Els EUA són diferents

Els nord-americans tenen el costum de traslladar totes les festes (excepte Nadal i la festa nacional del 4 Juliol) al dilluns mes pròxim per facilitar llargues fins de setmana. Avui celebrem el Memorial Day, per recordar tots els Americans morts en guerres. Això mateix va passar a Tulsa avui fa cent anys, el 31 de maig de 1921, el dia quan va començar una tragèdia racista horrible que duraria dos dies fins que la Guàrdia Nacional hi va posar fi l’endemà 1 de juny al vespre. En els nostres dies Tulsa a l’estat d‘Oklahoma és una ciutat pròspera d’uns 400,000 habitants que viu sobretot del petroli i es troba a l’anomenat “Bible belt” una regió sovint dominada per integristes religiosos amb l’Oral Roberts University. Tulsa és una de les poques grans ciutats actuals fundada per comunitats indígenes, en aquest cas els Creek (ara anomenats Muscagees).

Antecedents

Les tensions entre blancs i negres van començar durant el segle XIX, amb l’arribada de tribus indígenes de l’Est, expulsades del Sud per la neteja ètnica del President Andrew Jackson (la marxa de les llàgrimes) que arribaven amb negres, els ex-esclaus que els blancs havien exigit que els indis tinguessin  per ser admesos com a residents del Sud. La regió fou anomenada “territori indi”. Tot es va anar complicant quan negres lliures van seguir arribant després de la Guerra Civil. Després de ser admès a la Unió nord-americana, el nou estat d’Oklahoma va començar a publicar les lleis racistes i segregacionistes anomenades Jim Crow legislació, que durarien fins la victòria dels lluitadors pels drets civils dirigits per Martin Luther King. En el temps de la tragèdia de Tulsa, la ciutat tenia uns 4,000 membres del Ku-Klux-Clan.

A Tulsa els negres es van establir al barri de Greenwood i van lluitar i aconseguir quelcom altrament mai vist als EUA: una comunitat negra pròspera i rica amb bons carrers i negocis, empleats ben pagats,  botigues, bancs, petites indústries, advocats, metges,… Tot això envoltat per una comunitat blanca racista que no vivia bé, amb molts aturats. Un problema ja es va presentar quan els soldats llicenciats de la 1a Guerra Mundial van tornar i van voler prendre  les feines ocupades pels negres. Hi va haver en aquells anys molts linxaments a la regió (75 de negres amb algun blanc de tant en tant) tots sense judici.  Greenwood va canviar del nom: amb enveja hom l’anomenava la Wall Street Negra, un nom molt exagerat. Era de fet una Main Street Negra, probablement l’única a tota la Nació.

30 de maig de 1921: tot comença amb un incident ridícul

Hi havia una noia blanca de 17 anys, la Sarah Page, que es guanyava la vida fent d’ascensorista a un edifici que al pis més alt tenia l’únic bany accessible als negres i també hi havia un xicot negre de 19 anys, en Dick Rowland,  que es guanyava la vida netejant sabates. No hi ha cap dubte que tots dos es coneixien, cosa perillosíssima que ningú toleraria. Aquella tarda fatal, a les 4, en Dick necessitava anar al bany i la Sarah estava tota sola a l’ascensor. Ningú sap exactament com va anar. La versió mes probable és que el noi va ensopegar amb el sòl de l’ascensor mal alineat caient endevant de nassos. En la caiguda va poder tocar o agafar el braç de la noia esgarrant-li una mica el vestit, i la Sarah es va posar a cridar, atraient l’atenció d’altra gent, que van decidir que es tractava d’un intent de violació. En Dick Rowland coneixia el món  i va decidir apretar a córrer. La policia el va enxampar aviat. Poc temps després un diari local va publicar un incendiari titular queixant-se que els negres volguessin violar dones i que ja n’hi havia prou i que calia acabar amb tot això. Era una incitació al linxament en un to molt amenaçador. Els altres dos diaris s’hi van afegir.

Massacre, crims i bombardeig de Greenwood el 31 de maig i 1 de juny de 1921

Un grup d’homes armats es va presentar davant l’edifici on en Dick estava tancat a fer el linxament proposat pel diari. Algun temps després un grup de negres es va presentar també a defensar-lo. El Sheriff, espantat, va parlar amb tothom i semblava que els blancs, mig convençuts es retirarien, però mentre ho feien hi va haver una mala trobada entre un blanc i un negre amb un tret i molta gent va obrir el foc. La massacre havia començat. Uns 2,000 blancs hi participarien.

L’incident fou seguit per tirotejos i baralles físiques entre els blancs i tots els negres que trobaven al barri, els quals no obstant el seu nombre inferior, es van defensar. Tot va anar esdevenint pitjor amb indiferència policial i impotència dels mediadors. La lluita es va estendre a tots els carrers amb atacs i incendis a les botigues. Cal tenir en compte que el barri consistia d’uns 35 blocs (mançanes com es diu a Barcelona) que acabarien destrossats. L’endemà, 1 de juny l’horror esdevingué monstruós. Els blancs van començar a entrar als pisos i habitatges traient homes, dones i nens al carrer, i a calar foc a les cases. Una gran novetat: després de la Guerra Mundial molta gent rica tenia petites avionetes: unes 12 van començar a volar sobre Greenwood llençant bombes incendiaries i nitroglicerina.  Aviat tot el barri quedaria en flames i fou destruït. Ni un sol edifici, fora de parts de l’esglèsia baptista, va sobreviure. Camions pel carrer anaven detenint negres per tancar-los (en van internar 6,000). Volien que fos la fi definitiva dels negres residents a Tulsa, una verdadera neteja ètnica, i així ho deien postals i diaris. A última hora del 1 de juny la Guàrdia Nacional es va presentar finalment i va acabar amb el disturbi, que de fet ja s’havia acabat amb victòria dels blancs. Avui en dia hi ha tres sobrevivents de més de cent anys. Una d’ells en té 107 i va fer una declaració llegida amb veu forta.

Resultat final? Hi ha diferents opinions sobre el nombre de morts. Hom havia dit 300 negres i 50 blancs, pero ara hi ha qui pensa que van ser 350 negres i s’estan fent excavacions buscant enterraments en massa als cementiris i ja veurem. Els hospitals van tractar 800 ferits, molts d’ells greus i 1,000 negres s’havien quedat al carrer sense habitatge. La pèrdua econòmica fou valorada en 1,8 milions del temps, equivalents a uns 35 milions de $ actuals. No obstant, un economista acaba de dir que més probablement serien uns 300 milions.

El cas va sortir en tots els diaris nacionals pero aviat fou oblidat. Ni la ciutat ni l’estat van demanar perdó, ni van perseguir criminals ni oferir compensacions. Els 6,000 negres empresonats van haver de ser alliberats. Uns quants negres van reeixir a reconstruir un parell d’edificis però al poc temps tot havia estat oblidat. Només recentment en 1996 una comissió va estudiar i descriure la massacre i molts Americans que no en sabien res van quedar horroritzats. Avui, coincident amb les commemoracions de l’assassinat de George Floyd, diverses cadenes de televisió presentaran programes especials i moltes publicacions faran el mateix. El President Biden i la Vicepresidenta Harris hi aniran. De crims i abusos racistes n’hi ha hagut molts pero això de Tulsa verdaderament fa mal de recordar. Hom coneix i recorda des de fa temps quatre massacres, algunes amb mes de 300 morts, causades per l’exèrcit federal contra comunitats indígenes, matant homes, dones i nens, però era el segle XIX i les guerres contra els indígenes ja duraven molts anys i hi havia odi i menysteniment, per no parlar de la vàlua de les seves reservacions sempre cobejades pels blancs. Tulsa fou molt diferent.

Joan Gil

Tags: Racisme

El President Biden es va passar de ratlla anunciant a la TV que per consell del CDC la utilització de les mascaretes pels vaccinats (no obstant mantenir un sistema d’honor pels no-vaccinats) s’havia acabat a molts llocs als EUA. No tenia cap dret a dir-ho perquè això només poden decidir-ho els estats i a algun, com on visc jo, només els comtats. Per fortuna a aquest país a més de la Sanitat Pública oficial presidida pel CDC tenim moltes facultats universitàries famoses de Salut Pública completament independents que ara es dediquen a fons a la investigació. Està clar que no totes s’especialitzen en l’epidemiologia infecciosa o les estadístiques de la salut, perquè tenen moltes altres direccions, però algunes com l’Escola Bloomerg de la Universitat Johns Hopkins a Baltimore i l’escola universitària de l’estat de Washington a Seattle s’estan fent notar. El famós Fauci, l’home més respectat, se´ls escolta en silenci sense embolicar-se en les seves discussions sobre coses no resoltes. En Medicina hom coneix només les coses que ja han passat: quan arriba una cosa nova cal esperar per veure com acaba, fent tanta investigació com es pugui.

Problemes per moderar l’entusiasme?

La recomanació de Biden fou inoportuna. La decisió de posar-se o treure´s la mascareta només es pot decidir localment perquè degut als negacionistes hi ha àrees que segueixen malament. Referir-se al sistema d’honor és ridícul i ignora l’actitud agressiva i fins i tot violenta de molts adversaris, mentre el problema no estigui resolt. Una badada notable del CDC discuting el problema, fou afirmar que només menys de 10% d’infeccions s’adquireixen a l’exterior. Els de la Bloomberg els van corregir: potser volien dir 0.10 % enlloc de 10. De fet, només pot passar a l’aire lliure parlant a la cara d’un infectat o amb certs grups molt grans. El contagi té lloc exclusivament per via aèria, no pas tocant superfícies, encara que la neteja sigui sempre un hàbit excel·lent i recomanable.

Els EUA no introduiran oficialment ni reconeixeran cap Passaport, però permetran a companyies privades exigir-lo. Hi ha problemes greus i almenys tres estats ja els han prohibit de forma terminant: ningú sap quant de temps dura la immunitat, quin vaccí s’ha pres, que molts vaccinats amb certs vaccins tornen a infectar-se (fa dos dies set jugadors de beisbol dels Yankees van contraure la infecció no obstant haver rebut la Jannsen), que molts curats del Covid han d’esperar per vaccinar-se i també poden repetir la infecció, que hi ha gent immunosuprimida que no poden ser vaccinats, que els nens in general tampoc en són.Però és el problema social que preocupa més: discriminacions laborals, violacions de drets, problemes dels indocumentats…  Podran les empreses demanar el passaport per donar feina? Sembla un sistema per deixar viatjar a tanta gent com es pugui donant falses assegurances. S’ha acabat de debò la pandèmia? On visc el púbic també sembla molt content: ahir un dels hospitals de San Francisco va fer saber que no tenien cap persona hospitalitzada pel covid. Totes les corbes estan no sols estabilitzades i són planes sinó que baixen. Ara bé: el 20 de maig vam tenir 29,700 nous casos amb 654 defuncions. Com que som 333 milions, sembla com si no fos res.

L’OMS acaba d’anunciar que enlloc dels 3,4 milions oficials de defuncions pel món, en realitat han estat entre 6 i 8. Als EUA ja fa temps que sobretot els de l’Escola Bloomberg a Baltimore dubten totalment totes les dades oficials oferides pel CDC citant verdaders problemes com la manca de tests diagnòstics durant mig any, errors escrivint el certificat de defunció, gent que mor o viu sense metge i altres coses. Diuen que en realitat els nombres verdaders són el doble. Oficialment hem patit fins ara 588,000 morts, en realitat molts més. Als llocs ben administrats això els epidemiologistes sovint ho clarifiquen comparant els nombres de morts abans i durant l’epidèmia, si no hi ha altres explicacions per l’augment.

Semblen estar abandonant el concepte de la famosa “herd immunity” que s’atansaria quan els vaccinats arribessin al 70%, quan la resta del 30% ja seria immune per haver patit la infecció pel seu compte. Comptant els negacionistes i els nens, sembla impossible. Biden diu que el dia de la Festa Nacional, el 4 de Juliol, el 70% dels adults nord-americans estarien vaccinats. Ja veurem. De moment a gairebé totes les ciutats hom pot anar a la majoria de farmàcies i fer-se vaccinar en l’acte però molts llocs oficials han tancat per falta de clients. Alguns estats ofereixen incentius: rifes de diners, cupons per rebaixes, cervesa, entreteniment, anuncis de ràdio i televisió, hores lliures a la feina, menjar… però els negacionistes són molt durs i difícils de convèncer

Ara arribem al problema pitjor: què passa amb les soques mutades del Brasil, Índia i Sud-Àfrica. L’OMS acaba de publicar que no hi ha cap problema perquè tots els virus mutats responen als vaccins existents i es poden prevenir. Tant debò sigui veritat, però hi ha qui ho dubta. Algun estudi sembla dir que la soca brasilera sí que pot ser previnguda pels vaccins però menys que la soca britànica estesa pel nostre país que ho omple tot i no deixa lloc per a cap invasor nou. Dels virus indi (que ara s’està estenent imparablement per tot el Sud-Est asiàtic i Sud-Amèrica) i Sud-Africà (que també s’està estenent per Àfrica) simplement no hi ha informació verdaderament convincent. Potser arribarà aviat. En Fauci sembla que no en vol parlar. Cal afegir que Biden va oferir 1,500 milions de $ per l’estudi de les variants noves que cada dia són identificades. La preocupació és que no es pugui repetir el cas de la Grip Espanyola, quan una variant va matar inesperadament tants milions de ciutadans. Ara estarem més preparats. Liderant el grup de protectors estan els que van fer els dos vaccins mRNA, Pfizer i Moderna que han guanyat la matrícula d’honor (i moltíssims milions) en tots els sentits. Diuen que coneixent el genoma de qualsevol variant (la composició de l’àcid ribonuclèic del virus, fàcil de determinar amb un instrument) poden dissenyar un vaccí efectiu durant un cap de setmana. Fabricar-lo i assegurar-se que és segur naturalment trigarà molt mesos. Però no estarem indefensos.

Una altra de bona de la què sols els experts en parlen: què ens durà el futur? Desapareixerà el virus? Moltes epidèmies en el curs de la histôria s’han acabat totes soles. Tindrem tanta sort? Després de quant temps?Alternatives: Tornarà cada any com la grip? Esdevindran els ciutadans resistents? Si algú espera una resposta, que es desenganyi. Haurem d’esperar i veure. Sembla més lògic que esdevingui el mateix que la grip: que arribi a la tardor cada any i plegui a la primavera. Hi ha no obstant gent que ho dubta estudiant i fent notar com el virus es va estendre quan va arribar l’any passat, sovint depressa a països calurosos i poc o molt poc a països molt freds. Quan se sàpiga la resposta, el Dr Fauci ens ho dirà.Ens caldrà repetir el vaccí aviat? Fauci diu que no s’ho pensa,  però resulta que la immunitat d’anticossos a la gent que s’ha recuperat del Covid dura com a màxim 6 mesos o menys i després poden repetir la infecció. Quant durarà la immunitat del vaccí? No ho sap ningú encara. Amb els vaccins del mRNA no hi ha pràcticament cap recaiguda en la covid fins ara, amb els altres vaccins en canvi sí però mai requerint hospitalització o causant perill de mort, que era la seva missió important: una epidèmia de refredats no hauria causat el desastre que hem patit. I duraran els vaccins més que els anticossos de la Covid espontània, només sis mesos? El que us escriu va rebre un vaccí Moderna la primera setmana de Febrer amb la segona injecció un mes després. Em caldrà una tercera injecció el Setembre o Octubre? No hi ha resposta. Caldrà un vaccí anual com la grip per temps indefinit? No ho pot dir ningú.

Parlant de la grip que també és un coronavirus, fa mesos em va sobtar una petita notícia apareguda a un diari comú (no pas científic) anunciant que un país no hi havia hagut ni un sol cas de covid ni de grip. La grip havia desaparegut! No és del tot veritat, però sí que ho és que la seva freqüència ha caigut molt, a menys de la meitat. Abans causava uns 10-20,000 morts als EUA cada any. Això ha resultat en un problema per als experts que en aquesta època de l’any trien quines variants cal incloure als vaccins de la tardor. Sembla que no troben prou malalts per triar. Tots els experts coincideixen en què com que la grip és transportada per l’aire, les mascaretes i l’aïllament social, demostrant la seva gran eficàcia, l’han aturat.

I finalment, hi ha antivirals contra la covid? Seria l’única forma segura d’acabar amb la malaltia. De moment no n’hi ha cap verdaderament bo al mercat però se sap que tres companyies estan treballant amb productes prometedors. La més avençada és Merck, que ara ha iniciat la fase 3 dels assaigs clínics de seguretat per un medicament que havien desenvolupat contra els terribles agents, també pertanyent al grup dels coronavirus, de la MERS i SARS que tant van espantar el món. Pfizer en té un altre en Fase 2 (determinant la dosis) i una tercera companyia que no puc recordar també. Tant debò algú tingui sort.

Reben els ciutadans de Catalunya i l’estat prou informació per oposar-se a les falsedats, rumors i manca de responsabilitat? L’estructura acadèmica extraordinària, vaccinada contra polítics, que gaudim als EUA no hi és i és molt cara. Durant els tristos anys de Donald Trump, aquest home va intentar, i va reeixir en petites coses, utilitzar la pandèmia per enfortir els seus seguidors amb desafiança i al final per fer-se reelegir. Feia discursos electorals interminables durant les presentacions televisades del Comitè d’experts, es va barallar amb Fauci i va fer callar molta gent. A l’estat vam veure com Sánchez i el seu Illa, tots dos tan ignorants de la Salut Pública com Trump, van intentar utilitzar la situació per promoure la unitat d’Espanya. Devia ser que els importava més.

Joan Gil

Tags: Grip espanyola

La vaga dels autobusos de Montgomery de 1955 fou i segueix essent un gran exemple de com una lluita que semblava impossible contra tot pronòstic pot ser guanyada per mitjans pacífics. Va marcar l’inici de la campanya de Martin Luther King pels drets civils. Els enemics dels afro-americans de l’estat d’Alabama eren igual de durs com els enemics que té Catalunya però eren incomparablement més violents, perillosos i criminals. Així i tot, els negres no sols van guanyar sinó que van fer de Martin Luther King un líder famós, l’home tan ben triat que conduiria el seu poble a obtenir les Lleis de Drets Civils i del Vot.

A Montgomery, estat d’Alabama, el 1 de Desembre de 1955

Era intolerable. Els usuaris negres havien de pujar, pagar per endavant els 10 cèntims al conductor, baixar i tornar a entrar per la porta de darrere. Una barrera de fusta no fixa separava els seients blancs dels negres, però si la secció blanca s’omplia, el conductor mouria la barrera cap a enrere perquè els passatgers blancs poguessin seure i això li va passar aquell dia a Rosa Parks. Tot era tan intolerable i humiliant que el pensament de fer una vaga havia estat en l’aire. L’incident no fou provocat intencionalment de cap manera, però la Rosa no era cap desconeguda. Es guanyava la vida cosint vestits per uns grans magatzems. Havia atès cursos sobre resistència civil, tant ella com el seu marit eren activistes i alguna vegada havia fet de secretària a un senyor ja gran que dirigia la NAACP local, l’associació pels drets civils. Sens dubte coneixia un jove pastor encara desconegut anomenat Martin LK. Probablement tot va passar perquè la Rosa va reconèixer el conductor. Feia algun temps havia pagat el bitllet però ella va protestar quan li van manar baixar i tornar a pujar al bus pel darrera. Molest, el conductor la va veure baixar i va arrencar abans que ella pogués entrar per la porta de darrere, deixant-la plantada. La Rosa no oblidaria mai i va donar el tret de sortida de la vaga.

El xòfer va cridar la Policia que va endur la Rosa emmanillada a la comisaria i al jutjat on va acabar pagant una multa de 10$ amb 4$ per despeses, que era car per gent pobre. No era la primera dona que patia aquest abús de la llei. No feia gaire que una noia de 15 anys, Claudette Colvin, ho havia intentat. La vaga havia estat a punt d’esclatar però els responsables ho van deixar córrer perquè la noia estava embarassada, cosa que la moral del temps tolerava malament. Però hom pot imaginar-se que quan inesperadament van assabentar-se que la Rosa Parks ho havia fet, el més probable és que saltessin l’alegria.

Tenien preparat que xòfers amb cotxe recollirien puntualment gent que necessitava transport a certs llocs al matí i al vespre i que altres anirien a peu. Pels diguem-ne taxis pagarien el mateix que a l’autobús, 0.10$. El diumenge 4 de Desembre totes les esglésies negres sense excepció van predicar la vaga i repartir les instruccions. Gràcies a una senyora de l’organització femenina, tot estava perfectament preparat. Una reacció supremacista molt violenta era d’esperar. La recomanació cabdal absoluta  fou no respondre mai, en cap cas, a cap provocació o atac amb violència, sinó tirar endavant. Efectivament la policia va fer de tot, inclòs tancar i bloquejar els punts de recollida i intimidar i maltractar tothom. Els negres havien estat els usuaris principals dels autobusos, ara buits perquè molts blancs o tenien por o se sentien solidaris.

El dilluns 5 de Desembre 40,000 ciutadans afro-americans van refusar massivament pujar al bus. 75% van anar en els cotxes privats, molts dels altres a peu. La notícia es va escampar per tota la Unió. Va durar sense afluixar un any sencer fins la victòria final. A la tardor de 1956 un Tribunal Federal va donar la raó  als vaguistes. Allò que els busos feien violava drets establerts en la Constitució de l’Estat d’Alabama, que, furiós, va apel·lar al Tribunal Suprem Federal, el qual el 12 de Desembre de 1956 va dictar sentència a favor dels negres. L’endemà, la vaga es va acabar després d’un any i 12 dies. Supremacistes blancs, molt empipats, van començar a atacar molt violentament, fins i tot amb armes de foc i explosius els negres a les parades d’autobús. Eren mals perdedors.

Conseqüències? Moltes. Martin Luther King havia esdevingut el líder nacional principal de la lluita dels negres. Havia guanyat predicant la resistència civil pacífica absoluta, incondicional i sense excepcions predicada dintre totes les esglésies del Sud i per MLK i col·laboradors en tots els discursos, escrits i manifestacions. Aguantarien tot allò que calgués aguantar. El gran secret? Els supremacistes tractaven els negres de salvatges sense educació, desorganitzats i perillosos, però de fet eren el contrari: MLK havia establert una obediència absoluta amb disciplina incondicional, disposada a tot.  Fins i tot quan els empresonessin, matessin o ferissin, callarien i hi tornarien. Va haver de parlar amb molts polítics dels partits sense comprometre’s o afiliar-se amb cap. I els seus objectius eren pocs però claríssims, tant si el resultat era probable com si no, tant si la lluita anava per llarg o no. No ho va assolir tot amb la steva perseverància infatigable perquè el racisme segueix existint, però va obtenir canvis legals i socials enorms.

Un exemple per l’independentisme?

En certa manera sens dubte sobre tot per a la societat civil. MLK sabia molt bé perquè calia rebutjar la violència i confiar només en moviments socials de massa incondicionalment pacifistes. De què hauria servit la violència? Només hauria resultat en morts i destrucció i a més ell era un predicador cristià. Segur que els negres no guanyarien. Si els altres eren violents calia aguantar i seguir marxant. Aliar-se amb polítics? MAI, MAI!!! Calia preservar i mantenir un poble lleial dirigit per organitzacions purament civils i intentar atraure interès internacional. Calia seguir recordant a la gent continuament  les raons clares, específiques, actuals i rellevants per les que calia lluitar, i quin futur postulaven. Tambéi calien grups i organitzacions disposats a ajudar personalment la gent que patia. I el passat? Calia recordar l‘esclavatge? En MFK no ho feia gaire. Cal sens dubte recordar la història però del que es tractava era de resoldre situació actual, explicada de forma clara, i preparar el futur.

Potser algú que considera la situació actual de Catalunya l l‘actuació tan trista dels nostres partits podria pensar-se que el camí assenyalat per MLK i Ghandi era millor i obtindria millors resultats que un enteniment polític impossible des de fa 300 anys entre partits catalans i el Gobierno?  Si hi hagués prou ciutadans preparats, allò que MLK va organitzar podria esdevenir l‘únic camí, la llumenera que va al capdavant.

Joan Gil

Tags: Independentisme

Van sortir les dades provisionals del cens obligatori i resulta que som uns 333 milions, probablement amb uns quants milions d’indocumentats suplementaris. Cal recordar-ho mirant les dades del Covid: 585,000 morts (a tot el món 3,256,000). Les coses van millorant: ahir van diagnosticar només 45,000 nous casos, hi havia 40,000 persones hospitalitzades and 693 van perdre la vida. La majoria d’hospitalitzats eren gent d’edat mitjana o joves, amb nens representats i pocs ancians. Així i tot la distribució de tot és molt irregular i variable degut a les dimensions del país. En conjunt, totes les corbes s’han aplanat a un nivell baix (però no tan baix com hom hauria volgut). “Hotspots” dolents són els estats de Michigan i encara que menys altres de l’oest com Colorado, Nou Mèxic i Texas.

L’entusiasme (exagerat) s’escampa per tot el país: hom vol obrir-ho tot, fins i tot la ciutat de Nova York en uns dies. Pensen que tot s’ha acabat. Hi ha llum al final del túnel però no s’ha acabat i caldria ser més prudent, sobretot pels negacionistes que es neguen a rebre el vaccí, que ara ja es pot demanar lliurement a molts llocs. N’hi ha que exigeixen prendre tanda, a altres hom pot simplement presentar-se al lloc i a vegades triar quin vaccí vol. Mentre que sembla que la meitat del país ha pres almenys una injecció, només la tercera part ha pres les dues. Els federals estan organitzant petites reunions amb especialistes coneguts a veure què diuen els negacionistes i sobretot a quins arguments reaccionen favorablement. Dissortadament hi ha molta reluctància precisament entre les minories negra i hispana que tant van patir. Entre els indígenes la primera ona havia estat un gran desastre. Un dirigent Navajo va arribar a parlar del perill d’extinció de la seva nació. Sembla que s’han recuperat molt.

Hi ha la proposta de retirar els drets de propietat dels vaccíns (estan declarant beneficis econòmics de milers de milions), però hi ha un problema molt seriós: fer vaccins és molt difícil i perillós i cal conèixer molts secrets del fabricant per poder fer-ho amb seguretat i de moment els fabricants no volen revelar-los. Diuen que estan disposats a parlar-ne amb Biden. El misteri de la fàbrica compartida per J&J and AZ a Baltimore segueix. La FDA va aturar la producció per imprudències i errors a la meitat on treballava J&J i va fer destruir milions de vaccins i retirar la llicència. Sembla que J&J vol reobrir per augmentar l’exportació, però curiosament hom no sent res de l’altra meitat propietat d’AZ, on probablement es fabrica el vaccí d’AZ. La FDA no s’hi va ficar perquè aquest vaccí no està autoritzat per ús als EUA. Cal tenir en compte que l’inoblidable Trump havia firmat una prohibició d’exportar vaccins americans mentre duri la pandèmia al país que Biden no podia derogar. Sembla no obstant a punt d’expirar. Per això van trigar a enviar vaccins al Brasil o sobretot Índia. Els vaccins americanes s’administren amb un permís d’emergència que només dura un any. Pfizer ja ha anunciat que està a punt de sol·licitar l’autorització permanent, que sens dubte obtindrà.

Bones notícies sobre la qüestió de vaccinar nens. No hi ha cap comunicació oficial però els qui sovint saben com estan les coses parlen molt satisfets de l’assaig clínic. Els nens de 15 a 12 anys han tolerat el vaccí molt bé i hom espera l’autorització d’emergència molt aviat. Ja han començat l’estudi amb nens menors de 12 anys, però el resultat trigarà més. Això acabaria finalment el problema tan complicat de les escoles, on els mestres es preocupaven molt i feien manifestacions oposant-se a la re-obertura. Cal afegir no obstant que el problema negacionista en aquest cas sembla encara pitjor. Només un terç de les famílies estan segures que vaccinaran els menuts. Molts altres dubten i no estan segurs. I molts més diuen que no, en cap cas.

El CDC, la central de la Salut Pública va anunciar que en molts casos els vaccinats podrien treure’s la mascareta pel carrer o en família. Hi ha altres que no han vist bé i és evident que tothom, vaccinat o no, se la treurà. Cal recordar que la Sanitat només fa recomanacions però no dona ordres, cosa que només fan els estats i fins i tot com al meu Comtat de Montgomery (Maryland) les executives del comtat. Aquí el Governador ha dit immediatament que sí però el meu comtat ha dit que no o sigui que cal dur-la. Cal considerar que al comtat tenim tots els instituts del NIH, la FDA i el gran Hospital militar. Potser és el consell que donen.

El problema tan trist del Brasil preocupa molt. Anàlisis del genoma viral (composició del RNA) demostra, com és natural, moltes variants, com passa amb altres coronavirus però sobretot un parell de variants dobles associades amb una velocitat de contagi molt augmentada i malalties més greus que les que tenim aquí. Hom sospitaria que a l’Índia deu passar el mateix i és impossible ignorar el perill. El President Biden va concedir 1,500 milions per a l’estudi científic i el desenvolupament de vaccins contra variants. Sembla que els vaccins que tenim són eficaços contra la variant brasilera però menys que contra els virus que corren per aquí. No hi ha cap tractament mèdic bo, però 4 o 5 medicaments semblen ajudar, dissortadament molt poc o gens contra la soca brasilera, especialment  els anticossos. Pfizer diu que té un possible nou medicament, però ningú en sap res. Les companyies del mRNA (Pfizer i Moderna) diuen que coneixent el genoma viral fàcil de determinar és molt fàcil …i ràpid preparar un vaccí contra qualsevol variant i prediuen aviat un tercer vaccí de record, abans que el Covid torni a la tardor.

Cal recordar que des del començament fa molts milers d’anys la humanitat ha patit moltes pandèmies i totes s’han acabat sense extingir la nissaga humana. Hi ha llum al final del túnel, però no hi hem sortit encara. Seria bo moderar l’entusiasme.

Sembla que sortim de la petita recessió amb una economia victoriosa i creixement dels guanys de moltes companyies. L’atur que havia arribat al 16% ha baixat al 6%. Només la restauració pateix problemes retrobant els treballadors que van perdre que no hi volen tornar. Diuen que en part és degut a les subvencions contra l’atur, que ja dos estats han tallat. Biden va passar un programa d’estímul grandiós distribuint xecs a molta gent perquè els diners tornessin a circular. Potser en va fer un xic massa i ara la inflació, ben sota 2% per molts anys, sembla tornar.

Joan Gil