15 jul. 2009
Homenatge a Baltasar Porcel.
Fa dies que volia parlar de Porcel, però diversos motius m’ho han anat fent deixar. Ja fa 15 dies que va morir, als 72 anys, aquest gran escriptor de la llengua catalana.
La veritat és que no he llegit una gran part de la seva extensa obra. Va escriure molt i va tocar molts gèneres. Però sí que vull recordar una obra seva que em va captivar: "Les primaveres i les tardors". Amb aquest obra vaig descobrir un escriptor que ja feia anys que tothom coneixia, menys jo. reconec que m’ l’havia perdut, com m’he perdut tantes altres coses a la vida…
A partir d’aquí el vaig anar seguint i em sembla que encara l’hauria d’haver seguit més de prop. Va ser un gran escriptor. M’agradaven les seves columnes al diari; m’agradava molt sentir-lo a les tertúlies de Catalunya Ràdio. Era d’aquells tertulians que sempre tenia una cosa interessant a dir i no parlava per parlar, perquè tenia molta preparació intel·lectual i sabia com dir les coses. A vegades era massa directe, però això era justament el que a mi m’agradava.
En una paraula: hem perdut potser l’escriptor actual més important de les lletres catalanes. Des d’ Andratx seguiràs mirant el teu Mediterrani eternament. El mar no cansa mai, com tu no cansaves tampoc mai.
No hi ha resposta
