29 ag. 2011
Blogs i actualitat
“Sovint llegeixo les publicacions temps després de la seva aparició, per la senzilla raó que no puc llegir-ho tot quan acaba de sortir (a més, en última instància, també vaig llegir la Il·líada gairebé tres mil anys més tard)”
Autor: Umberto Eco (Alessandria, Piemont, 1932), escriptor italià.
Acabo de llegir al blog Diccitionari (un blog que es dedica a recollir cites interessants) aquesta que us acabo de posar aquí al damunt. M’ha fet pensar en els tipus de blogs que llegeixo. És com una espècie de mania això de llegir blogs. Abans llegia més llibres i ara llegeixo més articles, diaris i –sobretot- blogs. Ja he explicat més d’una vegada que el meu blog va néixer del fet de llegir-ne d’altres, alguns molt interessants.
Llegeixo blogs de tota mena i ben diferents els uns dels altres. Alguns els segueixo amb una fidelitat tant indestructible que els seus autors se’n farien creus. Altres, només els llegeixo de tant en tant però m’agrada deixar-m’hi caure alguna estona recordant algun bon moment que vaig passar llegint algun post anterior. Alguns no em deceben mai i altres em deceben tan sovint que, al cap d’uns dies, els oblido per sempre més. I –finalment- hi ha aquells als que hi aterro per pura casualitat i per pura xiripa, anant d’un lloc a l’altre per matar el temps.
Hi ha una varietat de blogs tan gran que es fa quasi impossible fer-ne una classificació ben feta. Però jo diria que hi han dos grans grups: els que tracten temes d’actualitat i els que toquen temes intemporals. Uns i altres els trobo prou interessants perquè és bo estar al dia de les coses i tenir diferents punts de vista de la realitat. Però potser encara ho és més d’interessant aquell post que et fa pensar, que et fa gaudir, que et transporta, que et fa vibrar l’esperit amb paraules profundes o simplement boniques i adequades.
Per això li dono tota la raó a Umberto Eco: les coses interessants no importa massa quan les llegim. Importa llegir-les. Sigui més d’hora o més tard. Per tant, seguiré amb la meva dèria de llegir blogs, fet que a l’estiu és sempre més interessant perquè hi ha més temps. Us ho recomano!
2 respostes
Jaume, jo fa molts anys que vaig decidir descriure els blogs com un format i no pas com un mitjà per ells mateixos: són un sistema senzill i interactiu per compartir a Internet.
A partir d’aquí, el que hi pots trobar només depèn de la imaginació de qui s’hi posa.
Per sort tenim molta qualitat i varietat per anar botant d’aquí cap allà sense haver de pensar si estem llegint un tuit, un escrit d’un blog, veient un vídeo a Vimeo o Youtube, la versió digital d’un diari o un treball d’investigació de qualsevol universitari.
Llàstima que el dia només té 24 hores!
Hola Jaume! Un article molt interessant el teu! Jo fa quatre anys vaig obrir el primer bloc, l’Antaviana, i n’he obert dos més, i un quart dedicat a l’educació. La veritat és que cada bloc o blog és un món, i n’hi ha de molt interessants. El que sí sé és que la idea que escriure i llegir és una comunicació unilateral, i passiva ha canviat amb el format del bloc/blog, perquè gràcies als comentaris, els lectors et fan saber que han llegit allò que tu escrius.
Salutacions ben cordials.