15 des. 2009
Una Catalunya independent és econòmicament viable?
Fa un parell de dies que citava un antic i interessant article del Xavier Sala i Martín, que podreu trobar sencer a la següent adreça http://www.columbia.edu/~xs23/papers/independ.htm
El professor desmentia rotundament aquells que diuen que una Catalunya independent no és viable econòmicament. Posava l’exemple de Suïssa, un país semblant al nostre. I desmenteix, un per un, els principals arguments d’aquells que diuen això.
"Aquests arguments són els següents:
– Catalunya és massa petita per a poder ser un país independent.
-Un país no pot prosperar sense recursos naturals com ara terra, gas o petroli, i Catalunya no els té.
–No n’hi ha prou de competir amb els París, Londres, Nova York, o Hong Kong, sinó que ara també voleu competir amb Madrid?"
-Marxar d’Espanya seria "suïcida" ja que Espanya és el nostre mercat més gran.
–La dissolució de països és, avui dia, anar contracorrent en un moment en què Europa cerca una moneda única, un sistema fiscal únic, un exèrcit únic, i fins i tot una unitat política. Parlar de separatisme i independentisme a finals del segle XX és antiquat i està fora de to.
–Per a obtenir la independència, cal una guerra i això seria molt més costós que qualsevol benefici econòmic que se’n pugui derivar; que no veieu el que passa a Bòsnia amb la desintegració de l’antiga Iugoslàvia?.
I segueix dient el següent:
"Amb aquest escrit he intentat deixar de banda el patriotisme i el nacionalisme romàntic per a centrar-me exclusivament en la viabilitat econòmica d’un Estat català. No estic dient que la independència segui desitjable (això seria un altre tema de debat), o que no hi hagi arguments no econòmics que s’hagin de valorar a l’hora de demanar-la. El que sí que estic dient és que no hi hauria d’haver cap mena de dubte que la independència és absolutament factible des d’un punt de vista econòmic. Cal pensar-hi".
Es veu que aquest article no l’han llegit els fatxes d’ "Intereconomia", perquè encara ahir feien servir repetitivament algun d’aquests arguments. Almenys cal estar una mica informat per parlar de certs temes. Potser el professor Sala i Martín els podria il·lustrar una mica si lo ho demanessin….
5 respostes
En nuestras conversaciones sobre la posibilidad de una Catalunya independiente, habia tenido siempre la secreta impresión de que se trataba más de un anhelo o una especie de utopia aceptada desde niño que otra cosa pero ahora, después de leer tus entradas y notar que existen argumentos sólidos para mantenerse activo y a favor de esta causa, quedé con la curiosidad de saber mucho más. Ahora te pregunto amigo, esta la gente común ganada a la idea de una independencia como nación?, es un deseo casi tangible del pueblo? la gente lo ve posible?,hablan sobre eso en la calle?.
Bueno, seguí leyéndote y me respondiste, gracias, je je. De cualquier manera, nadie te salva de que me respondas muchas más interrogantes, cuando nos encontremos en el msn. Un abrazo amigo.
Nancy: Ya sabes que siempre estaré encantado de seguir conversando largamente contigo de lo que sea. Entiendo que desde Venezuela muchas de estas cuestiones que planteo queden lejanas y un poco extrañas. Pero te aseguro que acá se viven de forma muy candente.
Un beso grandote
L’article del senyor Sala i Martí es massa superficial. Les respostes que dona son molt obertes i posa l’exemple de una nació amb moltissims anys d’história que ha sigut neutral en infinitats de guerres. Algunes explicacions si que són plenament certes (catalunya no és massa petita per ser pais independent i quan parla dels recursos energètics). També formula malament algunes qüestions que contesta d’una manera fàcil (Parlar de separatismes en el segle XX està fora de to). Potser això al 1997 no s’havia vist encara, pero l’Europa del segle XXI es molt diferent, sobretot desde la introducció de l’euro.
Catalunya perdria empreses en favor de Madrid, Valéncia, Saragossa i Bilbao (preferentment), perdria el seu lloc a la UE, es crearien aranzels contra els productes catalans que vulguessin entrar a Espanya, fet que desfaria una part del sistema industrial català amb la marxa de empreses internacionals, perdriem l’euro fins arribar als mínims exigits per entrar a la UE, i això si que pot ser important a l’hora d’importar energia.
L’argument que dona quan parla de que no pasaria res amb el mercat espanyol es molt simple. Els preus s’encaririen en pasar la frontera, alguns diuen que fins un 30 o 40%. Tampoc crec que la resta d’Espanya vulgui tornar a trepitjar Catalunya alguna vegada, o al menys una part.
Bé, per últim, es dona per comtat que la societat catalana vol la independència. Aixó també és fals, només cal veure que el 54% de la població aprox. utilitza el castellà en la seva vida diaria, i que Catalunya sense la immigració espanyola del segle XX tindria tan sols 2,4 milions d’habitants. Si Catalunya ha estat motor d’Espanya, els espanyol immigrants han sigut la seva benzina.
Carles: En algunes coses estic d’acord amb tu, però en altres gens.
Sala i Martín no diu les coses perquè sí, sinó que té prou arguments. Jo no sóc economista i no te’ls sabria explicar. però sí que he llegit una mica sobre aquest tema i són molts que pensen igual que ell.
Entra a la web del Centre Català d’Economia i veuràs articles prou interessants sobre aquest tema i veuràs que Catalunya (dependent o independent) és un motor econòmic molt potent.
http://www.ccn.cat/
Una abraçada