16 juny 2010

Amnèsia o anestèsia?

Publicat en 23:53 sota Amistat,Feina

Acabo d’arribar d’un sopar de comiat de dos companys de feina que es pre-jubilen. Ens ho hem passat bé. Hi han hagut acudits, cants i alegria. Potser també alguna llàgrima d’aquelles que no es veuen; una llàgrima d’aquelles que es ploren cap endins. En algun moment em sembla que més d’un ha fet el cor fort per no deixar-les anar… En aquestes ocasions hom riu cap enfora i plora cap endins.

Els que ens anem atansant a la jubilació anem posant la barba a remullar. Anem mirant enrere i hi veiem un munt de coses i una història llarga. Tenim menys futur que passat. O, si ho voleu dir d’una altra manera, tenim més passat que futur. Un passat que està carregat de coses boniques, d’històries impressionants i d’una fantasia que, amb els anys s’ha tornat realitat. També de coses lletges, però aquestes les prefereixo oblidar.

Sóc partidari de l’amnèsia i no pas de l’anestèsia. L’amnèsia la tria un. L’amnèsia pot ser selectiva i és bo que ho sigui. Jo sóc un amnèsic selectiu i això m’ajuda a viure millor.  No m’agrada l’anestèsia perquè aquesta te la provoquen els altres. Això no ho accepto.

Als amics Xavier i Esther moltes gràcies i molta sort en aquest temps de llibertat i noves possibilitats.

Etiquetes de Technorati: ,,

2 respostes

2 respostes a “Amnèsia o anestèsia?”

  1. Catien 17 juny 2010 en 15:30 1

    M’ha agradat això de l’amnèsia selectiva. Així i tot, hi ha coses lletges que són relativament fàcil oblidar, però n’hi d’altres que ens costa més fer-ho, s’han de treballar, mastegar-les, i més que oblidar-les simplement un les deixa a un racó, sense fer-ne cas. En la vida sempre hi ha coses que no ens agrada viure, però penso que aquestes coses ens enforteixen i, sobretot, fan que un valori les coses guapes, les que ens fan riure, les que vertaderament valen la pena, potser caminant més a poc a poc per no passar-les per alt i degustar-les. Una abraçada.

  2. Jaume Pubillen 17 juny 2010 en 19:45 2

    Hola Cati: Tenir amnèsia selectiva és una bona estratègia per viure més feliç, la qual cosa no vol dir ser cec i no veure la realitat. Però sí que ajuda a no fer-se mala sang de coses que ja no es poden arranjar i que no val la pena remenar-les.
    Una abraçada

Comentaris RSS

Deixi una contestació

*