11 set. 2011
Farts!
Avui és 11 de setembre, DIADA NACIONAL DE CATALUNYA.
El Parlament de Catalunya, l’any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L’article 8.1 de l’Estatut d’Autonomia de 2006 declara: “Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne”. L’article 8.3 estableix: “La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre”.
Celebrar això que és tan evident i tan natural pels catalans ben nascuts –per això s’ha convertit en llei- es veu que no ho és tant per algú com l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol. Li fa nosa això de Nacional atribuït a Catalunya. Per als del PP, aquesta paraula només es pot reservar per Espanya. Els fa nosa la festa nacional i els fa vergonya atribuir la paraula “nacional” a Catalunya. I L’alcalde de Badalona ha trobat la solució més senzilla: suspendre la celebració a la ciutat. Vergonya, molta vergonya! Els badalonins haurien de fer alguna cosa amb aquest alcalde, que no es mereix ser-ho perquè no representa una gran majoria de badalonins.
Hi ha un tipus de conductes que afarten, cansen i fastiguegen. Cada any, arribats a la Diada, hi ha algun tipus de polèmica, generada i atiada per aquests partits sectaris (on hi han trobat refugi molts franquistes) com són el PP i Ciutadans (Ciudadanos). Que si banderes, que si vídeos, que si història deformada, que si insinuacions… Sempre troben una causa per atiar el foc; tot s’hi val.
I cada any el mateix. Cansen. Avorreixen. Fastiguegen. El poble de Catalunya arriba a un punt de saturació que pot arribar a ser perillós. Algun dia algú prendrà mal, com diria aquell. Estiren i estiren la corda fins que un dia es trencarà. Sort n’hi ha que encara hi ha molt de seny i la rauxa es va controlant. Però algun dia algú prendrà mal amb aquesta mena d’insult constant a Catalunya.
Tot i això, avui el poble de Catalunya recordarà altre cop aquell 11 de setembre de 1714. Recordarem també aquell altre 11 de setembre de 1973 on hi va haver un cop d’Estat a Xile i recordarem l’altre 11 de setembre, el de 2001, amb els atemptats de les torres bessones de NY. El nostre record i el nostre reconeixement per a tots els que van donar la vida en cadascuna d’aquestes circumstàncies.
Bona DIADA NACIONAL DE CATALUNYA!
3 respostes
Voldria recordar, també, si m’ho permeten, el cop d’Estat i assassinat del president dels EUA, John F.Kennedy, a Dallas (Texas), el 22 de Novembre de 1963. Va ser com a conseqüència d’un complot preparat per la CIA, generals del Pentàgon, amb la col.laboració de la Mafia, part de la policia de Dallas i el silenci còmplice del cap de l’FBI, Hoover. La seva oposició a la terrible i injusta guerra del Vietnam, -hagués evitat la mort de 3 milions de vietnamites bombardejats amb napalm i de 55 mil soldats nord-americans- en va ser-ne una de les principals causes. Així com la seva reforma tributaria.——————————————
És ben cert el que dius, Jaume, i cada any, en apropar-nos a l’11 de setembre, ja se sap que els del “pp” o de “ciudadanos” (m’agrada més en castellà –i en minúscules-, doncs esmentar-los en català em sembla una manca de respecte -per al català, naturalment-) faran quelcom per a fer-nos la guitza. I també és cert el que dius en relació al que va passar a Xile al 1973 o a Nova York el 2001, però els xilens, d’una manera o d’altra se n’han sortit sense perdre la seva independència i en el cas dels nord-americans –ben trist per cert- potser algun dia es sabrà de debò la veritat del que va passar, però tot i lamentant els morts que van deixar aquests dos malaurats fets, em sembla que el cas de la nostra terra és molt i molt més greu, doncs fa 296 anys que ens van robar la nostra llibertat com a país i, des de llavors, han matat molts dels nostres, patim permanentment atacs a tot el que tingui que veure amb la nostra identitat, un espoli bestial i continuen fent tot el que tenen a l’abast per a carregar-se el català (per a mi, la llengua més bonica del món). Ara més que mai VISCA CATALUNYA LLIURE!!! Una abraçada.
Jo sóc una persona optimista per naturalesa, encara que tothom que em conneix està convençut de que sóc pessimista, i molt. La paraula franquista apareix en aquest editorial de l’escriptor d’aquest blog, i aquí és on vull anar a parar. Catalunya és una nació, però curiosament és una nació on la meitat o més dels habitants no ho saben. De franquistes n’està plena. Molts són de l’exterior de la pennínsula i no ténen cap dubte respecte que Catalunya és una part més d’Espanya, no els hi preguntis per les nostres peculiaritat. Suma-li a aquesta xifra els franquistes que ho saben però no ho volen. Suma-li els catalans que han renegat de la seva nació. Aquests últims són moltíssims, encara que ells no sàpiguen el significat de la paraula botifler, ho són, i molts d’ells fins i tot son franquistes, sí, sí, franquistes, encara que sembli absurd. Llavors, feta aquesta operació aritmètica, digueu-me què en queda. Si jo sóc pessimista, còm és que ahir va ser la festa nacional i molts ni se’n van assabentar. El que sí saben tots és que el rei d’Espanya és Juan Carlos I, però no saben que els que quedem una vegada feta aquella operació aritmètica hem de patir-ho, ho patim perquè nosaltres sabem que la pesta borbònica no pot ser bona, a ells ja els hi està bé, que la disfrutin.