12 febr. 2011

Percebo la teva grandesa, Egipte

Publicat en 1:00 sota General

El temps se’n riu de totes les coses, però les piràmides se’n riuen del temps…

http://mdemartona.blogspot.com/

Llegint el blog MÉS ENLLÀ m’he trobat aquesta bonica foto de les piràmides, amb aquesta encara més bonica frase que podeu llegir a sota.

No conec Egipte però és d’aquells països que sempre m’han fascinat. És d’aquells antics països plens de riquesa i de saviesa antiga que han anat a menys. Com aquelles famílies riques que s’han arruïnat però que darrere les runes transparenta el que hi havia hagut i que encara hi ha, potser ple de la pols de l’oblit.

Tant de bo aquest poble i els seus dirigents sàpiguen trobar el camí que els dugui cap a la democràcia i el benestar que tan desitgen i tan necessiten.

Percebo la teva grandesa, Egipte,

en les en ments derruïdes,

en les piràmides mil·lenàries,

en els cossos arruïnats,

en les vides joves destruïdes

i en els éssers esfondrats.

Escolto el teu crit de llibertat

en ulls dels infants,

en els rostres demacrats,

en les mans balbes i implorants

i en els éssers empresonats.

Espero amb tu, Egipte,

un futur millor,

una esperança retrobada,

un petit miracle africà.

Sort, Egipte.

2 respostes

2 respostes a “Percebo la teva grandesa, Egipte”

  1. Martaen 12 febr. 2011 en 11:46 1

    Aquesta frase és un vell proverbi Àrab que estava escrit en un llibre molt antic que vaig llegir fa anys “Els egipcis”.

    Poc puc dir-te Jaume sobre aquest país, la primera imatge que tinc d’Egipte i em va robar el cor la primera és quan el vaig veure dins d’una nit fosca a la llum d’una lluna minvant,que no deixava veure l’estel de vida que reflectia tot el poder d’aquelles figures,les Piràmides.

    Jo tenia 18 anys i despertava davant de l’immensitat de Giza, d’aquelles pertorbadores imatges plenes de llum i vida que il.luminen el cel d’un país ple d’olors i de sabors.

    Potser resulta còmic però encara recordo la meva emoció la primera vegada que les vaig tenir davant, com ni tan sols m’atrevia a estirar la ma i tocar-les, incommensurables al pas del temps, no sabia llavors que més tard serien l’alè que necessitava cada matí per sentir la vida..

    Aquestes gents senzilles van fer de mi tot el que sóc i em van ensenya que el veritable sentit de la vida esta en l’ esser humà i no em totes aquelles coses materials que ens porta’n a sobreviure en una societat cada vegades mes consumista.

    Els hi desitjo molta sort, ahir estaven tots molt contens però espantats , un company d’ agencia meu em deia que no sabia si aixo era bo o dolent però que havien demostrat que per damunt de ideologies i religions existien el sentiment únic de tots ells.

    Jo només puc desitjar que Ra els segueixi il.luminant i ens deixin seguir compartint amb ells instants que son autentiques lliçons de vida.

  2. Jaume Pubillen 12 febr. 2011 en 14:13 2

    Sí. Marta, aquests mateixos teus desitjos són els meus. Tan de bo s’acompleixin, cosa que no els resultarà fàcil.
    Però potser han fet un pas més cap a la llibertat…
    Una abraçada

Comentaris RSS

Deixi una contestació

*