01 ag. 2011
Mal rotllo
Aquell senyor havia començat les vacances feia un parell de dies i es notava fins i tot en la seva cara i amb la forma de mirar, de moure’s i de parlar. Només feia que explicar a tothom del que faria, dels mil projectes que –com cada any- feia (per això els projectes es diuen projectes: perquè es queden normalment en bones intencions que no es fan quasi mai realitat).
Anem al que anàvem i deixem les digressions que sinó em sortirà un post massa llarg… Dèiem que aquell senyor havia començat vacances feia dos dies i ja sabeu que els entesos (vull dir els psicòlegs, aquests que saben tant de tot: des de quin color s’ha de pintar una paret per tal de que no et deprimeixis més del compte fins a quin color de cotxe t’has de comprar pe tal de que vagi amb el teu caràcter i la teva manera de ser…) diuen que les vacances són un temps fatal per la convivència familiar. En tornar de vacances aquests senyors tant entesos en quasi tot és quan fan el seu agost. O sigui que al setembre o a l’octubre tenen més feina que mai i se’ls omplen les seves consultes de parelles (ara ja no es diu matrimonis) que es volen separar. Ja m’he tornat a encantar amb les maleïdes digressions!
Deia que aquell senyor en període de vacances es va despertar al matí (encara amb els ulls mig tancats o mig oberts, si voleu) i va tornar a veure –un dia més- que la seva dona s’havia deixat l’aixeta del lavabo gotejant. Se’n va anar xino-xano cap a l’habitació on la seva dona encara dormia i amb una mica de mala llet –tot sigui dit- li diu:
-T’has tornat a deixar l’aixeta gotejant. ja et vaig dir que això, a més de ser una despesa i un pecat contra el medi ambient, em molesta molt!
-Doncs, ja ho saps. A partir d’ara cada nit passes a repassar-la tu. Així no quedarà gotejant.
-Però això no ho he de fer jo. Ho hem de fer tots dos.
-Jo ja tinc prou feina amb els nens! Ara no m’omplis el cap i no me’n donis més tu de feina!
-No sé pas on la fas la feina. La casa cada dia està més bruta. Aquests dies m’hauré de dedicar a treure la pols que hi ha per tot arreu.
-I tu, que quan arribes de treballar t’asseus amb una cervesa i no et cuides de res més. Molt còmode tu!
-Jo ja arribo prou cansat. la feina de casa l’has de fer tu, que per això no treballes.
-Que jo no treballo? Si no fos per mi ni menjaries…
-Que no menjaria? Encara que hagés d’anar a l bar a fer un bocata! Potser menjaria més a gust i tot que el que em poses tu a taula!
-Doncs ja hi pots anar. A partir d’avui no et faré més el dinar.
-Doncs avui mateix me n’hi vaig i potser ja no tornaré…
-No cal que tornis, que no et necessito per a res.
-Ni jo a tu!
-Doncs, mira, demana hora a un advocat i demanem la separació o el divorci… el que vulguis!
-Vinga, fet. Cadascú que vagi pel seu compte, ja n’estic tip d’aguantar-te!
Aquests van ser els fets. I tot per una aixeta que gotejava!
