07 ag. 2011
Poemes d’estiu: els somnis (II)
No fim tu hás de ver que as coisas mais leves são as únicas
que o vento não conseguiu levar:
um estribilho antigo
um carinho no momento preciso
o folhear de um livro de poemas
o cheiro que tinha um dia o próprio vento…
ELS SOMNIS (II)
Quan un somni dorm no el despertis.
Despertar un somni és remoure-ho tot,
remoure un immens univers
que s’està construint en planetes imaginaris,
universos ficticis i reals, alhora.
Planetes generalment feliços i, a vegades, no tant.
Els somnis volen pau, volen tranquil.litat, volen temps.
Els somnis volen!
Com l’aire i com els núvols que viatgen sense rumb,
a vegades sense pressa
i altres massa ràpidament.
El somni és com el núvol
que s’infla i es desinfla,talment les nostres il.lusions,
talment la mateixa vida, plena de desitjos incomplerts.
Com aquell núvol que adquireix noves formes,
que es fa i es desfà, que regalima aigua
i regala una mica d’ombra i frescor durant els estius roents.
Com la mateixa vida. Com nosaltres mateixos que ens anem fent i desfent.
El somni vola, s’aixeca, cau, va i ve.
Exactament com nosaltres mateixos.
