24 nov. 2020
TANCS CONTRA HOSPITALS
Serà cert, com diu algú, que ens queixem massa i que ens queixem de tot? En aquests moments tan complexos que ens toca viure potser sí que hauríem de ser més selectius a l’hora de les crítiques. Però és decent i ètic fer inversions multimilionàries en artefactes de guerra en lloc de fer-les en sanitat, tot comprovant com de malament i necessitat està aquest sector? És només qüestió de sentit comú i de prioritats. Però em dóna la sensació que els que ens governen miren més aviat les comissions que en treuen per les seves butxaques i no pas per al bé comú. Hi ha injustícies que clamen al cel i haurien de fer caure la cara de vergonya a algú. En aquests moments és ètic i prudent fer tanta despesa militar en inversions innecessàries?. Es veu que n’han après d’un molt bon mestre: la prova la tenim en tota la porqueria que surt sobre l’»emérito» i el seu patriotisme de butxaca.
L’organització International Peace Bureau (IPB), considerada l’ONG més veterana del món en l’àmbit del pacifisme, ha elaborat una sèrie de dades que ara difon a Espanya el Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
-Defensa gasta en un tanc de guerra el que costen 440 respiradors mèdics. Allí figura que amb el que costa un tanc Leopard 2E, valorat en 11 milions de dòlars, es podrien comprar 440 respiradors, a un preu de 25 mil dòlars cadascun.
–Cada tret d’un Leopard implica una despesa de 3200 dòlars. Amb aquests diners es pagarien 90 tests Covid-19, segons el preu per unitat que es fa servir als Estats Units.
-El manteniment anual del tanc de guerra en qüestió, valorat en cinc mil dòlars serviria per cobrir el manteniment anual d’un llit d’hospital, que costa entre sis mil i deu mil dòlars.
-Amb un míssil Trident II, amb un cost de 31 milions d’euros, els governs d’Estats Units i el Regne Unit, que compten amb aquest armament, -amb capacitat a més per a caps nuclears- podrien comprar ni més ni menys de 17 milions de màscares a un preu de 1,82 dòlars cadascuna.
–Un caça, 3.244 llits d’UCI. Un caça F-35, un avió fabricat als Estats Units, que ja ha estat adquirit per alguns països europeus -entre els quals, de moment, no es troba Espanya- val 89 milions de dòlars per unitat, el mateix que costaria el manteniment anual de 3.244 llits d’UCI.
–El cost per hora d’un F-35 se situa en els 44 mil dòlars, dos mil més del que estipula com a salari anual brut d’un infermer o infermera d’hospital segons dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE ).
-Amb els diners d’un submarí nuclear es podrien comprar 9.180 ambulàncies totalment equipades
-Una fragata militar classe Fremm -construïda en el marc d’un programa de col·laboració entre Itàlia i França- té un valor de 936 milions de dòlars per unitat. El seu elevat cost valdria per pagar el salari a 10.662 metges.
I podríem seguir. La pandèmia de la COVID-19 ens ha mostrat on són i on haurien d’estar les nostres prioritats com a societat. Però n’hi ha que no se’n volen assabentar.
5 respostes
Benvolgut Jaume: Estic completament d’acord. La sanitat publica americana es queixa molt de la seva condició econòmica, que hauria permès lluitar molt millor contra el virus i la comparació amb les despeses militars, sovint inflades pel Congressistes del lloc esta la fabrica, també la fan. En una coseta, no obstant que conec molt be, em permeto una correcció: el famós super avio F-35, que es fa a Fort Worth, on jo vivia abans, es ven als EUA per $ 133 milions i a l’estranger val $300 milions, amb rebaixes a discreció del Pentàgon. Es l’arma mes cara mai feta mals EUA.
Una abraçada i molt content de trobar-te aquí un altre cop.
Joan
L’Estat espanyol existeix gràcies a, i s’aguanta per l’exércit. Se l’ha de tenir content i apaivagat. Crec que és així de senzill. També cal dir que, des d’el Alzamiento Nacional, i potser abans, fins ara, ha quedat ben clar que als governs espanyols successius els hi importa un rave el benestar del poble. Jo ho veig així.
Els tancs són molt necessaris per defensar-se de l’enemic. Però saps qui és l’enemic?, som nosaltres, el ramat que consumeix.
Perdoneu, però m’havia equivocat en el preu actual del famosíssim F-35. A l’interior costa $144 milions, a l’exterior és millor preguntar. El venen als llocs més perillosos que son els que menys els necessiten.
Moltes gràcies Joan, Montserrat i Guillem pels vostres comentaris. Penso que si els governs no fan res una mica millor que el que fan fins ara, el món no se’n sortirà. Aquesta pandèmia diuen que no serà la darrera i que en poden venir de pitjors; la natura la maltractem tant que ja no aguanta més; i les desigualtats es fan cada dia més grans… No sé si algú pot posar-hi remei, però em sembla que alguna cosa s’haurà de fer.
Guillem, els enemics som nosaltres mateixos quan ens fem insensibles amb el que passa al voltant nostre, és cert. Però si eduquéssim d’una altra manera a les noves generacions i les institucions internacionals hi fan alguna cosa per trencar les tendències potser l’enemic es faria menys potent…
Una abraçada a tots tres. Us deixo un poema que ens dóna una mica d’esperança:
HI HAURÀ UN DEMÀ
Hi haurà un demà
malgrat tot i contra tot, hi haurà un demà.
Quin goig de certesa, aquesta certesa de goig,
i quina força dóna per lluitar,
quan el present sembla boig
i el futur es veu incert, tempestuós, llunyà!
Vivim, tan sovint, a frec d’apocalipsi!
Per cada amor que acaba, acaba un món,
i no ho sabem –o ho sabem massa, i ens confon
mirar com a fi nal el que és eclipsi!
Hi haurà un demà, no sabem quan, no sabem quin,
hi haurà un demà en sortir del laberint,
un demà que ara estem fent de preguntes i d’espera,
desitjant, debatent, resistint,
sense brúixola ni mapa, per afany i per instint
de salut, de llibertat, de futur, de primavera.
David Jou