15 gen. 2017
Cotxes autònoms: Somni o realitat prematura?
Èxits i Fracassos
Fa relativament pocs anys que Google va anunciar per sorpresa que estava treballant en el desenvolupament d’un cotxe completament autònom. Apple va seguir l’exemple i ens vam assabentar que la majoria de les grans companyies automobilístiques, tant a Europa com als EUA, ja feia anys que treballaven en secret en el mateix projecte. Perquè volien emprendre tots de sobte un projecte tan difícil com car? La resposta que rebia tothom que preguntava era sempre la mateixa (per qui la vulgui creure): es tractava només de millorar la seguretat, d’acabar amb els milers de morts, accidents materials i desgràcies que tant ens afecten. Era veritat…també.
Hi ha hagut bons resultats: la càmera de vídeo per la visió enrere quan l’auto recula, el fre automàtic davant d’un obstacle o una persona, l’avís quan el cotxe se surt de les línies del carril. De moment, aquestes coses ja s’ofereixen en autos cars, però costen extra i hi ha autoritats i organitzacions de consumidors que demanen que siguin obligatòries, cosa que probablement arribarà. Una cosa que seia útil i fàcil d’implementar però sembla tenir poc èxit és l’aparcament automàtic. Hi ha algun model d’auto que ho pot fer pel carrer, cosa molt fàcil en vista de l’equipament, però del que es tractaria seria d’aturar-se davant la porta de l’edifici i manar al cotxe que anés a aparcar tot sol i que torni quan sigui trucat per un iPhone. Un dels grans avantatges seria que permetria aparcar molts més autos que ara, perquè caldria deixar molts pocs centímetres entre cotxe i cotxe.
Tot això està molt bé i qui vulgui ho pot tenir amb moltes marques per un preu extra. Però i els cotxes completament autònoms que obeirien ordres de dur-vos tots sols des de la Plaça Espanya a ca una tieta que viu a Vic? O a Figueres?
Avís dels Experts
Molts investigadors eminents en intel·ligència artificial han escrit articles avisant que l’intent és prematur, que arribarem sens dubte a aquests cotxes sense conductor, però que trigarem anys encara. La raó és que les tècniques d’ intel·ligència artificial no són prou dignes de confiança. És fàcil d’entendre perquè. Jo fa anys treballava al laboratori amb un programari comercial de Neural Networks, que nosaltres volíem entrenar perquè reconegués tot sol biòpsies de càncer. Calia començar ensenyant-li una col.lecció didàctica de casos ben diagnosticats perquè l’ordinador entengués quins eren els criteris utilitzats que ell sabia extreure; després hom podia ensenyar-li desconeguts per veure si els diagnosticava. La veritat és que sovint sí que ho feia, però a vegades sospitàvem que l’ordinador havia memoritzat coses i les super-imposava als casos desconeguts. Molt bé, però què faria quan se li presentava un cas que ell no coneixia? Feia un diagnòstic sense avisar que acabava de fer una cosa absurda, un disbarat perillós. El sistema no sabia tractar amb coses desconegudes.
No tinc cap dubte que en els anys passats des del meu temps la Intel·ligència Artificial deu haver millorat moltíssim, però els experts diuen que no prou per posar un monstre que pesa tones a gran velocitat pel carrer confiant en que el programari protegeixi tothom. En general el cotxe ho farà molt bé en totes les situacions que coneix, que són gairebé totes, però els humans i certs esdeveniments causen situacions úniques i imprevisibles que l’ordinador del cotxe no coneix ni sap què fer. Què farà en aquest cas? Potser molts lectors podrien explicar coses molt inesperades que els han passat anant per cotxe, o perills que han previst i evitat gràcies a la seva experiència i prudència.
El cas de Mercedes
Fa poc aquesta companyia ens va facilitar la resposta a un dels més grans dilemes ètics de la humanitat. Què cal fer quan hom està encarat amb una situació on cal decidir entre matar algú o sacrificar la pròpia vida? O matar a dos enlloc de tres? i si un dels tres té fillets petits?
Anant en cotxe, diguem que de sobte un grup de nens apareix davant del cotxe sense distància per frenar. Seria possible no obstant, girar a la dreta i caure a un barranc, on el conductor podria morir. Què cal fer? Atropellar els nens o triar la mort pròpia?
La resposta de Mercedes en els seus cotxes automàtics? Salvar la vida pròpia i matar o ferir els nens. Algú coneix una resposta més escaient? Mercedes va causar un escàndol, però com s’ho fan els altres? Hi ha coses de les que ningú vol parlar.
Exemples actuals
El cas més sensible fou el del conductor d’un Tesla que va morir quan estava al seient del xòfer llegint un diari mentre el seu cotxe circulava amb conducció automàtica. La companyia Tesla va afirmar immediatament que el conductor havia violat les instruccions deixant anar el cotxe tot sol per un lloc perillós, i que això, encara que evidentment possible, no estava ni previst ni autoritzat.
L’exemple més agosarat ens l’està donant UBER, que té taxis automàtics a la ciutat de Pittsburgh (Pennsylvania) i a San Francisco. En tots dos casos, la companyia posa un xòfer, el qual en principi observa sense fer res, i el servei està limitat a certes parts de la ciutat. A San Francisco s’han empatollat amb la policia de tràfic que ho volia prohibir. En qualsevol, el futur d’aquesta innovació dependrà molt de com s’ho prenen el públic i les autoritats a més de les companyies d’Assegurances.
El Futur
Que perquè dedicar tants diners i esforç a aquesta empresa tan immadura? Treballen per un futur que fa salivar d’alegria els empresaris i grans companyies, que s’imaginen com els taxis, camions i autobusos de línia podran circular en un futur pròxim tots sols sense xòfer i estalviar-se molts dinerets. Per ara només UBER ho està assajant, però potser aviat veurem el dia quan monstres de vuit rodes carregats circulin tots sols pel carrer.
Això ens porta al problema de l’automatització creixent i la pèrdua progressiva de feina ben pagada. El Sr Trump es pensa que això és degut als EUA al pacte nord-americà de comerç lliure (NAFTA) que s’ha emportat tota la feina bona a Mèxic, però en realitat té més a veure amb la proliferació de robots a la fàbrica. Igual passa amb els gegants del comerç per Internet, com Amazon. Quan funden un centre de distribució, prometen més de 10,000 treballadors i no menteixen: podrien fins i tot arribar a més. El problema és que prenen la feina a tants empleats de botiga o més. Hi ha organitzacions que estudien formes de re-entrenar o si no es pot, per exemple perquè el treballador es massa vell, pagar un suplement per fer-lo acceptar una feina pitjor. Ja veurem
Afegit 21 Gener 2017. Finalment, després de set mesos,una agència federal ha publicat el resultat de la mort a la Florida d’un automobilista, quan un Tesla conduït automàticament es va estavellar a una velocitat de 115 qm/h contra un camió que estava creuant la carretera. L’informe ha absolt Tesla i el seu programari de tota culpa. L’accident va passar per una imprudència del conductor que es va posar a llegir al volant sense vigilar la carretera,cosa inacceptable que Tesla havia desaconsellat. En aquell cas l’autopilot va confondre el color del camió amb el cel. El sistema no pot funcionar en tots els casos perquè no sap què fer en situacions inesperades. Això es resoldrà algun dia però no pas ara. Cal tenir un conductor.
Joan Gil