24 ag. 2011
Dies de silenci
He anat uns dies –pocs- a una casa en plena muntanya. Un racó de món privilegiat. Un racó de silenci.
Un racó on la vida és diferent a la meva vida de cada dia.
Un racó on el silenci es fa paraula i les paraules es converteixen -sense voler- en silenci.
Un racó on la vida es torna contemplació sense massa esforç.
Un racó que ajuda a reflexionar, a callar, a mirar cap endins, a descobrir-se un mateix una mica més.
Un racó on el verd de la naturalesa descansa els ulls i descansa l’esperit.
Un racó que ens refà com a persones. Un racó on el temps passa lent. Un racó on la lentitud es fa essencial i les ànsies desapareixen per estones.
Un racó on els minuts es tornen hores i les hores eternitat.
Un racó que ens fa anar molt lluny per tornar al cap d’una estona a dins de nosaltres mateixos.
Un racó on veiem que per viure no necessitem tantes coses i sí que ens necessitem a nosaltres mateixos.
Un racó que ens reconcilia amb la natura i amb el món.
No hi ha resposta
