28 ag. 2011
Manipuladors
El Zapatero i el Rajoy són uns manipuladors. En castellà podríem dir que han après a “mangonear” molt bé. Amb nocturnitat i traïdoria s’han posat d’acord per modificar la Sacrosanta Constitució espanyola, aquella que no es podia tocar, recordeu? No es pot tocat pel que els interessa! Per altres coses la toquen , la retoquen i l’ajusten a la seva mida sense pensar-s’ho gaire i sense demanar permís. Tenen sastres que els fan vestits a la seva mida, com, per exemple, el Tribunal Constitucional, que té com a principi allò de: “feta la llei , feta la trampa”. La llei sempre es pot interpretar. I sempre la interpreten al seu favor. La nostra democràcia és com una ruleta trucada on surt sempre el número i el color que ells volen.
Aquests són els governants que tenim! Aquesta és la democràcia de la que tant es venten! Aquest és el pes que tenim el que ells en diuen autonomies i que no són ni autònomes ni són res. Uns putxinel·lis a les seves mans. Uns titelles que no tenen vot, ni veu. No tenen braços, no tenen cames i fan els que els seus amos els fan fer i els fan dir. Ens aprofiten com s’aprofitaven abans els fems dels cavalls: per al seu hort particular.
Aquesta és la trista realitat d’aquesta cosa estranya que se’n diu Espanya. Que cada dia sabem menys què és i on vol anar. De fet –i ben mirat- sí que sabem on volen anar a parar. Volen desposseir de tot poder als que ells en diuen nacionalistes per a poder construir un nacionalisme espanyol a la manera d’allò d’ “UNA, GRANDE Y LIBRE”.
I, entretant, se’ns moren homes íntegres, vells lluitadors i d’una peça com l’ Heribert Barrera… Poc a poc, anem quedant orfes de referents. Necessitarem de forma urgent nens i vells que diguin la veritat de les coses. Nens, perquè són espontanis i diuen el que pensen. Vells que diguin el que pensen -sense embuts- perquè ja tant els fa el què diran.
2 respostes
És exactament com tu dius, Jaume, i em sembla que és adient transcriure el comentari (en el que, com altres que ja he fet, dic si fa o no fa, sempre el mateix) que he enviat, fa una estona, en relació a un article d’en Germà Capdevila en aquest mateix Diari: Segueixo convençut que de la única manera que ens en sortirem és recuperant la INDEPENDÈNCIA. Ja se que no és gens fàcil, però ja no es poden suportar més les agressions del poder central i de bona part dels espanyols, al que si afegeix l’immens espoli. Per postres, continuem perdent catalans de soca-rel com el gran Heribert Barrera, mentre els botiflers sembla que no s’acaben mai.
Des de Córdoba, Argentina, com sempre, una abraçada i el meu crit de VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
I com sempre, Josep Maria, una altra abraçada a tu, sentint-nos units en el mateix esperit independentista. Estàs lluny però molt a prop de tots nosaltres. Fins aviat!