10 set. 2009
El món al revés.
Ara resulta que és un advocat de l’Estat franquista (falangista, concretament) qui ha de defensar que no es pot fer un referèndum a Arenys. Quin tipus d’ Estat tenim? No els fa vergonya? És com si poséssim un llop a cuidar un ramat d’ovelles. O si ens refiéssim d’un lladre per a cuidar un banc. O que poséssim de professor a un analfabet… El món al revés. El món capgirat.
Si, aquesta és la trista realitat espanyola després d’un grapat d’anys de democràcia (democràcia?). Una democràcia de molt baix to. Tan descafeïnada que a vegades hem de dubtar seriosament si en podem dir democràcia. Una democràcia que no respon gens als desitjos de milers de ciutadans.
Perquè per a mi no és democràcia el fet de que no es pugui fer una consulta en un local cedit per l’Ajuntament. Aneu a Suïssa i veureu que cada setmana es fan consultes de tot tipus. Jo entenc que la democràcia és també això, a més d’anar a votar cada quatre anys. I els nostres representants més propers són els Ajuntaments i són els Ajuntaments qui haurien de fer consultes periòdiques sobre el tema que creguin convenient.
Els ajuntaments representen el lloc on la democràcia més estretament conviu amb la ciutadania, i més directament atén la seva legítima demanda de participació. Els ajuntaments són, en conseqüència, pilars bàsics que sustenten tot l’edifici del sistema democràtic. Allà on la qualitat de la democràcia dels Ajuntaments es degrada, tot el sistema se’n ressent.
La democràcia és el govern del poble i per al poble. Així ho entenc jo i així espero que sigui. Perquè si no és així, no m’interessa.
Quan un Parlament fa una llei com l’ Estatut i un grup de magistrats, sense cap tipus de credulitat i amb una colla d’interessos polítics evidents, són els que han de dir si està bé o no…. doncs ja començo a no entendre les coses. Quan ja no puc ni votar el que jo vull ser, doncs tampoc no ho entenc. Una cosa és que la meva opinió guanyi o perdi, però almenys que deixin expressar-me.
No us ho sembla?
2 respostes
Em sembla que a la primera part de l’escrit hi ha un error de percepció. Quan compares l’assignació de l’advocat feixista i franquista a conceptes tan contraris com el llop i la ovella, l’analfabet i el professor, erres en el moment que marques com antagònics “feixista/falangista/franquista” i defensar lel NO al referèndum. Negar aquest deure primari com el preguntar-se què som i que volem ser no és democràtic, és franquista, digue-li primoderiverista, o borbònic, o mil-i-un adjectius més. Per tant, l’Estat ha actuat amb coherència, és a dir… a un acte feixista un defensor feixista, que sap prou bé de que va. Per cert, bon blog, m’hi passaré més sovint.
Angel: És que jo pensava que l’Estat encara conservava una mica de justícia i dignitat. En una altra paraula: que no es retrataria tant clarament i que l’advocat que enviaria a fer de gos d’atura podia ser una persona una mica més liberal, més oberta i que podria deixar fer….
Ingenu de mi! Ja veig que la ingenuïtat no porta enlloc…