11 febr. 2019
El Judici i les Noticies als Estats Units
Sempre m’ha agradat sentir notícies per la ràdio i com milions de Nord-Americans això ho faig escoltant l’emissora local de la National Public Radio (NPR). Durant el dia llegeixen un butlletí cada hora pero al vespre o la nit el que fan és difondre les notícies de la BBC cada mitja hora. Fa dos dies em van fer gràcia quan anunciaven el judici imminent a Madrid. El locutor va llegir un resum objectiu del projecte i la locutora, gairebé esverada el va interrompre: “Sedició? Rebel·lió? Això sona medieval!” El seu company gairebé va riure, encara que no hi havia res per riure. Avui, dia 12 han tornat a dedicar al tema un comentari molt llarg. El tema de la independència de Catalunya ha tornat a ser discutit. Segur que no és el que volien a Madrid.
Avui hi han tornat, explicant que una manifestació de l’extrema dreta acusava el Primer Ministre de traïció! Com es menja això? Encara no li ha dit ningú ni a Trump.
Aquest judici és un dels disbarats més absurds comès per Espanya d’ençà de la fi de la Dictadura feixista. Com els Americans diuen, s’han disparat un tret al peu. Han oblidat com van acabar les acusacions de rebel·lió i sedició presentades pel Jutge Llarena a Europa? Es pensa que algú fora del país ho acceptaria aquesta vegada? Si tinguéssin seny haurien publicat una Amnistia total per protegir la reputació del seu país i evitar el ridícul de la Judicatura. En canvi, amb aquest judici tan espectacular davant de corresponsals de tot el món s’han ficat tots sols en un embolic que ni sabran ni podran resoldre. El cas té una certa similaritat amb els “show trials” stalinistes. Només que enlloc de riure, com el món farà, nosaltres ens hem de preocupar pel benestar i la llibertat dels nostres 12 presos polítics, empresonats per haver fet allò que el seu poble volia. I el món veurà Espanya com un país a punt de caure una altra vegada en les urpes d’extremistes com Polònia, Hongria i potser aviat molts d’altres, sobretot França.
La independència judicial només vol dir que els jutges tenen el poder de dir com volen. En general qüestions civils i criminals es resolen bé a tot arreu. Casos polítics són sempre diferents, perquè els jutges van ser triats per la seva forma de pensar, una inversió molt segura que no ha canviat ni canviarà mai.
El PSOE no té un passat històric clarament democràtic. Vell con és, aquest partit no ha aconseguit produir cap figura política memorable o admirada, sobretot el partit que va quedar després que Felipe Gonzàlez eliminés el PSOE històric que havia aguantant més de 40 anys a Tolosa del Llenguadoc Hom recorda el suport a la Dictadura de Primo de Rivera, hi ha moltes coses rares i un fracàs total i tràgic a la Segona República, on de fet no van arribar mal a manar de debò, la catalanofòbia de sempre i ara, en els nostres dies amb el seu 155 han eliminat d’un cop tots els drets civils i democràtics de set milions i mig de Catalans, manant a
ls diputats de la seva agrupació local a Catalunya a afegir-s’hi. Ja fa temps que malgrat el nom, no són ni socialistes ni obrers, sinó que es presenten com un partit capitalista i globalitzador de Centre Dreta
I ara s’han equivocat i hauran de pagar un preu
Joan Gil
No hi ha resposta