOANOT

3 respostes