26 oct. 2011

Tardor

Publicat en 20:53 sota Natura,PSICOLOGIA,SOCIETAT

La tardor sempre m’inspira sentiments ambivalents. Per una banda anem deixant enrere un temps de sol, de claror, de viure al carrer, de platges, muntanyes i natura, de sol clar, d’ aire saludable, de descans i de vacances.

I per altra banda recomença el curs acadèmic, recomença el que és la quotidianitat, els primers freds que conviden a arrecerar-se a casa, a escoltar música, a llegir, a la reflexió. El dia s’escurça. La nit s’allarga. El temps canvia.

Mirem els arbres i veiem que van perdent les fulles, una a una, lentament, com si es resistissin a morir. Com ens resistim cadascun de nosaltres a que acabin de morir les nostres il·lusions, les nostres esperances, els nostres anhels, tot allò que ens fa sentit encara vius. L’estiu em sembla una estació plena de vida, mentre que la tardor és el temps en que aquesta vida es va escolant i va marxant poc a poc.

No ens acabem de conformar a que arribi l’hivern cru, aquell hivern que ho mata tot. Ens hi resistim perquè no volem perdre els darrers brins d’esperança, les nostres últimes fulles que encara conserva l’arbre de la nostra ànima.

I la situació econòmica en la que vivim sembla que vol acaba d’establir-nos en una situació de tardor que potser tira encara cap a un hivern massa llarg i massa dur. Esperem que aquets propers temps no siguin massa durs. Conservem les fulles que puguem en el nostre arbre personal…

4 respostes

4 respostes a “Tardor”

  1. maren 26 oct. 2011 en 23:44 1

    Jaume, has descrit una tardor poètica i al mateix temps realista. Preciós l’escrit.

    Mar- Amics del Llobregat

  2. Josep Rofen 27 oct. 2011 en 8:36 2

    Hola Jaume les estacions formen part de la vida i és bonic contemplar-les, ara de gran es quant les notes, les palpes, amb “ai si no fos” “les nafres del cos tendim a culpar-les el temps” i no ens adonem que som nosaltres, que portem moltes tardors acumulades. A mi m’agrada trepitjar les fulles seques, trepitjar es un dir… doncs amb passejo amb cadira electrònica, tinc avantatges de tant en tant hi queda una fulla enganxada per fer-me companyiola i musiqueta, abraçades Josep

  3. Jaume Pubillen 27 oct. 2011 en 17:42 3

    Gràcies, Mar i Josep. Les estacions ens marquen el pas del temps i ens fan adonar el que és la vida en si mateixa: néixer, viure i morir…per poder renéixer de nou i…anar fent un cicle etern sempre del quan nosaltres només en som un petit polsim.
    Una abraçada a tots.

  4. Esperançaen 27 oct. 2011 en 20:59 4

    La tardor també té el seu encant, xocolata calenta, el gust de la manteta a la matinada, la sensació de la jaqueta al matí,… cal veure sempre el millor de cada moment. Una abraçada, Jaume!

Comentaris RSS

Deixi una contestació

*