Arxiu per a 'President Trump' Categories

17 jul. 2018


Una interpretació malvolent de la llei: com Trump va fer empresonar més de 2000 nens

Detinguts sense causa, eren els nens d’immigrants presoners polítics?

Van esdevenir els nens detinguts per la policia d’immigració i separats immediatament sense explicacions de la família presos polítics? No, perquè segons les lleis de polítics autoritaris de certes nacions no hi ha hagut mai ni un sol pres polític. Tal com adverteixen les organitzacions que defensen drets humans, resulta que tots els detinguts han violat una llei existent interpretada per jutges amics  i han estat condemnats per un tribunal. Negar la qualificació de presos polítics a enemics empresonats i humiliats és una forma de tranquil·litzar la consciència dels seus torturadors: la víctima és de fet un criminal que havia violat la llei, mai un detingut polític. I tothom pot dormir tranquil i feliç. Tret dels presoners.

Durant un període de més d’un any nens de qualsevol edat, des de nens de pit fins adolescents, van ser separats per força dels pares que havien intentat entrar als EUA, tant si era per demanar asil desprès de presentar-se voluntàriament a la policia de fronteres, com si la policia d’immigració anomenada ICE (“immigration and customs enforcement”) els havia enxampat pel desert. No veien cap diferència. Sovint els pares o mares eren emmanillats i s’enduien en l’acte els fills, explicant que això els passava perquè estaven violant la llei i que no tornarien a veure els fills fins l’edat de 19 anys, perquè els ficarien a una llar d’acollida (“foster home”) i oferits per adopció, i que era perquè havien violat les lleis d’immigració i era culpa seva exclusiva. Se sap que un home es va suïcidar i els crits de les mares arribaven fins al cel. Diuen que a una li van arrencar un nadó del pit.

Als EUA hi ha presons privades, tant federals com estatals, i la companyia que es feia càrrec dels nens va cobrar uns 2 o 3 milers de milions per l’emmagatzemament. Resultava que efectivament els pares, també tancats, perdrien el contacte amb els fills i ningun els deia on els havien ficat. La majoria estaven empresonats encara a Texas a un supermercat abandonat, altres van anar a parar a llocs molt llunyans sense informar els pares. Estaven separats per edat. Hi havia sales d’infants petits, fins i tot de mesos en tants bressols com cabien a una habitació, altres per nens fins a 10 anys i finalment algunes per adolescent. Sembla que eren uns 2.400. En general dormien a matalassos per terra, pero algunes noies s’han queixat que ni això tenien i que havien de dormir assegudes per falta d’espai.

Ja feia temps que se sentien rumors i crits de les organitzacions que miren de protegir els drets humans i els negaven l’entrada a aquestes presons de nens incomunicats, fins que un Senador federal es va presentar a Texas exigint l’entrada acompanyat de periodistes i fotògrafs. El resultat fou un crit d’horror que es va estendre per tota la nació nord-americana i la majoria de diaris i programes de radio i TV ho van investigar i segueixen fent-ho. Totes les confessions religioses, la majoria de congressistes, antics presidents, el públic, organitzacions de dones, actors famosos es van alçar amb ràbia i hi va haver moltes manifestacions pels carrers. La premsa estrangera en canvi no se’n va preocupar tant com el cas mereixia. A més, l’atenció del públic no dura gaire. En Trump fa bestieses noves cada dia.

Qui són els immigrants

Els immigrants semblen ser diferents a molts països del món, però tots tenen en comú que volen fugir d’una situació intolerable, treballar i viure. I a tot arreu estan molt exposats a l’odi i la violència de la Dreta Alternativa que als EUA són els Trumpistes i sovint utilitzen banderes nazis i són violents. A Europa i Catalunya tenen altres noms.

Des de fa temps, hi ha pocs nous immigrants mexicans. La majoria venen de l’anomenat Triangle Nord, constituit per tres estats fallits, Hondures, El Salvador i Guatemala, un trist resultat d’allò que els franquistes còmicament anomenaven “la obra civilizadora de España en América”. No existeix a aquests països ordre públic ni policia efectiva i digna de confiança. Estan controlats per gangs criminals que poden fer com volen, robar, amenaçar, assassinar, cremar habitatges, violar dones (i tornar-hi per humiliar) robar i endur-se nens per adoctrinar-los amb impunitat total. La corrupció és indescriptible. És en va queixar-se i si hom ho fa, pot acabar molt malament. Vaig veure recentment un documental fet a Tegucigalpa. El barri del govern estava patrullat per soldats emmascarats i duent armes llargues. Era millor no prendre l’autobús perquè bandits els aturaven i robaven als passatgers. Barris sencers estaven buits perquè la gent decent havia fugit i no es trobava feina. Per això molts triaven el camí tan perillós d’intentar entrar als EUA, amb la frontera a milers de quilòmetres, esquivant lladres, policia mexicana, gastant els estalvis de tota la vida i tota la família i sobrevivint com podien. A molta gent li sembla que n’hi hauria prou per demanar asil polític als EUA, com la majoria fan, pero quan la ICE els enxampa, els diuen que la petició d’asil ha estat rebutjada (cosa que només un jutge té dret a decidir però ICE no se’n preocupa) I els prenen els nens com a càstig, dient que és per sempre. Es veu que els volen escarmentar. Ho fan amb tots els immigrants sense excepció.

La ruta tradicional dels immigrants era més o menys en llarg del Mar Carib a la costa mexicana, cosa perillosa d’ençà que Obama va començar a pagar Mèxic per fer tornar els desgraciats al seu país i també per les moltes bandes criminals que robaven els diners que molts duien amagats per poder pagar un coyote, un guia,  a la frontera americana. Sovint els centreamericans acabaven vivint de la caritat de bona gent mexicana.

Anys desprès, una cosa va passar. El gang narcotraficant de Sinaloa, a la frontera nord-americana cap al Pacífic va descobrir un nou negoci. Els immigrants havien d’arribar a Sinaloa pels propis mitjans però un cop arribats podien contractar el pas amb els narcos, que oferien guies, observadors al desert i sabien on es podia passar. Vaig veure a un documental  una escena colpidora. Hi havia dones immigrants fent cua davant una farmàcia. I això perquè? Resulta que, donant per fet que serien probablement violades, volien comprar anticonceptius mexicans, prohibits als països d’origen. En canvi, la farmàcia no tenia res per prevenir malalties venèries. Els qui no tenien diners, podien alguna vegada oferir-se als narcos a fer de mules, creuant la frontera sota la protecció i guia dels narcos duent una motxilla amb estupefaents a l’esquena. Peró si els federals americans els enxampaven, anirien a la presó per molts anys.

En l’actualitat, altres bandes criminals de narcos ofereixen transport per cotxe des de la frontera del Triangle fins al Rio Grande, com si fossin agencies de viatge. Diuen que en general cobren uns $1000 de passatge i accepten nens no acompanyats que tenen parents als EUA. Envien fotos fetes amb el telèfon a l’altra banda del riu a agents seus ciutadans americans que tenen els mitjans de treure els immigrants de la zona fronterera enorme, ocupada per l’ICE amb tota mena d’aparells electrònics. Els narcos mexicans no volen creuar mai ells mateixos la frontera. Està clar que hi ha gent que s’ofega o és assassinada pel camí. Potser algú ha vist el film Sicario 2 que coincideix amb coses verdaderes ja conegudes.

Condicions d’empresonament dels nens

Els grans diaris, el NY Times i Wall Street Journal ho han explicat.

Hi havia escola, molt dolenta i limitada,  habitacions massa petites, alguna joguina, alguna infermera, vigilants amb instruccions d’evitar tocar o prendre als braços els nens, que dormien  damunt matalassos per terra, molt prop un dels altres. La disciplina era duríssima: els nens s’havien d’aixecar al mateix temps, vestir-se i anar immediatament a netejar els WC i fregar el sòl del bany amb un raspall, estava prohibit seure per terra, calia anar a un lloc on donaven esmorzar i posar-se a fer cua. Estava prohibit tocar o fer una abraçada altres nens, ni que fossin germans i si cridaven podrien perjudicar el seu cas. Desprès hi hauria escola sobretot d’anglès i potser temps per jugar. Com queda dit, els encarregats (carcellers) tenien terminantment prohibit tocar o abraçar els nens. Les criatures havien quedat emmagatzemades sense cap mena d’informació o connexió amb els pares.

Molts pediatres i psiquiatres han parlat del gran perill per al desenvolupament i condició mental d’aquests nens separats sense comunicació dels pares ni coneixement de les causes ni del seu futur per mesos. Molts necessiten tractament per especialistes

Què deia el President Trump? Que la llei ho exigia. No hi havia cap tria. Que els Demòcrates canviessin la llei si volien. Que tot era la culpa dels immigrants per haver violat la llei americana. Si ho volen evitar que es quedin a casa. Que el viatge d’Hondures a la frontera americana era com un passeig per Central Park. Que eren criminals i violadors. El Fiscal General Sessions, confirmant, afegia que la Bíblia manava a tothom obeir les lleis del govern. Com tants republicans, es un senyor molt religiós. Oi que tot això sembla un malson que no podia passar als EUA? Tot això són cites literals.

De quina llei parlava en Trump? Durant els mandats de George Bush i Obama hi havia hagut un problema amb certs immigrants irresponsables o fins i tot criminals que havien vingut amb criatures joves que tractaven molt malament i de fet quedaven abandonades si el pare era empresonat. Vist que la policia o la protecció de menors  no tenien el dret legal de prendre les pobres criatures, el Congrés va escriure i aprovar una llei autoritzant la policia a prendre custòdia d’aquests nens. Aquesta llei no te res a veure amb l’ús malvolent que en feien en Trump i el seu Fiscal General. Segons sembla certa gent havien demanat que Obama també manés la confiscació dels nens a la frontera com ara fa Trump, pero es va negar. En canvi va establir una mena de presons conjuntes familiars. Una organització benèfica fou a un jutge federal a queixar-se de les condicions, per exemple que no hi havia cortines  al voltant dels higiènics i que l’educació dels nens era insuficient. Van guanyar.

Escàndol

Tot va arribar quan el Senador federal al final va entrar a la presó principal amb periodistes i va poder fer enregistraments esfereïdors immediatament  visibles a la xarxa i televisió. Era esgarrifador. Se sentien nens cridant, plorant i demanant veure el papa o la mama, altres deien que no havien pogut parlar amb els pares per un mes i no sabien on eren, les mides de les habitacions eren insuficients i els nens estaven apilats, hi havia igualment nens de pit i molts nens de pocs anys. La crueltat del cas era intolerable. La majoria de pares estaven tancats i no sabien com informar-se. Altres organitzacions periodístiques van exigir entrar. Va resultar que alguns nens havien estat volats ciutats llunyanes per raons fosques. Hi havia un número tècnicament gratis on es podia demanar informació, però els detinguts només podien sortir de la cel.la 15 minuts i el telefon no responia tan de pressa o un ordinador feia  preguntes interminables. Molts pares havien estat despatxats al pais d’origen sense fills.Encara pitjor, deien que la policia havia mantingut els fitxers molt malament i no podien connectar uns 700 nens amb ningú. Ara diuen que volen fer tests d’ADN, però només perquè jutges han manat resoldre el problema i reunir les families. Sembla que moltes no es podran reunir.

Les organitzacions de sempre van anar a jutges federals que van compatir la ràbia i fúria ciutadanes. Van prohibir a Trump tirar endavant i un jutge va manar que  en 24 hores tots els nens de menys de 5 anys havien de ser tornats. Al final Trump va haver de claudicar i aturar el programa. Ell ja havia demanat a l’exèrcit preparar barraques a camps militars per rebre encara més nens.  A més en Trump exigeix que la gent que retroben nens han de prendre immediatament l’avió de tornada cap a Hondures, fent l’esforç inútil i perdent l’oportunitat de l’asil polític, que molts tenen..

Però poc a poc, la fúria es calma i certa gent comença a girar-se contra els estrangers tan cruelment com a Europa, però al menys aquí els jutges defensen la Constitució i els drets humans. Fa pena perquè a tot el pais hi ha un boom econòmic i s’ofereix feina a tot arreu, i aquests pobres desgraciats s’ho van jugar tot perquè volien treballar i al lloc on van nàixer no els deixaven.

Els migrants del món, els Rohingyas, els de l’Orient Mig, de l’Àfrica i del Triangle Nord d’Amèrica Central viuen un mal moment. Obligats a fugir per poder sobreviure, ho fan posant en perill greu la seva vida i la de llurs fills. I el món els ofereix només empresonament, deportació, fronteres tancades, odi, violència, insults i pèrdua del poc patrimoni que tenien. Ningú troba una solució. Es pensa algú que el problema s’acabarà?

 

Joan Gil

 

 

No hi ha resposta