17 febr. 2011
Abraçades
Fa uns dies que estic de baixa degut a una operació de vesícula biliar que ha anat molt bé, però que ha interromput el ritme normal de la meva vida. Tot plegat, poc més de dues setmanes de baixa mèdica i, per tant, sense poder anar a treballar.
Feia dies que volia anar al taller on treballo a veure els companys de feina i els nois i noies que hi treballen perquè els trobava a faltar una mica. Sé que ells també em trobaven a faltar a mi perquè alguns em telefonaven i m’ho deien. És bonic sentir-se apreciat i estimat. No vaig voler anar-hi abans perquè sabia que rebrien un munt d’abraçades i sabia també que alguns dels nois i noies del taller abracen amb molt d’afecte, però amb molta força i sense prou control. Tenia por de que premessin massa fort la meva panxeta foradada per tres llocs…
Avui he considerat que ja era hora i podia anar-hi. Hi he anat i, efectivament, se m’han tirat al damunt i he hagut d’anar-los parant poc a poc. Però la visita m’ha fet pensar una cosa: l’important que és per als nois i noies del taller d’abraçar fort, d’abraçar molt i de ser abraçats. L’abraçada és la mostra patent de l’afecte que sentim els un pels altres i fa sorgir a fora el que tenim dins dels cors. Aquesta és la força que té una abraçada i l’important que és abraçar i sentir-se abraçat. Amb un avantatge: a cada abraçada que donem, en rebem automàticament una altra.
Una abraçada sincera fa sentir-te a prop d’algú i serveix per expressar un munt de coses i la podem fer servir per a un munt de circumstàncies, siguin tristes o alegres. Una abraçada pot significar amor, acolliment, tendresa, acompanyament, protecció, mostra d’afectes i expressió de paraules callades i de coses que no es poden dir d’una altra manera perquè no es poden expressar amb paraules. Amb una bona abraçada pots rebre moltes coses i, a la vegada, en pots donar també moltes. És en certs moments de la vida quan t’adones de la necessitat que tenim tots de donar i rebre abraçades. Avui me n’he adonat i ho he agraït. Gràcies a tots.
5 respostes
Un post molt tendre. M’agrada molt el teu blog, i com que no tenc paraules per descriure’l t’envio una abraçada sincera.
Fa uns dies parlant amb un familiar al que feia temps que no veia em va dir mentre parlàvem ” tu saps el temps que fa que no m’abracen?”.
I vaig pensar que al final els éssers humans som un motor que es mou per sentiments, per sensacions, que moltes vegades res tenen a veure amb el sexe i si amb aquesta sensació de tranquil·litat, d’assossec, de pau infinita, o de senzillesa en reconèixer-se en altres braços quan t’abracen i es para el món.
No haurien de caldra motius, oi?.
Bon dia i bona hora,
realment m’he sentit feliç llegint aquest post.
Us agraeixo de debò que hàgiu compartit aquestes reflexions amb tots els qui ho hem llegit. Només per lectures com aquestes paga la pena d’anar pel món. Guaitaré sovint per saber com us va. Reitero, mercès per l’amabilitat del text i de la gent que us estima.
Vinga va, que ja no tindreu el problema de la “basílika biliar”!
Sort, salut i República de Catalunya!
Us agraeixo a tots dos, Laia i Josep, el que dieu i us agraeixo que doneu una volta de tant en tant pel meu blog.
I avui us toca, no una abraçada, us en toca un munt!
No, Marta, no haurien de caldre més motius que els naturals de sentir-se humà entre els humans, que compartim sentiments, dolors, alegries i vida. És llavors quan afloren naturalment els besos i les abraçades.
Gràcies, Marta.