A PEU

No fa massa dies que parlava de Warren Buffet i de la seva filosofia dels negocis. No sóc ni economista, ni entenc res d’economia. Però sí que m’agrada llegir coses sobre el tema o escoltar gent que hi entén.

Per això em va cridar l’atenció llegir la història del multimilionari Warren Buffett, nascut el 30 d’agost de 1930 a Omaha, Nebraska i veure quina és la seva filosofia inversora.

Buffet és un inversor, empresari i filàntrop estatunidenc, considerat com un dels més grans inversors en negocis de tota mena. Amb una fortuna personal estimada en 52 mil milions de dòlars, Forbes el va designar com la persona més rica del món a partir del 11 de febrer de 2008, però va ser destronat d’aquest títol per Bill Gates el 17 de setembre del mateix any, després que les seves accions a Berkshire Hathaway caiguessin el 15%. El 2010 ocupa la tercera posició segons la classificació de Forbes, després de Carlos Slimm, en primer lloc, i Bill Gates, en segon.

Buffett és conegut per la seva adhesió al valor d’inversió i per la seva filosofia d’austeritat personal, malgrat la seva immensa riquesa. El seu sou anual l’any 2006 va ser d’aproximadament 100.000 dòlars, xifra que es troba a la part baixa dels salaris en comparació d’altres alts executius d’altres companyies amb salaris més alts. Viu a la mateixa casa en el centre d’Omaha que va comprar el 1958 per $ 31.500, en l’actualitat té un valor de voltant de $ 700.000.

Buffett també és un conegut filàntrop. El 2006, va anunciar un pla per regalar la seva fortuna. El 99% d’ella anirà a parar a la Fundació Bill i Melinda Gates. El 2007, va ser inclòs en la llista de la revista Time de les 100 persones més influents en el món. Buffet també és membre de la Junta de Síndics de l’Grinnell College.

Buffet va encunyar la seva filosofia inversora en 20 punts:

• La lluita de classes existeix, és un fet, però la meva és la dels rics i l’estem guanyant.
• Mai inverteixi en un negoci que no pugui entendre, com en tecnologies complicades, per exemple.
• Si no pot veure caure un 50% de la seva inversió sense que li vingui pànic, no inverteixi en el mercat de valors.
• No intenti predir la direcció del mercat de valors, de l’economia, dels els tipus d’interès o de les eleccions.
• Compri companyies amb bon historial de beneficis i posició dominant de mercat.
• Sigui temorós quan altres són cobdiciosos i viceversa.
  L’optimisme és l’enemic del comprador racional.
• La capacitat de dir “no” és una enorme avantatge per a un inversor.
• Gran part d’èxit es pot atribuir a la inactivitat. La majoria dels inversors no resisteix la temptació de comprar i vendre constantment, però la pedra angular ha de ser la letargia, vorejant la mandra.
• Les oscil·lacions salvatges de preus estan més relacionades al comportament dels inversors que als resultats empresarials.
• Un inversor necessita fer molt poques coses bé si evita grans errors. No cal fer una cosa extraordinària per aconseguir resultats excel·lents.
• No prengui seriosament els resultats anuals, sinó les mitjanes de quatre o cinc anys.
• Centreu-vos en el retorn de la inversió (no en els guanys per acció), el nivell d’endeutament i els marges de benefici.
• Inverteixi sempre a llarg termini.
• És absurd el consell de que “mai es fa fallida agafant un benefici”.
• Recordeu sempre que el mercat de valors és maníac-depressiu.
• Compri un negoci, no llogui les accions.
• Busqueu empreses amb mercats amplis, forta imatge de marca i consumidors fidels, com Gillete o Coca Cola.
• També són interessants algunes companyies amb marques consolidades però que estan infravalorades per dificultats transitòries. Per buscar aquestes oportunitats, s’han d’aprofitar els mercats baixistes.
• Cerqueu companyies amb gran capacitat de generació d’efectiu i que, un cop en marxa, no necessitin grans reinversions.
• Com més absurd és el comportament del mercat, millor serà l’oportunitat per a l’inversor metòdic.

Comentaris RSS