14 set. 2009

La "canarinha".

Publicat en 20:35 sota ESPORTS,Futbol

En la foto, Aldyr García Schlee mostra la foto amb l’uniforme clàssic que va crear.

He llegit una història curiosa que vull explicar als "futbolers". Resulta que un dels símbols nacionals més importants del Brasil, la "canarinha",  és la creació d’un seguidor de la selecció de l’Uruguai. Us ho explico.

L’escriptor "gaucho"  Aldyr García Schlee, que va crear el mundialment conegut uniforme verd i groc, pentacampió mundial, és un aficionat del Nacional de Montevideo (Uruguai) i de la selecció uruguaiana.

Schlee té passió pel futbol del Riu de la Plata ja des de petit perquè quan ell era petit eres les millors seleccions del món. Va néixer a Jaguarâo-RS, a uns 600 km de Porto Alegre, a 200 metres de la frontera amb l’Uruguai. (És un poble que pertany la meitat al Brasil i la meitat a l’ Uruguai). Quan era un nen, seguia els diaris de futbol d’Uruguai i d’Argentina, que arribaven a la frontera. Per descomptat, es va convertir en un seguidor acèrrim de l’Uruguai campió Olímpic.

Schlee va crear l’uniforme de color verd i groc l’any 1953, guanyant 201 candidats en un concurs patrocinat pel diari de Rio de Janeiro  Correio da Manhâ, Abans de l’elecció de la nova equipació el Brasil anava vestit de blanc: camiseta, pantalons curts i mitjons, amb detalls de blau al canell i el coll. La idea de canviar l’uniforme va venir després de la derrota del Brasil a la Copa del Món del 1950, contra l’Uruguai. Irònicament, el guanyador estava encantat amb la victòria uruguaiana, que va seguir per ràdio.

El reglament exigia que el nou uniforme havia de tenir els quatre colors de la bandera nacional: verd, groc, blau i blanc.  El reglament deia que no era necessari un equilibri de colors en l’uniforme. Vaig posar a la camiseta verd i groc, i als pantalons el blau i els mitjons blancs, explica, Aldyr García, que tenia 18 anys quan va guanyar el concurs.

L’autor admet que en aquell moment, no veia molt de futur en la seva creació. A més, explica que no hi va haver una inspiració especial. Només va de seguir les regles del que es demanava: l’ús dels quatre colors.
"Vaig pensar que no passaria del 1954 a causa del fracàs de l’equip a la fase final a Suïssa. Però amb el temps es va convertir en un símbol nacional. Vaig tenir sort en la creació" – diu ell.

Curiosa la història no?

Etiquetes de Technorati:

No hi ha resposta

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*