29 oct. 2012
Doña Alicia
EL MATÍ DIGITAL ens anuncia que Mossèn Ballarin, que fins ara ens oferia uns versets cada dia, a partir d’avui i quinzenalment ens oferirà un article. Avui comença fort, amb una carta a l’ Alicia Sánchez Camacho.
Tots coneixeu Mossèn Ballarín i també sabeu que jo en sóc un fan incondicional. Quan el vaig tenir de professor en la meva jovenesa –exactament mai he sabut de quina assignatura, perquè ens parlava de tot i més- esperava amb delit les seves classes. Sempre se’m feien curtes i sempre esperava amb delit la propera. Mossèn Ballarin va néixer a Barcelona l’any 1920. Capellà i escriptor. Va participar a la Guerra Civil, com a membre de la “Lleva del Biberó”. De la guerra en tornà tísic, i després d’una llarga recuperació, decidí fer-se capellà. Fou rector de Santa Maria de Queralt i ara viu a Gósol. Autor de “Mossèn Tronxo” i d’un bon grapat de llibres. El que més jo estimo fou el primer de tots els que va escriure: “Francesco”. Una visió molt bonica sobre Sant Francesc d’ Assís, .
Transcric avui la carta que escriu a la senyora Sánchez Camacho.
Respetada doña Alicia.
No me conoce y me presento.
Soy un cura católico, rural, sabidillo, catalán y nonagenario. La edad me permite la libertad de escribirle con la añeja autoridad de los viejos de la tribu.
Malauradament vostè no és chestortoniana i no juga a les paradoxes, doncs miri, li vaig a entrar per aquí.
Vostè pensa que Espanya no és més que allò encolomat pel senyor Suárez: "el café para todos" ens deixaven sense conyac i el corder quedava per a la voracitat insaciable de Madrid. Això de vostè no és Espanya, és Madrid i "sus aledaños". Per fer-ho més grotesc i paradoxal aquests catalans, que estan tips de tanta trampa, representen les Espanyes reals, des del Mio Cid a Jaume el Conqueridor, fetes malbé pels dèspotes il.lustrats començant per Carles III que d’il.lustrats en tenien ben poc ja que per ésser Comandante Mayor d’un regiment només calia saber llegir, escriure i les quatre regles.
Malauradament ni els de la seva banda ni els de la meva no entendran aquesta paradoxa. Vostès són Espanya i a fer punyetes qui no l’accepti i nosaltres som uns traïdors acusats de dur pistoles cosa que no fem mai. Una prova és la manifestació de Barcelona. Una prova per l’altra banda és la d’aquell senyor que respecto molt parlant de la "dialéctica de los puños y las pistolas".
Tornant a vostè.
Me temo, respetada señora, que se le han cambiado los tercios, hablando en términos taurinos
Usted es diputada al Parlament Català, comparte las responsabilidades de todos con Catalunya, pero usted allí ha sido la voz del Gobierno central cuando tenía que ser la voz del Govern ante los jefes de su partido que gobierna.
Le voy a poner un ejemplo.
Usted minimizó aquella manifestación con una mentirijilla piadosa diciendo que sólo había seiscientos mil sabiendo que había bastantes más. Dejémoslo. Su labor de diputada en el Parlament hubiera sido óptima si en vez de representar la voz de Madrid lo fuere de como pasan las cosas por nuestros andurriales catalanes, desde la llamada transición no creo que los catalanes podamos sentirnos a gusto recibiendo pellizcos, coscorrones y bastonazos. Su deber para con España, repito para con España, era decirles no les apretéis tanto que se nos largarán.
Y así estamos.
Pero siento decirle que si algún día nos largamos, usted es uno de les responsables.
Se lo digo con todos los respetos que se merece.
Amigablemente.
Josep Maria Ballarín i Monset.
30 respostes
Una abraçada, mossèn. Per començar i no per acabar. Ja sabeu que les dèries no es curen i, si vénen de ponent, a sobre ho fan amb mal vent. Per acabar, gràcies per tot.
Mossèn, espero que se encuentre bien. He leído su artículo. Respetuoso, educado… con la Sra. SANCHEZ CAMACHO, pero el hecho de que vaya firmado por Usted… Con todo cariño, encuentro que siendo su estado de salud el que es, podría dedicar sus energías a evangelizar y a hablar de Dios y de su mensaje de salvación a todos lo que siguen sus artículos, incluso a la propia Sra. Sanchez Camacho a través de los mismos. El día que “largue” ante la presencia de Dios, dudo que a Éste le importen los “coscorrones” o “pellizcos” que la Sra. SANCHEZ CAMACHO le haya podido dar. Más bien, intuyo, le preguntará acerca de su Ministerio, su vocación… Mejor deje la política para los laicos y centrese en atender al pueblo de Dios que no entiende de idiomas ni independencias. Así, ni me conteste. Rece por mí un Padrenuestro y ya me sentiré contestado
Un abrazo cordial.
Doncs si han de deixar la política per els laics, potser que també li digui al Sr. Rouco.
I aquest no fa falta que em resi cap Parenostre, ja ho faré jo mateixa, que de ponent sempre vénen mals aires.
Bona tarda Mossèn Ballarin.
Mossèn Ballarín, soc una seguidora de vostè, des de que va començar a sortir a la Televisió, vostè es un dels motius pel que podem donar gràcies a aquesta màquina quadrada. Abans no tenia el gust de conèixer. Sempre ha estat un plaer poder-lo sentir, persones com vostè son les que farien que estressin més plenes les esglésies. La paraula de Deu vostè fa que realment entre dins nostre, amb el seu exemple. Recordem que Deu va fer marxar als comerciants del Temple. Deu SI que es posabe en política. Gràcies per poder compartir amb vostè les seves paraules.
Gràcies per ser aquí.
Bona tarda mossèn Ballarín
Mn. Ballarín – El felicito per la seva valentia i li desitjo molta salut i que pugui seguir molts més anys delectant-nos amb les severes sàvies paraules.
Carinyosament,
Teresa de Palamós
Estimat Mossèn Ballarin (per cert, eufònic cognom, que abunda al meu Aragó natal, especialment al Pirineu):
Gràcies per la mesura de les seves paraules. I pel respecte que transpiren. Ara bé, en qüestions socio-polítiques, tan complexes i tan lligades a la biografia concreta de cadascú, “Cada uno habla de la feria según le ha ido en ella”. És evident que els seus punts de vista i de judici NO coincideixen, per exemple, amb els que tenia el meu estimadíssim escolapi, P. Alex Garcia-Duran, alhora de lo català, lo espanyol, el món ibero-americà, etc. I no parlem dels punts de vista d´un Boadella, Jaume Sisa, Sardà…
Em molesta una mica que, quan parleu de Madrid (i de l´Oest!) oblideu que, al Parlament Central TAMBÉ hi són els prepresentants de TOTA CATALUNYA. A més a més, jo vaig nèixer a un petit i oblidat poblet (300 hab.) de Teruel, i no he vist precisament atencions de catalans ni de madrilenys. (Potser ni tindria perquè haver-ne tingut).
Per acabar: donat que les realitats són tan complexes i polièdriques, iuxtaposem humilment les nostres visions particulars. Vostè te unes quantes veritats… i els bisbes de Barbastro tenen també les seves, tot esperant (inútilment?) que Lleida obeeixi els mandats de dos papes, respecte a la devolució del Bens Eclesiàstics retinguts. Miri: el meu problema és que estic profundament enamorat de TOTA ESPANYA i que no m´agradaria que es desfessin els molts interlligams que conformen la espriuana PELL DE BRAU… Llibre que vostè i jo hem llegit i paït, però que quasi tots els espanyols -catalans inclosos… o autoexclosos- no coneixen ni mostren cap interès en fer-ho. El dèficit del nostre país és, més encara que econòmic, cultural i étic.
Disculpi la meva ortografia: escric sense diccionari. Vaig aprendre el català a la meva etapa terrassenca.
Que Jesús de Natzareth ens ajudi a conèixer-nos molt i molt més. I principalment, a estimar-nos. (Mossèn Ballarin, vaig tenir la sort d´escoltar una conferència seva a Terrassa. I tenim amics en comú).- Amb amistat i afecte,
Francisco León Buj
Estic molt de cor amb el que .Vd diu , i a sigut molt respetuos amb aquesta señora , la cual amb consta que ella , poc respecta te a Catalunya . I vui dirli a la senyora Camacho que si L´Independencia de Catalunya fos tan “dolenta” tan ella com Espanya ja ens a l´haguesin donat fa molts anys. Un cordial afecte
Mossèn Ballarín, el felicito per la seva carta…com sempre es vostè clar i català…!!!
I moltes gracies per dir tan bé, el que molts pensem…!!!
Amb afecte,
Roser
Ed, se nota que no sabes quién es Mossèn Ballarín.
Ànim mossén! que Déu li’n doni molts anys de vida per a poder seguir amb la seva tasca.
Hi ha qui no es dóna compte que com a persona humana, pensant i instruïda, poden opinar i escriure sobre qualsevol tema; sempre tenen la vara alta pels interdictes: prohibir ha estat el seu nord i no s’ho poden treure del damunt!
Necessitem persones com vos, seguiu i que Déu us beneeixi.
Gràcies, mossén Ballarin
Mossen Ballarin, jo també amb tot el respecte , li vaig a dir que no estic d´acord amb lo que voste diu. No es bo ser tant radical. Jo em sento catalana i espanyola, i voste o te que respectar.Tots estem al mateix vaixell , i tots som germans. No se perqué esta mania de dividir a la gent, aixi no anirem en lloc.
Y voste més que ningu tendria que possar pau, alli on es veu que comença la guerra. Salutacións.
Bon amic Mossèn Ballarin, el felicito per la seva valentia, per cert, llargament demostrada i patida durant molts anys.
M’ha agradat molt el seu escrit per dil el que cal dir i la manera de dir-ho.
Molts anys de vida per poder continuar en aquesta tasca.
El seu admirador.
Espero que Deu li dongui vida per poder veure i viure la Independencia del nostre poble.
Ara o mai!!!
Aquesta saviesa del mossen em té cautivat
Nosaltres els Escoltes que a la nostre juventut
van estar perseguits (i l’idioma, bandera i nacio ) prohibits
Hooola!! Mossèn Ballarin!!!
Quan de temps fa que no ens veiem!! Jo tenia 18 anys, ara en tinc 60, va ser a Vic, a Can Merino. Allà vam sopar i va, dormir, recordes? Al cap d’uns anys ens vam retrobar a Santa Maria de Queralt pel bateig del fill de la Clara, en fi…. Durant tota la vida has estat present en la nostra vida, i ara, en aquests moment tant històric tampoc no hi faltes, hi ets com sempre, disposat a servir-nos, a servir al teu poble un, tot fent us de les teves sàvies paraules com a eixa de reflexió, paraules que ens instrueixen a molts dels ignorants com jo que t’admirem.
Vaig llegir la carta que li va enviar la mestra de Blanes a aquesta noia, “l’Alícia Sànchez-Camacho”. Val la pena llegir-la.
Gràcies mossén. Et desitjo el millor. Una abraçada
moltes gracies Mossen, for¢a salu i visca catalunya lliure!!!!!
Ed resi per vostè que Mossèn Ballarín ja ho fa pels catalans. Evidentment no sap qui és Mossèn Ballarín.
Jo, nomes estic esperant, que persones sabies com M. Ballarin puguin anar expressan lo que jo no se fer. Estic molt d’acord amb la Mª Carme, te rao. Ja que ens han demostrat altres voltes que no ens estimen, ara tindran la ocasió de respirar tranquils, Muntsa.
La Maria Cinta diu: “Jo em sento catalana i espanyola, i voste o te que respectar. Tots estem al mateix vaixell, i tots som germans. No se perqué esta mania de dividir a la gent, aixi no anirem en lloc.” …
Nomes uns comentaris:
1) No és qüestió de sentiment. Per Sant Jordi, per exemple, potser ens sentim més catalans, i si viatgem per Europa ens sentim ben europeus pels llocs fabulosos que hi ha i per la seva gent, Espanya inclosa. I hi ha dies que podem sentir-nos menys afectius. Perquè fa fred o no van bé les coses, etc. Però jo soc català i Catalunya és el meu païs i, per tant catalana és la meva IDENTITAT nacional.
2) Mossen Ballarin respecta quasevol identitat que om tingui, adhuc la o les seves. No sé perquè diu “que l’ha de respectar” si no ha dit pas que no la respecta.
3) Qui divideix la gent ? els catalans sempre hem integrat tothom. Només l’Espanya castissa i antiga que encara ens mana divideix perquè no permet que els catalans puguem ser catalans a Espanya. Espanya fa el que ha fet sempre, castellanitzar i imposar la seva cultura a totes les seves colonies. Per això i per més coses, totes han marxat. Bé, encara no totes. Així de senzill !!
4) “tots som germans”. Vosté llavors, com jo, també és germana dels ciutadans de la Borgonya o de Baviera ? o no ?
No haurà posat fronteres sentimentals a ells oi ? o si ? Tots som germans, hi tant !! i els germans s’estimen i per això es respecten. No imposen la forma de ser d’un a l’altre. I si viuen a la mateixa casa, i algun se sent tan falt de respecte, té l’opció de marxar…. oi ? No, és clar, a Espanya no hi ha la llibertat de les societats que se senten nació, només hi ha una pseudo-democràcia individual quatri-anual.
Mosèn Ballarín , tots els meus respectes per la seva manera de donar la cara pels molts que ho hauríem de fer i no ho fem…
I per fer-ho d’una manera tan respectuosa pels que no pensen igual, la qual cosa ells no fan i n’haurien d’aprendre de vostè.
No sé si ens en sortirem, però només per la il·lusió que hi posem,
ja val la pena…
No perdem l’esperança !!!
Molt correcte el seu escrit, malauradament, aquesta noia no en farà cas, ella te molt clar el que vol i no importa els mitjans que s’utilitzin per aconseguir-ho. No es la única, n’hi ha molts que pensen que Espanya es una i que Catalunya es un territori però no una nació, només espero i desitjo poder arribar a veure la independència del meu país i que els nostres dirigents estiguin a l’alçada del que el poble espera d’ells, cada vegada estem més a prop de ser més lluny. Fem-ho be
Mire usted mossèn, prescindiendo de todas las demagogias, verdades a medias, mentirijillas y demás monsergas que se lanzan unos a otros y de las que soy mudo testigo, vengo a sospechar que no nos esperan buenos tiempos a las personas de bien que no tenemos nada que ver con todo este lío.
Li he de dir que jo, com vostè, sóc català i que quan era petit veia amb estranyesa que la meva àvia no sabés parlar castellà, cosa que sinó tan cruament patiré també (encara que a mitges perquè ja m’encarregaré jo mentre pugui), amb els meus néts
Pero no es esto lo que mas le quiero decir; lo que le quiero decir es que usted por su edad , ha vivido una guerra civil y parece que no desaprueba vivir otra, yo sin embargo no he vivido ninguna porque soy mas joven que usted y no quiero vivir otra balcanizando mi tierra que es tan mía como de usted.
Creo que simplemente deberíamos limitarnos a cumplir las leyes que ustedes todos, (incluidos ustedes no lo olvide) confeccionaron en su día y que parece que hoy no les importa pisotear, solamente porque parece que algunos tendrán mas poder sobre todos nosotros.
Seguramente por decirle esto me tacharán de cualquier cosa que pueda herirme, pero tengo que decirle y espero me crea, que ni soy de izquierdas ni de derechas, yo soy de los de abajo, y tengo que soportar todo el peso de los de arriba.
Ustedes todos, sabrán lo que hacen.
Se lo digo sin ánimo de ofender a nadie y con todo el respeto que me merece un sacerdote.
Félix
Jo pensava que em trobava en una església ecumènica, universal, que va saber transcendir la petita terra d’Israel gràcies a Sant Pau. Nogensmenys persones com vostè m’han fet veure que no és pas una església sinó un partit polític, de caire netament feixista, que incita a l’odi, al particularisme i a la dèria de poder; que els diners que amb ingenuïtat donàvem, suposadament per als pobres, eren, en realitat, per comprar banderes. He obert els ulls i ja sé on no he de buscar el cristianisme, perquè no hi és.
Estic “alucinat”. Mentres uns parlen de radicalismes i del dany que fa això. Els altres intenten parlar de racionalitat per l’avidència de l’abus d’un poder llunya que anomanem Madrid. Mentres s’intenta racionalitzar com acabar amb l’abus, la Sra. Alicia fa unes declaracions ameses com a propaganda electoral aseverant que els pensionistes no cobraran les pensions, cosa que sap perfectament que és mentida.
Les pensions no les paguen des de Madrid amb diners que ells s’inventen, es paguen amb els diners que recauden dels trevalladors que ara estan cotitzan per tant no depen de la gracia de Madrid, si no de les cotitzacions actuals que per cert a Catalunya, son superiors de mitjana que la mitjana del resta de l’estat.
Conclusió: els arguments que he llegit i sentit en contra de que a Catalunya no es pot fer una consulta democràtica al pople, només son mentides, difamacions, amenaces i la Sra. Camacho no se’n esta pas de fer-les.
Aquesta és l’estimació i la defensa dels catalans?. No serà que el que l’interessa és la seva propia prosperitat peti qui peti?. Per tenir amics aixis no calen enemics.
En qüestions d’interesos econòmics, no cal que i barregem els sentiments, només valen els arguments econòmics. Qui va marxar de la seva terra per anar a guanyarse la vida, fos a Catalunya a France, a Alemanya o a hon fos, no va pas fer-ho per qüestions de sentiments. Per tant que ara que el que es juga és el futur dels fills i nets, la decissió hauria de ser, com llavors, racional no sentimental. Ningú deixara de sentir-se el que vulgui sentir-se.
Mosén Ballarín: Tuve la suerte de conocerlo personalmente y me
pareció una gran persona. Estoy de acuerdo con todo lo expuesto en su carta a la Srta. Camacho. Después de leer todos los comentarios, los cuales respeto, observo que en varios, luce no el color azul, sinó el azul marino. Gracias por todo
Mosen.
gracies mossen!!! necessitem una catalunya lliure,ja!!!!!!!!!!!!!!!!
ED, Aquesta es la ignorància de 4 sepulcres blanquejats com tu, de totes maneres com bon Català, gracies per enfortir, si cal encara mes aquest convenciment de deslligar-nos d’aquest jou que es diu Espanya
Totalment d’acort Mosén…….ja estem ben tips de tanta intransigéncia i robatoris…….
Una abraçada.
ANTONI.
CREO QUE LOS CURAS TIENEN QUE EJERCER DE LO QUE SON Y NO QUERER ENFRENTAR A LOS HERMANOS YA BASTANTE PASARON EN OTROS TIEMPOS. QUE DIOS NOS AYUDE .
Mossen; es vostè un crack! Jo sempre m’he sentit espanyola i catalana, però ara des de fa uns anys nomès em sento catalana, perquè tant se val on has nascut, ets d’allà on t’hi guanyes les garrofes i jo sempre me les he guanyat aquí. rebi una salutació ben cordial