Els EUA són diferents

Tothom el coneixia, tant a Europa com a altres parts del món. Era el President Rodríguez Mentidero (afectuosament anomenat MP), autoritat màxima del Gobierno de Castanya, una gran nació del passat, ara en procés d’ascens vertiginós gràcies a MP i el seu Partit PSC (Partit Socialista de Castanya). En MP era un home d’un talant grandiós, somrient sempre, autoritari només en privat, mai en públic. Les dues passions que tenia eren el Barça i la unitat indissoluble de Castanya. Ateu però tolerant com era, havia assistit a una sessió de pregària organitzada per una secta religiosa integrista a Washington perquè també hi seria l’Obama. Adorava el President Obama, al que veia com si fos un germà malentès, un socialdemòcrata amagat, i per qui faria qualsevol cosa. Si Obama hagués seguit els seus consells!

Visita a Brussel·les

Ell havia estat president rotatori del Consell d’Europa. Hi ha molts que se´n recorden encara. A Brussel·les diuen que els seus sis mesos, conjuntament amb els sis d’Hongria, foren els dos pitjors de la breu història de la Unió Europa. Quan va veure que, degut a les seves preocupacions com a responsable de tot el món, molt a contracor l’Obama no va poder acceptar la invitació d’anar a la ciutat ex-musulmana de Magerit a fer-se la foto al seu costat, MP va plorar dia i nit per un mes, fins que algú, per consolar-lo, li va proposar noves mesures populistes. Podria regalar una mica de diners trobats a Catalunya que repartiria entre amics ja coneguts i respectables del sud peninsular, i així no hi hauria cap perill de corrupció. En MP era un progre molt ferm. Una vegada no es va voler aixecar al pas de les barres i estrelles, la bandera del gran aliat. Fou una equivocació i li van sortir nafres al cul immediatament, de càstig. Se li van infectar. Ja no ha pogut tornar a seure mai sense
recordar-se´n.

Només arribat a la capital europea per una reunió dels Caps de Govern de la Unió, va exigir que se li presentés en l’acte la traductora i que no se separés d’ell amb cap excusa. Ara be:la interpret no podia aparèixer ni a la tele ni a les fotos per tal que la gent no ho entengues malament. A la sala de reunions seien els 23 en una taula rodona. Increïblement, la Cancellera Merkel seia a una cadira com tothom a la mateixa altura que les altres, como si ella fos igual a tothom. En MP s’ho va mirar tot amb perplexitat. Es va posar a la cua dels qui volien saludar a Sarkozy i va arribar a encaixar amb ell, però es veu que segons la intèrpret no tenia temps per res més. Li va prometre, no obstant, que li enviaria una foto dedicada de la seva muller Carla, que li enviava petonets.

Li va costar trobar el seu seient. Hi havia molts noms estranys en llengües que ell no entenia, ni tan sols identificava. La senyora traductora el va ajudar prenent un seient darrere seu, molt a prop. A MP només li calia girar-se per parlar amb ella. Li va dir:

-Quédate bien cerca. Es una vergüenza que venga a una reunión de mi propia organización y que no hablen mi idioma, que es tan importante. Se perjudican ellos mismos al no hablarlo.

-Sí, president. Jo ho trobo igual. Ara que miri, em dona una feina pagada. A més cal tenir en compte que el seu idioma a la Unió no passa de ser el sisè més parlat, darrere l’anglès, francès, alemany, italià i polonès.

-Pero si el italiano y polaco no lo entienden en Hispanoamérica! Ven luego conmigo a ensenyarme donde estan los servicios de caballeros y senoras. Mira que no ponerlo en la puerta en una lengua que entiendieramos todos! Una vez tope con la Merkel dentro.

Es distribueixen papers amb l’agenda, que estaven en anglès. Els últims líders van anar arribant als seus seients. En MP no reconeixia a ningú. Qui deu ser el President de Malta? Què és, cristià o moro? Ell anava pensant:Albània no hi deu ser encara. Uf. Quan jo era President d’Europa, ja vaig intentar ficar-hi representants d’Amèrica Llatina, que són molt més importants, però no em van fer cas. En canvi quan la Merkel vol, fa entrar països desconeguts i em cal organitzar un referèndum, que ella no el paga. Les coses que hem d’aguantar nosaltres els demòcrates!

Un moment d’alarma

La sessió anava bé. En MP estirava les orelles, però al final s´havia de girar per tal que la dona li resumís. La intèrpret li feia un senyal quan calia riure o aplaudir. Però no era feliç.

-¿Sabes qué? Yo no entiendo cómo es que nadie más habla español aquí. Es una lengua importantísima. Si no fuera por los chinos, que se meten en todas partes,  el castañol sería la segunda lengua más hablada de todo el mundo. ¿Cómo es que nadie la habla aquí, si no por discriminación?

-No sé què dir-li, President. Ja li he dit que a Europa només és la sisena. Tothom parla la seva llengua pròpia.

-No es verdad, niña. Cuatro o cinco Presidentes hablan el inglés, a pesar de no ser su lengua propia. Si el español es la segunda, cómo es que ninguno la habla? Yo me voy a quejar.

-Però a qui vol queixar-se?

-A las autoridades competentes. En España damos el ejemplo con el bilinguismo. ¿Por qué no son bilingües aquí? La Constitución manda que todo el mundo que no sea de habla materna española, lo aprenda en la escuela. Que hagan lo mismo en Alemania y en Francia patra que todos nos entendamos. Pero los alemanes y gabachos sólo hablan su propio idioma, como si fueran catalanes. Necesitan cambiar la Constitucion y recurrir a jueces patrióticos tantas veces como sea necesario. Así lo arreglamos nosotros. Y en esto yo soy implacable. El español sería la mejor lengua internacional porque la pronunciación es tan fácil. Así nos entenderíamos todos. Bilingüe es todo aquel que habla el castellano. Asi es como puedo viajar por toda Castaña y entiendo a todos.

El Presidente tenia a la butxaca uns mots creuats de l’ABC  (que llegia en secret) i es va posar a resoldre´l. De sobte, li va semblar que a l’assemblea sonava el nom de Castanya.

-¿Qué dicen, qué dicen ahora? Estan hablando de Castaña. De qué se quejan ahora. Yo he hecho siempre lo que la Merkel manda.

Abans que la traductora pogués respondre, un empleat va venir amb un paper signat per Angela Merkel. Molt alarmat, en MP es va girar a la intèrpret.

-¿Esto que es? Qué más quieren que recortemos?  De cortar las pensiones nada, que para eso somos solidarios. Doña Merkel no es solidaria.

-Es que aquesta és de dretes i tant se li fot. La nota és un avís que no faci cas de la discussió i que aviat el telefonarà una de les seves secretàries que li donarà instruccions per resoldre el problema sota discussió.

El Presidente va estirar el coll amb ràbia continguda, però es va haver de callar. Tothom se´l mirava. Ell va fer un somriure amb talant. En veu baixeta va afegir

-El único problema de Europa es que no hay solidaridad. ¿Por qué sólo Cataluña tiene que pagar por la solidaridaz? La solidaridad con los andaluces y extremeños habría que extenderla por toda Europa. Que paguen también los bávaros y los franceses la misma solidaridaz que le sacamos a los catalanes y todo arreglado en Castanya. No es justo que ellos tengan tanto y los andaluces tan poco. Tendría que haber solidaridaz por toda Europa y todos los problemas quedarían arreglados.

Pa que lo sepan, jo vaig ser Presidente d’Europa. I l’Obama m’ha saludat dues vegades dient Hola Amigo i picant-me a l’esquena.Oyes? Me ha llamado amigo dos veces. I entro a les reunions dels 20 (encara que com a membre de la delegació de la Unió Europea i no amb dret propi  de Castanya) i em treuen una cadireta plegable perquè segui. . I en Sarkozy no va dir mai que jo fos estúpid. Fou un malentès i ell ho va aclarir. I vaig ser un dels President d’Europa més joves. ¿Què espereu de mi si no puc parlar amb vosaltres?

-Presidente, què vol que l’ajudi a trobar el seu lloc a la foto col·lectiva de tots els participants? Una vegada va tenir un problema.

-Fue por culpa de los alemanes. En Francia una vez por todas ya había quedado claro que las dos primeras letras de Castaña son E y S, como Dios manda. Entonces, los alemanes porque las tienen que cambiar a SP, si es evidente que no tenemos por qué saber que E se llama S en alemán y S se llama P? ¿Por qué tenemos que entender una lengua que no es la nuestra?

La intèrpret va sospirar. El Presidente no. Sort que ella amb el nou Presidente segueix tenint el càrrec garantit.

JOANOT