14 ag. 2011
Poemes d’estiu: Pare nostre (III)
Pare nostre, Pare Sant, on ets?
Ets a la terra o al cel?
Tu, Pare Sant, hauràs de ser una mica a tot arreu
perquè sols no ens en sortim.
La crisi, la gana i la injustícia es menja mig món
mentre ell, el Sant Pare, va a Madrid
i s’envolta de milers de joves
que l’aclamaran
i l’escoltaran amb més o menys atenció
i que han de saber que ell no és el Pare Sant
sinó només el Sant Pare que ve de Roma.
Mira de fer-te present també allà
perquè no sé si santificaran prou el teu nom
i si ajudaran a construir el teu Regne
-un regne de pau,
de justícia,
de veritat
i d’amor-
i tampoc estic segur que facin la teva voluntat
aquí a la terra com es fa en el cel.
No sé si tots aquests milers de joves,
el Sant Pare,
els bisbes,
els cardenals
i tots nosaltres
fem massa la vostra voluntat…
Segurament que no.
Perquè, si no sabem repartir el nostre pa de cada dia
no ens podreu perdonar aquesta gran ofensa
que és la pobresa i la misèria del nostre món.
Us demanem avui el nostre pa de cada dia
perquè demà serà ja massa tard
i no podrem repartir-lo
entre els que ja hauran mort de gana.
No permeteu que caiguem en la gran temptació
de creure’ns els millors,
els únics posseïdors de la veritat,
els únics mestres,
i els únics que coneixen el camí del cel,
el camí de la felicitat
Deslliureu-nos del mal de l’orgull
i deslliureu el món de qualsevol mal.
Amén.
