07 ag. 2010
EN HOMENATGE A LLUÍS M. XIRINACS
Aquests dies fa 3 anys de la mort d’en Xirinacs. Ell va néixer un 6 d’ Agost i, pel que explica un amic seu, sembla que va decidir deixar-se morir enmig de la natura el dia que feia 75 anys.
El va trobar una persona el dia 11 d’ Agost, però ja feia dies que estava mort. El cadàver de Lluís M. Xirinacs. Portava aquesta carta al damunt: “En ple ús de les meves facultats/ marxo/ perquè vull acabar els meus dies/ en la soledat i el silenci./ Si em voleu fer feliç/ no em busqueu./ Si algú em troba/ li prego que,/ estigui jo com estigui, /no vulgui ell pertorbar/ la meva soledat/i el meu silenci./ Gràcies!”
En homenatge d’ell els grup de capellans que forma el Fòrum Ondara va publicar aquest escrit que us transmeto:
EN HOMENATGE A LLUÍS M. XIRINACS
Només alguns van poder assistir al teu comiat a Santa Maria del Mar. Però tu saps que sempre havíem sentit per tu una profunda comprensió i simpatia. Quan vas sortir dels Escolapis, vas anar a parar a la gola (no del llop) del bisbe Bascuñana. Vicari de Balsareny i ecònom de Sant Jaume de Frontanyà. Fins que el bisbe et va foragitar a cops de bàcul de Sant Jaume, on vivies paupèrrimament, per haver-te negat a cobrar la nòmina del govern franquista. Aquest gest era per al bisbe Bascuñana una injúria intolerable al Caudillo.
Alguns diran que no eres cap model d’equilibri psicològic. Qui ho és? Però ningú no podrà negar que eres un home clarivident, bonhomiós, de grans conviccions i coherència. I, sobretot, d’un amor apassionat per la llibertat i per la terra. I també –aquesta va ser la teva perdició- políticament incorrecte per naturalesa, tant en l’aspecte civil com eclesiàstic. Però, qui més políticament incorrecte que Jesús de Natzaret, que ho va pagar amb la mort? O que Francesc d’Assís, que més d’una vegada van fer passar per beneit? Com pot ser políticament correcte qui de veritat estima Catalunya, quan la correcció política consisteix a acceptar una submissió incondicional a Espanya i considerar desfasats, anacrònics o sonats aquells que encara gosen parlar d’autodeterminació i independència?
Diu que l’autòpsia no va poder detectar la causa de la teva mort. Però nosaltres sabem molt bé de què vas morir: vas morir de tristesa i de vergonya.
Lluís M., que al cel siguis. Allà hauràs assolit la veritable sobirania. Lliure d’esclavatges i traïcions.
Agost de 2007
Fòrum Ondara
2 respostes
Jo no puc dir gran cosa sinó el meu gran reconeixement a la seva figura… Si em ve alguna idea interessant és possible que escrigui alguna cosa ja que participo en diverses tertúlies dites poètiques, encara que dubti encara si el que faig és veritable poesia, el mu reconeixement envers la seva figura, i em repeteixo…
Rafael Soteras i Roca
Sí, Rafael. Caldria més reconeixement envers la figura d’en Xirinacs perquè va ser un gran patriota i, com a Senador, pensador i pacifista va lluitar per uns nobles ideals amb tanta força que avui el trobem a faltar molt…
Una abraçada