Arxivar per 24, setembre de 2009

24 set. 2009


Els móns àrabs.

Classificat com a LITERATURA

El món àrab són molts móns. És com el món cristià, que també són molts móns. Són tan diversos, tan distants, tan propers i tan llunyans que, a vegades, són totalment desconeguts justament perquè els valorem amb els ulls del que veiem a la nostra escala.

Tenim molts prejudicis en general i amb el món àrab en particular. Parlem sense saber-ne massa. Pensem, per exemple, que la dona en el món àrab no compta per a res i que la seva veu no se sent.  No és pas sempre així. Si veiem la literatura, per exemple, veurem que moltes dones àrabs estan destacant en la poesia, en la novel·la i en el periodisme. I són combatives com les que més amb coses que creuen que han de canviar i que al segle XXI no se sustenten per enlloc.

Una d’elles, per exemple, és Fàtima Mernissi que en la seva novel·la "Somnis de l’harem" critica ferotgement l’estil de vida de la dona en els països àrabs. O  Chahdortt Djavann, que en la seva novel·la  "La muda" ens explica el diari d’una noia iraniana de quinze anys, Fatemeh, condemnada a mort per haver degollat  a un mullah (religiós xiïta) quan estava a punt de violar-la. La història està basada en fets reals i la protagonista va ser Delara Darabi, de vint-i-tres anys, condemnada a mort per un tribunal després de cinc anys de presó per un homicidi del qual sempre s’havia declarat innocent.  
Una altra és la destacada jurista iraniana Simin Behbahani, que afirma clarament que la lluita per la igualtat no és cosa de un grup sinó de totes les dones. L’escriptora afirma que “per sobreviure hem de destruir el silenci”. Aquesta dona escrivia poemes abans de la revolució islàmica, però amb el canvi de règim s’ha passat a la prosa per parlar de les experiències traumàtiques viscudes.

I podríem seguir, que en trobaríem moltes més. Dones que són feministes en un món molt masclista. Dones que són engarjolades per expressar opinions que a nosaltres ens semblarien lògiques i ingènues però que en alguns llocs són totalment revolucionàries. La llàstima, em sembla a mi, és que el món occidental les té oblidades i les defensa poc.  

Etiquetes de Technorati:

No hi ha resposta