06 febr. 2011
Quan tot era fosc
Fa ben pocs dies que vaig anar a veure PA NEGRE, la pel·lícula basada en dues novel·les d’ Emili Teixidó que transcorren en els dies foscos de la postguerra i retraten personatges, fets, vivències i clima d’aquells temps tan tristos en tots els sentits.
Mentre veia la pel·lícula el meu pensament anava retrocedint i recordava moltes coses de la meva infància, no pas perquè les visqués directament, algunes d’elles, sinó perquè en sentia a parlar molt i molt sovint. Aquella por, aquell misteri i aquells secrets, aquella pobresa material i moral, aquella foscor en la vida quotidiana de la societat, la recordava i la percebia impecablement viva i morta alhora. Perquè és cert que hem superat moltes d’aquelles pors i d’aquelles foscors, però ens en queden moltes encara per enfrontar i superar. A començament de la seva novel·la, l’ Emili Teixidó posa una cita de W.G. Sebald: “Seria hipòcrita mirar enrere, cap els anys 1940-1945, i dir que va ser una època terrible. Crec que encara ens trobem de ple en aquesta època”.
Aquelles imatges que estava veient a la pantalla en aquell moment em transportaven a uns temps una mica llunyans però que se’m feien ben presents i que d’alguna manera m’han anat acompanyant al llarg de la vida. Aquelles imatges, aquella història, aquella foscor que acompanya tota la pel·lícula eren evocadores i alliberadores alhora. M’evocaven uns temps passats i, alhora, em sentia com alliberat de tot allò perquè, gràcies a Déu, moltes d’aquelles coses ja havien estat superades i ja ho hem pogut deixar enrere.
Però seguim tenint encara moltes pors per superar i moltes foscors per il·luminar. Les pel·lícules, els llibres, l’art, la música –i tantes altres coses- ens ajuden a imaginar, a pensar, a fabular, a crear altres món ideals i a fugir d’aquells que no volem i ens aclaparen.Ens ajuden a obrir les nostres ments i els nostres cors. Fan una funció educadora i alliberadora essencial i necessària.
I, per acabar, una cosa: aneu a veure la pel·lícula si encara no hi heu anat i llegiu l’ Emili Teixidó, que és un gran escriptor.
2 respostes
Perquè no parla mai ningú del racionament i de les cues per comprar pa i queviures? I dels cupons per comprar patates? I de les Restriccions d’electricitat? Vet aquí dos dels meus records més antics: em veig al pati del cole en formació saludant braç en alt. I segon, me’n recordo de com vaig espantar un dia el meu pare jugant a la finestra amb una llaterna de butxaca. Des de la finestra es veia Montjuïc i el pare tenia por que algú es pensés que estava fent senyals. A vegades ell parlava d’havent anat d’una masia a l’altre a veure si venien ous. Vaig escriure algunes memòries al meu bloc “Nova York és diferent” del 18 de juliol proppassat.
Hola Joan: Jo no tinc records directes de la immediata postguerra , però sí que quan era petit encara hi havien moltes seqüel.les, com per exemple aquestes sovintejades restriccions i tallades de llum. Les restriccions jo no les vaig viure i, a més, als pobles de pagès sempre hi havia alguna cosa de menjar gràcies als horts i als animlas domèstics.
Gràcies, Joan, per seguir el meu blog. Llegiré aquests records teus que vas escriure el 18 de Juliol.
Una abraçada