A PEU

Ahir ACUDAM va tenir l’honor de rebre una visita molt particular amb motiu del la celebració dels seus 40 anys d’existència. Ahir va visitar i va passar el dia a Mollerussa el Sr.Nils Arne Kastberg, ex-Director d’UNICEF, Director Executiu de la Fundació La Ventana de los Cielos i membre de la Junta Internacional d’Special Olympics. Va visitar el centre, va compartir amb les persones que hi són ateses una estona i va ser entrevistat per les persones que realitzen a l’ACUDAM els cursos de formació.
Per finalitzar el seu dia d’estada a la nostra ciutat, va donar una roda de premsa prèvia a la seva xerrada principal motivada pels 40 Anys de l’ACUDAM: “Una Vida entre refugiats i nens al mon. Desafiaments i assoliments”
Un gran dia, una gran sort, una gran persona.  Podreu trobar un petit reportatge i una breu entrevista amb ell a MOLLERUSSA TELEVISIÓ

“No estem tenint a Europa polítics com Nelson Mandela o Václav Havel” ens ha dit a la conferència. Ha vingut a dir que els polítics europeus no estan a l’alçada de les circumstàncies. Nils Arne, ha afirmat des de Mollerussa que l’ajuda que la Unió Europea ha destinat als refugiats sirians s’ha coordinat massa tard i de forma insuficient. En aquest sentit ha considerat que el més adequat hauria estat donar suport als països més propers al lloc del conflicte, com ara Jordània, Líban o Turquia on, ha recalcat, són els grans receptors dels centenars de milers de persones que han hagut de fugir de casa seva.

Arne ha exposat a la capital del Pla d’Urgell l’experiència viscuda amb els nens refugiats en diferents conflictes armats on també ha treballat amb persones amb discapacitat, de les que ha dit que, en aquests casos es troben en una situació d’exclusió social. Una problemàtica que per l’exdirector d’UNICEF passa, entre d’altres, per la regeneració política en les institucions. (Mollerussa TV)

I per acabar, voldria treure’n una conseqüència del que ens ha dit aquest senyor. Davant de les eleccions de diumenge caldria que tots tinguéssim ben present que la deteriorada situació política que viu l’estat espanyol no s’arreglarà si no regenerem urgentment les institucions i la classe política. Ens calen polítics que pensin en les persones i en les persones més desfavorides. Ens calen polítics humanistes. Mentre hi hagi persones sense escrúpols que entrin a la política per fer diners; mentre hi hagi persones que canvien de partit com qui canvia de jaqueta simplement per treure’n un profit personal; mentre hi hagi lleis fetes a mida d’alguns i amb plena consciència de que només serviran per a cobrir-se les espatlles; mentre hi hagi lleis i tribunals totalment parcials i afavoridors d’una situació beneficiosa només per alguns; mentre no canviïn les formes velles de fer política no anirem bé. Cal regenerar i cal fer-ho a fons i urgentment.

Des del meu punt de vista, els catalans tenim encara moltes més raons -i prou concretes- per anar a votar el diumenge 20D, atès que encara no som independents i ens sortiria molt a compte poder-ho ser. Cal anar a votar i cal anar a votar independència:

1. Perquè a dins i a fora continuïn veient que hi som. Vam guanyar el 9N, el 24M i el 27S.

2. Perquè cada vot independentista menys, és un vot a favor de C’s, PP, PSC i CSQEP.

3. Perquè tot escó que no tinguem, el tindran els unionistes.

4. Perquè un cop a Madrid només defensarem els nostres interessos. Sempre som a temps a abandonar els escons.

5. Perquè, atès que les enquestes diuen que no hi haurà majoria per formar govern, podem fer Espanya ingovernable, cosa que, de retruc, ens beneficia.

6. Perquè, tenint com tenim tot un Estat en contra, la nostra força és el vot.

Que hi hagi sort diumenge i tant de bo canviï aquest panorama tant fosc que ens toca viure.