27 des. 2012
Els Jutges del Tribunal Federal Suprem i el Matrimoni Gay. Victòria Final o Gran Bunyol?
Fa unes setmanes el Tribunal Suprem Federal dels EUA (altrament anomenat als diaris SCOTUS=Supreme Court Of The United States) va acceptar dictar sentència aquest any judicial en dos casos de gran importància per a la Comunitat Homosexual de Califòrnia i ( si els Suprems així ho decideixen) per a tots els Estats Units i probablement per a tota la societat nord-americana sobre el cas dels matrimonis gays als EUA.
Un dels dos casos és tan clar que ningú dubta com acabarà. Al començament de l’ona d’extremisme de dreta que afecta el país en l’actualitat, els parlamentaris de Washington, sabent que no tenien l’autoritat per anul.lar els matrimonis gays als estats on havia estat autoritzat sigui pels jutges locals o pel vot popular o per la llei local, van voler fer alguna cosa religiosa que estigués d’acord amb a seva interpretació de la Bíblia i van escriure una llei negant el reconeixement d’aquests matrimonis a nivell federal. Conseqüències? Moltes i molt greus! Per exemple els companyons gays retirats o morts no rebrien la Seguretat Social, ni tindrien dret a Medicare, l’assegurança de malaltia que tenim els vellets, ni dret a la representació d’un malalt greu a l’Hospital, ni drets testamentaris. Aquesta llei absurda, producte del fanatisme i digna del PP serà sens dubte tombada per SCOTUS, essent com és un disbarat monumental. Si hom està casat a una jurisdicció vàlida, els federals ho han de reconèixer, perquè la llei matrimonial és competència exclusiva dels Estats.
El cas interminable del matrimoni gay a Califòrnia i la Proposició 8
Això sí que és complicat… i perillós per a la comunitat gay.
Originalment el matrimoni gay fou introduït a l’estat de Califòrnia per decisió judicial… bastant més d’una vegada, degut a les controvèrsies i discussions interminables. Califòrnia és un Estat que reconeix un dret al referèndum gairebé il.limitat. Potser en aquest moment a Catalunya a molta gent li podrien semblar tota mena de referèndums polítics el no va més de la democràcia, cosa que sovint és una equivocació. Les lleis les ha de fer el Parlament però hi ha casos quan un referèndum és l’única forma de resoldre o acabar amb un problema difícil que està dividint i que no sembla com si es pogués resoldre políticament degut als interessos i coses sempre estranyes que passen a la Capital. Un Referèndum és com l’alcohol: en dosis prudents i quan l’ocasió s’ho val està molt bé. A vegades sí que troba la sortida a un problema greu; altres vegades, en canvi, esdevé una eina de la gent que no volen cedir de cap manera i pot esdevenir una notícia còmica als diaris internacionals. En el cas de Califòrnia, gent sense educació política n’han fet una eina perillosa, responsable per moltes crisis financeres de les que l’estat no se’n pot sortir, clarament l’obra de gent mal educada, demagogs i irresponsables. A mí tampoc m’agrada pagar impostos i voldria que no fes tanta calor a l’estiu. Els referèndums californians, com els suïssos, produeixen automàticament i sense necessitar confirmacio parlamentària un canvi constitucional, que vol dir que si s’aproven no hi ha res a fer. El poble sobirà de Califòrnia ha canviat la seva Constitució aprovant un referèndum originat pels ciutadans. Hi ha altres estats amb referèndums però amb ciutadans més civilitzats.
I el poble votant gràcies a les meravelloses oportunitats dels referèndums, amb la Proposició 8 va abolir el matrimoni gay introduït pels jutges. Naturalment, el cas no es va acabar. I els processos judicials van tornar. Al començament de la vista, es va produir un cas ben rar. Com que es tractava d’un atac contra una llei vàlida estatal, seria el govern de l’estat qui l’hauria de defensar. Però primer el minstre de justícia d California i després el Governador Schwarzenegger es van negar a fer-ho, al.legant que la Proposició 8 era una bestiesa indefensible i que seria contra lpqeea seva consciència fer-ho. El jutge Warren es va dirigir al comitè privat que havia organitzat el vot a favor de a Proposició 8 i els va manar que sense excusa es presentessin al tribunal a defensar-ho. Els gays van tornar a guanyar. Si el matrimoni és un dret fonamental, no es pot suprimir ni per Constitució ni llei ni res. Recordeu la famosa afirmació que l’existència de Déu no es pot aclarir amb un referèndum? El jutge estatal Warren, en un procés modèlic, com n’hi ha pocs, va dir que la gent de la Proposició 8 només tenien una motivació religiosa i que la Proposició era ilícita i el resultat invàlid i que el matrimoni gay quedava restaurat. Però sabent com són les coses i l’estat d’ànim popular es va negar a posar en força la seva sentència abans que el tribunal de cassació de Califòrnia ( el Suprem de Califòrnia) la confirmés, de fet exigint una revisió judicial de a seva pròpia sentència. Pocs jutges ho haurien fet això.
Fa unes setmanes, els Suprems de l’Estat van coincidir amb el jutge Warren. El cas semblava acabat a Califòrnia. Van posar data a la reintroducció del matrimoni gay. Al.leluiah! Tots reien sense mirar-se els únics que debò tenien dret a riure. Cas resolt. Cap complicació més.
No tan depressa. Curiosament el cas fou presentat i defensat conjuntament per dos advocats cars i famosíssims que fa anys havien defensat adversariament les dues parts oposades del cas electoral Bush vs. Gore, que fa anys va donar el triomf electoral presidencial a Bush II. Ara els dos homes ja famosos, els advocats David Boies and Theodore Olson, volien generosament i pagant de la seva butxaca restaurar el matrimoni gay a Califòrnia i, sense por, probablement a tots els EUA, via Tribunal Suprem. Grandiós, molt Americà… i massa arrogant. Què en volien treure? La glòria, que ells tots sols van acabar amb el drama. I si perdien, qui es quedaria amb la m… resultant?
Ai, Ai, Ai, van cridar molts. perquè us empatolleu, desgraciats? Mireu, les coses, tal com són, van bé. L’opinió pública, abans tan hostil, ha afluixat molt, el nombre d’estats que estan d’acord augmenta, els jutges locals cada dia són més favorables. Ara algun desgraciat inevitablement anirà als Suprems Federals. (Els dos propugnants deien clarament que ho farien). Si ells estan a favor (i si ho volen) establiran el matrimoni gay per sempre a tota Califòrnia però també, sempre si ells volen, el podrien prohibir per sempre més a tota la Unió per arguments federals i el cas s’haurà tancat molt malament per sempre més o per molts anys sense que s’hi pugui fer res. Veieu com és imprudent i perillós voler arreglar les coses que no estan espatllades? Hauria estar molt millor deixar que el cas prengués el seu curs natural.
SCOTUS durant l’any 2013 haurà de fer una audiència pública amb representats de les dues parts (cosa que els Jutges Constitucionals espanyols no fan mai) i dictaran sentència al final del curs. Segons ells vulguin la sentència podrà ser limitada a Califòrnia ( si volen ser prudents i respectar la voluntat popular) o ser aplicable a tota la Unió. En l’actualitat, el perfil dels 9 jutges suprems federals és clarament conservador. Dels 9′ n’hi ha quatre de conservadors (inclòs el President del Tribunal) i tres de progressius als bàndols que per tant tenen una majoria reaccionària permanent. Dels nou, queden al mig dos jutges més que semblen lliures i oberts a tot i són els que decideixen els casos fent de pèndol segons dicti la seva consciència.
La cosa no està gens, però gens clara. És prudent demanar-los una sentència? Perquè no anar al Casino a jugar amb daus, que és més entretingut?
Com acabarà? Espereu!
Mentre tant, Bon Any Nou a tothom!
JOANOT
Una resposta fins a ara
M’ha agradat molt el teu resum de la legalitzacio del matrimoni gai als Estats Units. Soc resident de California des de fa setze anys i el sistema politic es tan diferent que tot sovint un s’hi perd. Ho has fet molt entenedor. Respecte a la resolucio final del Tribunal Suprem he llegit que probablement sera una solucio salomonica i no vinculant.