24 abr. 2010
Manuel de Pedrolo tindrà raó?
Manuel de Pedrolo era un home que parlava i escrivia clar i contundent. Era un home brillant i un defensor acèrrim dels nostres drets nacionals. La veritat és que en els moments actuals es troben a faltar unes quantes persones més com ell. Tenim alguns intel·lectuals que parlen clar i català però potser ens en caldria algun més.
A través dels articles i columnes a la premsa, Pedrolo confessà el seu profund desencís envers els intel·lectuals contemporanis, cada cop més integrats al sistema, i manifestament contrari al procés de l’anomenada Transició política que va suposar, contràriament a les esperances dipositades durant dècades en la nit del franquisme, la continuïtat en la subjugació del nostre poble a la metròpoli espanyola. Desfer-nos-en de la nostra condició de colònia envers Espanya fou una de les seves vitals preocupacions. Amb els seus escrits no han estat pocs els catalans que han pres consciència de l’anormalitat nacional en que vivim.
Convindria entrar de tant en tant a la pàgina que manté oberta la FUNDACIO PEDROLO
http://www.fundaciopedrolo.cat/
per adonar-nos-es de quin tipus de persona era i poder tornar a repassar els seus articles i recordar les seves idees, algunes ben actuals encara.
Va néixer el primer d’abril de 1918 a l’Aranyó, a la Segarra, i de ben petit se’n va anar a Tàrrega i , després a Barcelona, on ja s’hi va quedar. Però sempre fou un home arrelat a la "terra ferma" i un home que ens va indicar un camí clar per on transitar.
Demà es fan consultes per a la independència en una colla de pobles de Catalunya. Ens aniria bé tornar a llegir Pedrolo que ens diu:
Moriré com un estrany a casa meva, 1978
Article recollit en el volum "A casa amb papers falsos", Llibres a l’abast d’Edicions 62 1ª edició 1981
“Jo, i molts, moltíssims, morirem com uns forasters a casa nostra; hi moriren els nostres pares, els nostres avis, generacions senceres… No és raó que hi visquin i hi morin els nostres fills, els nostres néts, i a nosaltres incumbeix la tasca de fer que puguin viure i morir en terra lliure, com a ciutadans de llur nació. Exactament com viuen moren aquells que ara ens refusen allò que es concedeixen oblidant voluntàriament que els drets humans emparen, amb les persones, els pobles.”
2 respostes
Ell amb els seus punyents articles al Avui, en va fer sentir l`orgull de ser Català, quan per tot arreu, et deien que eres Espanyol. Com a fill de República empresonat, l` alè patriòtic per par de para i mare, va ser mes be minso,( crec que es totalment comprensible), per això, els seus escrits (que ara mira de retrobar), van fer sortit el que durant mes de vit, anys estava adormit en el meu pit. Mercès Manuel, per la feina feta, per que estic sagú de no ser al únic que li as fet despertar el nostra orgull de ser Català; i que si els Deus ens son propicis, i ens ajuden a conquerí la nostre Independència, demanaré dins les meves possibilitats, el reconeixement al teu patriotisme per part de la nostre Barcelona.
Hola Josep Lluís: Tens tota la raó. Pedrolo et feia sentir orgullós de ser català perquè era un home insubornable i de pedra picada. Ens en faria falta alguns ara d’aquest per tal que les cantessin ben clares i posessin els punts sobre les “i” als polítics.,.