A PEU

Agents de la Policia Nacional (divisió antidisturbis) vinguts des de Valladolid, La Corunya, València,  Oviedo i d’altres punts d’Espanya han arribat a Catalunya. No és la primera vegada. El mes de maig passat ja van arribar tres-cents efectius d’aquesta unitat especial de la policia espanyola. Es van instal·lar a Calella, amb el propòsit de ‘donar seguretat a les dependències estatals’. Ara n’han arribat entre 400 i 450 “para reforzar la seguridad en los edificios del Estado en caso de que se produzcan incidentes”. Ja ho veieu, quilos i quilos de testosterona pura!!

També diuen que arribarà l’exèrcit per ajudar el personal d’Adif a extreure l’aigua que s’acumula a l’interior del túnel del tren d’alta velocitat a Girona. La Unitat Militar d’Emergències (UME) ha activat fins a 84 soldats, que es traslladen a la ciutat amb trenta vehicles, entre els quals n’hi ha d’específics per poder arribar a bombejar aigua a grans profunditats. Més testosterona!

Amb una diferència, però: uns bombegen i els altres, a vegades, bombardegen. Per a les dues coses es veu que es necessita testosterona. Molta testosterona…

Fins que “los edificios del Estado” no estiguin en perill jo enviaria als policies a treure aigua de l’estació de l’ AVE de Girona. Amb bombes d’aigua. No pas de les altres…

I quan convingui (que no crec que sigui necessari perquè els catalans som molt pacífics) ja faran aquesta altra feina que veieu aquí a sota.

Tags: Humor

Tags: Democràcia, España, Humor, Intolerància

Read more: http://jaumepubill.blogspot.com/#ixzz313aXq9gq

Tags: Humor

Hi han diccionaris de tota mena: etimològics, de definicions, de sinònims, ortogràfics, enciclopèdics…  N’hi han per a tots els caps de la ciència, de la tècnica i de tots els àmbits de la vida: de filosofia, mèdics, d’art, d’esports… També hi ha un diccionari de manies. Ho he descobert avui, tot llegint un article al diari sobre un vídeo que s’ha posat de moda aquest dies i que es titula ELEUTEROMANIA. Com que no sabia què significava aquesta paraula he anat al diccionari, com acostumo a fer en aquestes ocasions.  Trobo que és una sort que hi hagin tants diccionaris, sobretot per aquells que tenim la “mania” de consultar-los (com es deu dir la mania de consultar diccionaris?).

Ara no parlaré del vídeo ni del seu contingut, però sí que us recomano vivament que el mireu perquè trobo que és molt bo. És fet per quatre estudiants de publicitat de la Universitat Pompeu Fabra. Nois joves i, pel que es veu, futurs cracks en aquest món tan complex de la publicitat. L’article explicava per què havien escollit aquesta paraula “eleuteromania” -que jo no havia sentit mai- i deien que vol dir “intens i irresistible desig de llibertat”. I, segons es veu, hi ha molta gent que té aquesta mania i sembla que darrerament s’està estenent de manera perillosa a Catalunya, tot i que hi han les autoritats pertinents molt ben disposades a aturar-ho. Us ben asseguro que de ganes, mitjans i diners n’hi posen molts!

Tornant al tema dels diccionaris i de les manies. Resulta que hi ha un diccionari de manies, d’obsessions, fòbies i coses d’aquestes. M’hi he passat una bona estona llegint noms estranys, totalment desconeguts per a mi i comprovant quanta gent estranya hi ha per aquests mons de Déu. Tots hem sentit a parlar alguna vegada de cleptomania, de nimfomania, de mitomania, i d’algunes més. Però ¿heu sentit a parlar mai d’ablutomania (Obsessió crònica per banyar-se),  d’aritmomania (Obsessió per contar i pels números), de cinomanía (entusiasme intens pels gossos) o de Katisomania (compulsió incontrolable por asseure’s)? I d’aquestes manies estranyes en trobarem un fotimer si anem a consultar aquest estrany diccionari que –tot i tenint-ne una bona  col·lecció- comprovava que n’hi faltaven moltes més. De fet, no acabaríem mai de batejar totes es manies que tenim els humans. Per exemple, com en podríem dir de la mania de fer referèndums o consultes? Aquesta mania no l’he trobada en aquest diccionari i trobo que hi podria molt ben ser, no us sembla?

Tags: Catalunya, Humor, Independència, Llibertat, PSICOLOGIA

A certs temes va bé posar-hi una mica d’humor, no us sembla? Aquest text apòcrif que corre per internet l’hi posa en un tema molt seriós.

Si es culmina el procés que ha de dur-nos a la independència, el que ens passarà, segons les autoritats espanyoles, és que quedarem fora:
– De la Unió Europea
– De l’ euro.
– De l’ Organització del Tractat de l Atlàntic Nord (OTAN)
– De l’ Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE)
– De l’ Organització de Nacions Unides (ONU)
– Del territori Schengen
– De l’ Organització de les Nacions Unides per a la Ciència, l’ Educació i la Cultura (UNESCO)
– De les Cumbres Iberoamericanas ,
I, tot i que no ho hagin dit, treballen secretament perquè també quedem fora:
– Del sistema solar
– Del sistema planetari
– De la llei de la gravetat
– Del sistema mètric decimal
– De les normes convencionals de pesos i mesures
– De l’ hemisferi nord i al marge del meridià de Greenwich
Es deixen, però, el més important: que quedarem fora d’ Espanya.
És a dir, que ja mai més no tindrem:
– Ni Rajoy o Aznar com a presidents del govern, ni Rubalcaba com a vicepresident, ni Bono com a ministre de Defensa, ni Trujillo com a responsable d Habitatge, ni Wert com a titular d Educació i Cultura, ni Ruiz Gallardón a Justícia, ni Margallo a Afers Exteriors, ni Cristóbal Montoro a Hisenda i Administracions Públiques, ni Guerra com a diputat del mateix parlament o presidint la comissió d’ afers constitucionals.
– Ens perdrem el missatge de cap d’ any del rei d Espanya
– Ja no estarem al dia del que diguin els presidents i ex-presidents de certes comunitats autònomes en relació a nosaltres.
Tampoc tindrem:
– L exèrcit espanyol
– La policia nacional
– La Guàrdia civil
– El CNI
Ni estarem sota l’ empara de la justícia espanyola i el seu sistema jurídic imparcial, ràpid i sensible a la doble oficialitat lingüística.
– No gaudirem més d’ ambaixades i consolats del Regne d’ Espanya
– Ni tindrem DNI i passaport espanyols.
– No podrem representar Espanya, cantant en castellà, al festival d’ Eurovisió
– No gaudirem de l’ Institut Cervantes !!!
– Per a no quedar desinformats, haurem de seguir per satèl·lit: Les cadenes de televisió 13TV, Intereconomia, etc. i la vida quotidiana i les misèries de cantants, toreros, comentaristes casposos, membres de la casa reial, estafadors, corruptes.
I el pitjor de tot:
– Fora d’ Espanya, la Conferència Episcopal espanyola deixarà de tenir-nos presents en les seves oracions i no passaran més el rosari per a la nostra salvació eterna.
– Els esportistes catalans ja no podran guanyar més medalles, ni campionats, ni copes en nom d’ Espanya
– Ens perdrem el goig de veure onejar la bandera espanyola i escoltar la música del seu himne.
– Haurem de comprar d’ estranquis els dècims de la seva loteria nacional o els cupons de l’ ONCE.

En fi, serà un cop molt dur!
No se si  ens en sortirem i serem capaços de superar-ho!!
Com ho veieu?

Tags: Humor, Independència

Mira que suspendre llengua (espanyola), geografia i història… De llengües estrangeres, ni li’n van ensenyar.

Vaja, que el Wert no li donarà beca.

(Gràcies, amic Lluís Boixadera, per fer-me arribar aquesta autèntica perla, que no he pogut superar la temptació de publicar i que seria bo que seguís la cadena de distribució…)

Tags: Beques, Cuktura, Humor, Rajoy

Vist com s’estan posant de nerviosos alguns; vist com ja han engegat el ventilador per tal que la merda esquitxi tothom; vist com s’han posat a treballar a tot drap les fàbriques de mentides; vist com comencen a apel·lar a la por…

Vistes i comprovades tantes coses que estan passant Ebre enllà, crec que és oportú fer córrer aquest avís important que m’ha arribat avui. A veure si els arriba. És per allò que es diu de que “qui avisa, no és traïdor” i perquè nosaltres som educats…

AVÍS IMPORTANT

Avisem a tots els militars espanyols que es desplacin a Catalunya amb tanc:

1.- Un cop a Barcelona els tancs que entrin per la Diagonal hauran d’aparcar al Passeig de Gràcia, els que entrin per la Meridiana ho faran al Passeig de Sant Joan.

2.- Aneu en compte, els tancs aparcats en doble fila se’ls emportarà la grua municipal.

3.- Prepareu la Visa. Entenem que els espanyols no sabeu el que és un peatge perquè al vostre país no n’hi ha però aquí són de pagament obligatori.

4.- Intenteu evitar el del Túnel del Cadí aquest no el desitjo ni al meu pitjor enemic.

5.- És recomanable que vingueu més de 3 en un tanc així us faran descompte si teniu Tele-tac.

6.- Recordeu que el fet de no pagar un peatge tindrà una multa de 100€.

7.- Tots els tancs participants en l’excursió han de dur la ITV al dia , en cas contrari els Mossos us poden multar i immobilitzar el vehicle.

8.- Feu bona previsió de gas-oil , Catalunya és el lloc on es ven mes car de tota la península.

9.- Un cop a Barcelona s’habilitarà una ruta directe al port per facilitar l’embarcament dels tancs en vaixells alemanys , recordeu que són llogats i no esteu al corrent del pagament…

10.-Si veieu que la gent no us fa cas, no us enfadeu, és que estarem treballant!

QUI AVISA NO ÉS TRAÏDOR.

Tags: Humor

Ja sabeu que el rei se’ns ha tornat bloguer i està ben decidit a fer-nos la competència. Als seu post de l’altre dia es posa paternalista i comença a donar una sèrie de bons consells. Ens diu que deixem estar les quimeres i que toquem de peus a terra. Que tot ha de seguir igual, que hem d’estar ben units (suposo que per mantenir tots els tripijocs en els que estan immersos ell i els altres destacats membres de la Casa Reial.

Ja que el seu blog no té nom, jo li aconsellaria que n’hi posés un i l’anomenés “El Bribón de la Blogosfera”, tot fent honor al seu vaixell amb el que navegava pel mar. Ara navega (navega penosament -fent pena) i sense massa rumb per la blogosfera, tot donant bons consells i dient-nos que ara no és el moment d’amenaçar el nostre model de convivència. Quin model? Deu ser el model d’amo-esclau en el que ell i molts altres encara creuen…

Un amic m’ha fet arribar aquest clam a la quimera i es veu que no pensa el mateix que el senyor Rei. Us en faig coparticipants.

CANT A LES QUIMERES

Què seria de mi
sense quimeres?

Segurament
caurien les estrelles

i l’ escuma del mar
que m’ acompanya
no vindria pas blanca
…a l’ escullera
(seria ben bé negra).

Què seria del poble
sense els somnis,
i com faríem per
tenir il·lusions
si el temps que ens embolica
fa aroma de misèria
i aquells que no ens entenen
trepitgen les essències
de la veu,
que escriu en opressió?

Què seria de mi
sense quimeres?

Les albes no vindrien
mai senceres,
i els vespres es perdrien
en racons ensordits
i ja no sonarien
els violoncels de nit,
a casa nostra.

Jo vull sentir utopies,
que m’ escalfin l’ hivern
i per això les busco, cara al vent,
i provo de llançar-les
en un crit de present
perquè aquells que m’escolten
remenin amb passió,
i aferrissadament,
el sac on han desat
tots els anhels.

Llavors serem un munt,
milers, milions de gent,
fent reals les quimeres
que esperem.
Rm 2012

Tags: Humor, POLÍTICA

• LLEI DE Parson SOBRE ELS PASSAPORTS.
  Ningú és tan lleig com a la foto del passaport.
• LLEI DE Kauffman SOBRE ELS AEROPORTS.
  La distància a la porta d’embarcament és inversament proporcional al temps que es disposa per no perdre el vol.
• LLEI DE ROGERS.
  Quan la hostessa serveix el cafè, l’avió entra en zona de turbulències.

Explicació de Davis a la Llei de Rogers.
Servir cafè en un avió produeix turbulències.

• PRINCIPI BÀSIC DE L’EQUIPATGE.
  Es posi al costat que vulgui de la cinta transportadora, el seu equipatge vindrà per una altra.
• LLEI DE L’ARRIBADA.
  Els que viuen més a prop, arriben més tard.
• PRIMERA LLEI DEL VIATGE.
  Sempre es triga més a anar que en tornar.
• LLEI DE L’AVIÓ.
  Quan ha de fer un transbord, si l’avió en què viatja vostè porta retard, l’altre no en porta.
• LLEI DEL CAMÍ DE LA VIDA.
  Si tothom ve en direcció cap a vostè, és que s’ha equivocat de carril.
• Postulat de Lemar SOBRE L’APARCAMENT.
  Si va haver de deixar el cotxe a sis carrers, trobareu dos buits just a l’entrada de l’edifici.
• LLEIS DEL TRÀNSIT.
  El carril lent en el qual ha estat parat tant de temps, començarà a moure quan vostè s’hagi canviat a l’altre.
  L’hora de marge que va prendre pel trànsit es quedarà curta, perquè es passarà hora i mitja en un embús.
• LLEI DE DREW SOBRE LA BIOLOGIA A L’AUTOPISTA.
  La primera bestiola que s’estavella contra un parabrisa, ho fa sempre a l’altura dels ulls.
• Axioma d’Winfield SOBRE L’ART DE DONAR UNA ADREÇA.
  La possibilitat de perdre’s és directament proporcional al nombre de vegades que li diguin "no et pots perdre".

BON VIATGE I BON ESTIU!

Tags: Humor, Lleis de Murfhy

Tots hem sentit a parlar de Les lleis de Murphy, tot i que potser no sapiguem massa què són i què és el que sentencien. Jo només coneixia aquella que diu que “la torrada sempre cau del costat de la melmelada”. Però resulta que hi ha un senyor nord-americà que es diu Arthur Bloch que ha decidit pensar-les en profunditat i ha decidit resumir l’existència humana en una sèrie de paradigmes fatalistes però no exempts del millor humor. Ho ha compendiat tot sota el nom de les famoses lleis de Murphy. L’expressió i la força d’aquestes sentències han cobrat carta de naturalesa d’autèntics lleis (gairebé físiques) informadores de la vida quotidiana. Des que aquest senyor ha dividit tots els àmbits de la vida humana i els ha posat sota l’empara d’aquestes lleis ja res s’escapa a les Lleis de Murphy.

Al principi les lleis de Murphy es van dictar amb caràcter general, però de l’observança de la vida diària i amb el suport de col · laboradors voluntaris Arthur Bloch ha decidit publicar varis llibres entorn a les lleis: “Les lleis de Murphy del 2000, ”Les lleis de Murphy i els advocats” i “Les lleis de Murphy i els metges”.

Però no acaba aquí l’expansió i seqüeles de l’obra d’A. Bloch. Internet –com no podia ser d’altra manera- també recull el món de Murphy i són nombroses les pàgines que recullen les lleis de Murphy en qualsevol de les seves versions i, per tant, també existeixen a la xarxa lleis de Murphy per a informàtics, estudiants, per a la vida amorosa, per a la ciència, lleis de Murphy en línia, fòrums de discussió, Lleis de Murphy off-line i una infinitat de webs el tema central són les maleïdes però irrefutables lleis de Murphy o millor dit lleis d’ Arthur Bloch.

Avui he entrat en una d’aquestes i m’he fet un tip de riure, cosa que sempre va bé (sobretot en temps de crisi). Vegeu-ne algunes de ben divertides i no em direu pas que la majoria de vegades no siguin certes.

• LLEI de la perversitat de LA NATURA.
  No es pot determinar a priori a quin costat de la torrada cal posar la mantega.
• LLEI DE LA GRAVETAT SELECTIVA.
  Tots els objectes cauen a terra de la forma que causin més desperfectes.
  • Corol·lari de Jenning.
    La probabilitat que la torrada caigui amb la mantega cap avall és directament proporcional al preu de la catifa.
    Corol · lari de KlipsteinLa peça més delicada serà la que caurà abans.
• DE FULTON SOBRE LA GRAVETAT.
  L’esforç per recollir al vol un objecte que es pot trencar, produirà un desastre molt més gran que deixar-lo caure.
• LLEI DE RUSH SOBRE LA GRAVETAT.
  Quan una màquina de tabac o de xiclet li torna el canvi, els cèntims li cauran als peus, mentre que les monedes d’euro rodaran ben lluny de nosaltres.
• LLEI DE ANTHONY SOBRE EL TALLER.
  Qualsevol eina, quan se’ns escapa de les mans, roda fins al racó més inaccessible de tot el taller.
  • Corol · lari.
    Quan vulguis recollir-la, ensopegaràs amb altres eines i et faràs mal als dits dels peus.
• LLEI DE JOHNSON.
  Si un artefacte mecànic falla, ho farà en el moment més inoportú.
• LLEI DE SATTINGER.
  Les màquines funcionarien millor si les endollés.
• LLEI DE ANTHONY SOBRE LA FORÇA.
  No ho forci. Compri un martell més gran.
• AXIOMA DE CAHN.
  Quan tot falli, llegeixi les instruccions.
• LLEI DE JENKINSON.
  De tota manera, res no funcionarà.
• LLEI DE LES REPARACIONS.
  Si no s’ha trencat, no ho podrà arreglar.
• REGLA DEL PENSAMENT INTEL · LIGENT.
  Deseu totes les peces.
• QUATRE PRINCIPIS DE TALLER.
  La clau anglesa o el trepant que vostè necessiti seran precisament els que faltin a la caixa d’eines.
  Per a la majoria dels muntatges fan falta tres mans.
  Les femelles sobrants mai s’ajusten amb els cargols sobrants.
  Com més acuradament es planifiqui un projecte, major confusió es produirà quan alguna cosa vagi malament.
• OBSERVACIÓ DE BARUCH.
  Si només tens un martell, qualsevol cosa que vegis et semblarà un clau.
• LLEI DE KEN.
  Una partícula que es desplaça, buscarà l’ull més proper.
• LLEI DE MILLER.
  No es pot saber la profunditat d’un toll fins que no s’hi ha ficat el peu.
• MARIO BENEDETTI SOBRE LA TERMODINÀMICA.
  Tot empitjora a elevades pressions.
• LLEI de PATTISON sobre L’ELECTRÒNICA.
  Si els cables es poden connectar de dues o més formes diferents, la primera d’elles és la que fon els ploms.
• TEOREMA DE BELL.
  Quan un cos se submergeix en aigua, sona el telèfon.
• LLEI DE BALLANCE SOBRE LA RELATIVITAT.
    La durada d’un minut depèn del costat de la porta del bany en què et trobis.

Tags: Humor, Lleis de Murphy

Heu escoltat avui el president d’Extremadura responent a Trias? Inclús s’ha atrevit a respondre amb un parell de paraules en extremeny-català!  Anem bé!

Resulta que José Antonio Monago replica a les declaracions de l’alcalde de Barcelona, que ha qualificat de "catàstrofe" l’AVE d’Extremadura i no ho fa amb arguments sinó que només ho fa amb testosterona com a bon espanyol. No importa que l’AVE sigui greument deficitari en uns moments de restriccions de tota mena o que aquest AVE s’hagi de quedar a la frontera amb Portugal perquè ells no pensen connectar-lo. És igual. S’ha de fer l’ AVE per no ser menys. I Es farà l’ AVE de Galícia amb aquests mateixos arguments. És allò del “cafè para todos” encara que no hi hagi diners per comprar cafè o encara que la majoria no en vulgui. El cafè s’ha de servir per no ser menys que els altres i el cafè els hi hem de pagar nosaltres en moments que no hi ha diners per a coses fonamentals. A nosaltres no ens donen els diners que ens deuen, però és veu que és igual.

Explica Germà Bel –un expert en aquests temes- que les paraules de Monago denoten que hi ha un problema de fons. I aquest problema és que els governants espanyols consideren que l’AVE ha de ser utilitzat com un element d’igualtat entre espanyols, més enllà del retorn econòmic de la inversió i del flux de passatgers. "Després tenim reaccions com aquesta", apunta el catedràtic d’Economia Aplicada. Aquesta voluntat de construir "igualtat" entre espanyols via quilòmetres d’AVE comporta, segons argumenta Bel, que aquest any es destinin més de 4.000 milions d’euros en una infraestructura que no tindrà retorn econòmic suficient com per fer-la rendible.

Tags: Humor

Aquest noi (o noia, no ho sé) porta un parell de dies pensant si fa vaga o no. Està tan tens, tan estressat i tant perdut, el pobre, que ha provat totes les tècniques de relaxació oriental i occidental: dansa rítmica, massatges de tots tipus, gimnàstiques… Cap li ha fet recuperar el seu equilibri mental.

I per acabar-ho d’adobar, li proposen una vaga general! Ha estat el súmmum! Com que ja no podia més, ha decidit provar el ioga (que li sembla que és el que li va millor per pensar una mica i allunyar tensions).

Ha decidit fer vaga. Però vaga de fam i pensa seguir-la fent durant uns dies. No sabia si fer vaga o no perquè diu que ja quasi no creu en res i que fa molts anys que porta una vida de gos. Ha estat lligat durant anys amb un collar ben gros i una corda ben curta. L’amo només li donava les sobres ( a vegades mig podrides) i li feia guardar la casa les 24 hores del dia. Literalment, treball d’esclau. Els sindicats dels gossos diu que passaven pel seu costat i feien veure que no el veien. Només el saludaven quan hi havia eleccions. Els sindicats gossers -diu- només miraven per ells mateixos i que els gossos esclaus no els importaven gens.

Va pensar fer vaga a la japonesa, deixar de menjar, deixar de dormir, o deixar-se morir… Va pensar sortir al carrer i començar a bordar i mossegar tothom que se li posés al davant. No en va treure l’aigua clara del què havia de fer.

I aquí el teniu: ara que s’ha mort de gana el seu amo (tenia una petita empresa) i ara que ell ha quedat lliure, no sap què fer. No sap si hi guanyarà alguna cosa o encara hi perdrà més fent vaga. No acaba d’entendre que hi hagi gent que aprofiti les vagues per cremar contenidors, trencar vidres i fer destrosses. No acaba d’entendre que encara hi hagi piquets informatius que només es dediquen a coaccionar. No entén que els Governs puguin fer les coses tan mal fetes i donin peu a que la gent protesti amb tota la raó. No entén com la gent no penja d’un arbre els directius d’alguns bancs. No entén com les coses es poden fer tan malament per part de tothom. Ha acabat sense entendre res de res.

Aquest noi, per tant, ha decidit passar-se hores i hores –i si convé dies i dies- per veure si entenia alguna cosa. I de moment diu que segueix sense entendre res…

Tags: Humor, Vaga

És una mentida escampada pels seus enemics que la ex vicepresidenta del Govern socialista s’hagi fet un lífting  que li ha costat 18.000 eurons de res.

És una altra mentida que la pobra Maria Teresa passés gana, que fos anorèxica, que no tingués diners per menjar i que les arrugues de la cara se les pintés.

Segueix sent mentida que aquesta senyora tingués als seus armaris més de 200 vestits. No és veritat que li agradés la roba i que fos de gustos refinats. Com a bona socialista aquestes coses no són possibles ja que de la Vega cobrava només 83.935,16 € a l’any (que són al mes 6.995 €) i amb aquest sou no era possible fer cap d’aquests excessos.

Són moltes les mentides que corren sobre aquesta pobra dona, prototipus de tants i tants socialistes que durant uns quants anys han tingut molt poder i molts diners a la seva disposició per tal de fer una “Ejpaña mejor y más justa” segons les seves pròpies paraules.

També és mentida que hagi anat de peregrinació a Lourdes o a Fàtima i que allà s’hi hagués produït un miracle.

La única veritat certa i certificada és que aquesta dona, quan va plegar d’aquesta feina de vicepresidenta, es va posar a menjar entrepans a tot drap perquè portava gana endarrerida. Resulta que aquests “bocatas” miraculosos (no ha volgut desvetllar què hi posava dins) li han fet guanyar algun quilet i per això llueix tant juvenil i meravellosa. Aquest és l’únic i autèntic miracle!

També deu ser cert que dorm més hores i té una feina més tranquil·la (els seus enemics diuen que és la única veritat de tota la història, però jo no m’ho crec). Ara treballa  en el “Consejo de Estado” que és públic i notori que és un orgue de l’ Estat que té poca feina (i molt ben pagada) i la que fa la pot fer sense presses perquè ningú els empeny. Ara pot dirigir fundacions cm “Mujeres por África” i fer viatgets per aquells països (quan hi va anar essent vicepresidenta no va tenir temps d’aprendre a ballar aquelles danses tribals tant mogudes).

Ja veieu! Que dolenta que és la gent que fa córrer rumors i brames de tota mena sense cap tipus de fonament. I és jo trobo que si aquesta senyora (com tantes coses a Espanya) requeria que fes una reforma severa i dràstica com la que ens imposa Merkozy  ben fet que ha fet. Ha reformat la casa a fons i hi ha posat cortines noves. Ara tot llueix molt millor, no trobeu? Bé, tot potser no, però no patiu que això ens ho arreglarà el PP!

Tags: Humor

No sé si és veritat, però he escoltat que quan arribin els diners que Madrid ens deu, la Generalitat farà una convocatòria per a mossos de quadra.

A més de ser imprescindible saber castellà…

“El mozo de cuadra debe saber hacer camas, limpiar caballos y equipos, y tener, al menos, una ligera idea del manejo del caballo, además debe saber aparejar el caballo para la monta y para trabajar a la cuerda. Tendrá que ayudar en la descarga de viruta, forraje y pienso, y mantener las cuadras limpias. Es imprescindible que sea puntual y responsable a la hora de dar las comidas. Debe avisar al propietario o al responsable de la cuadra inmediatamente si sospecha que algún caballo puede tener algún problema. Cuando vaya cogiendo experiencia y empiece a controlar lo que es el manejo de cuadra y los cuidados más avanzados, estará bastante solicitado y será una ayuda imprescindible en cuaquier centro ecuestre.”

Els interessats s’hi poden anar preparant.

Tags: Humor, Mossos d' Esquadra

-Hola, bon dia. Miri, venia perquè he vist que m’han cobrat, erròniament, 180 EUR.

-Ah, no! No és cap error. És la seva nova hipoteca Espanya.
-Però si jo no l’he demanada!!!
-No, no cal demanar-la. La hi assignem automàticament pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.
-Automàticament? Però, i quins avantatges hi tinc, doncs?
-Ui, molts! Pensi que és el que se’n diu una llibreta solidària.

-Li explico: Amb els seus diners es podran, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o bé peatges d’autopista als propietaris d’un compte Castella.
-Però… si jo no en tinc d’ordinador!!!. I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo!!!. I per mi què hi haurà?

-Per mi, per mi… Au, home, no sigui tan egoista! Que a vostè no li ve d’aquests 180 EUR al mes!
-Que no em ve de… però… i doncs?… així ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills? -Sí, sí, és clar. Tots els titulars.
-Però això són més de 700 EUR cada mes!!! És una vergonya!!!
-Miri, amb franquesa, entre vostè i jo… sí, és un escàndol! Però bé, com que té un contracte de permanència de ‘per vida’ no hi ha res a fer. Les condicions són així!
-Doncs miri, sap què li dic? Que a la que pugui canviaré de banc!!! Au, que tingui bon dia senyora…?

Elena Salgado, Elena Salgado. Bon dia.

Des de fa 300 anys, els catalans hem estat uns imbècils.

Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans?

No, es tracta…
… de deixar de ser imbècils!!!.

(Text anònim. Almenys per a mi)

Tags: ECONOMIA, Humor

A fora plou i fa molta mandra sortir de casa. Però diuen que cal anar a votar. Cal anar a votar?

—————————————————————-

Aquest senyor es tenyeix els cabells. Volien tenyir-li la barba? Em sembla que no han encertat massa ni el lloc ni el color.

—————————————————————–

Aquest senyor està indignat o està mort? No sé per què, però em temo molt que no votarà…

—————————————————————–

Un cel tan gris com aquestes pancartes. És preludi del que ens espera?

—————————————————————-

Tags: Eleccions, Humor, POLÍTICA

El primer dia Déu va crear la vaca i li va dir:
"Aniràs tot el dia al camp amb el pagès, estaràs sota el sol, tindràs vedells i donaràs llet per alimentar la gent. Et dono 60 anys de vida "
La vaca va dir:
"És una vida molt sacrificada perquè duri durant 60 anys. N’accepto 20 i te’n torno 40 "
I Déu va acceptar.
Al segon dia Déu va crear el gos i li va dir:
"Estaràs assegut tot el dia al sol vigilant la casa i bordaràs qualsevol persona que vegis passar. Et dono una vida de 20 anys".
El gos va dir:
"És una vida molt llarga per estar bordant. Dóna’m 10 anys i te’n torno 10 ".
I Déu va acceptar.
Al el tercer dia Déu va crear al mico i li va dir:
"Hauràs d’entretenir la gent, fent-los riure. Et dono 20 anys ".

El mico va dir:
"Fer el mico durant 20 anys, és molt molest. Per cert que Vós vau donar-li al gos 10 anys. Feu el mateix amb mi .. "
I Déu hi va estar d’acord.
Al quart dia, Déu va crear l’home i li va dir:
"Menja, dorm, juga, tingues sexe i no et preocupis de res. I jo t’ atorgo 20 anys ".
L’home va respondre:
"Què? Només 20 anys? Quina misèria. Mira, jo em quedo amb els meus 20, els 40 que va tornar la vaca, els 10 del mico i els 10 del gos. En total fan 80.
Déu li va contestar: "Bé, d’acord."
– És per això que durant els primers 20 anys de la nostra vida mengem, dormim, juguem, tenim relacions sexuals … i no ens importa res més.
– Els altres 40 anys treballem com una vaca al sol per mantenir la família.
– Els altres 10 anys fem monades per entretenir els néts.
– I en els últims 10 anys ens asseiem davant de la casa mirant-ho tot …

Tags: Humor

Avui una mica d’humor amb un bon fons de veritat. He rebut aquest text i aquí us el deixo.

PER QUÈ ELS HOMES MAI ESTAN DEPRIMITS?
Conserven sempre el seu cognom.
La preparació del casament deixen que es faci sola.
La xocolata és una cosa que poden menjar sense problema..
Mai queden embarassats.
Els mecànics els expliquen la veritat.
Poden pixar arreu.
Mai han de buscar la pròxima gasolinera perquè en
aquesta hi ha els wàters bruts.
Les arrugues els afegeixen caràcter.
La gent mai no els mira els pits quan parlen amb ells.
Les sabates noves no els destrossen els peus.
Les converses telefòniques duren 30 segons.
Per a unes vacances de 5 dies necessiten només una maleta.
Poden obrir tots els flascons.
Si algú apareix en una festa amb la seva mateixa roba poden arribar a fer-se amics.
La cera calenta mai s’atansa a la seva zona púbica.
Poden menjar un plàtan o un gelat en llocs públics tranquil.lament, sense pensar en el gest de la seva boca.
Poden mirar la TV amb un amic, en total silenci durant hores sense pensar “Deu estar enfadat amb mi”.
Si algú s’oblida de convidar-lo a algun lloc segueixen sent amics.
El seu cul no és un factor decisiu en les entrevistes de feina.
La seva roba interior costa 5 euros el paquet de tres.
Tres parells de sabates són més que suficients cada temporada.
Són incapaços de veure arrugues a la seva roba.
El mateix pentinat els dura anys, potser dècades.
Només han d’ afaitar-se la cara.
Poden jugar amb joguines tota la vida.
Poden portar pantalons curts independentment de com siguin les seves cames.
Poden escollir si volen deixar-se bigoti.
Poden comprar els regals de Nadal per a 25 parents, el 24 de desembre, en 25 minuts.
¡¡¡No m’estranya que els homes siguin més feliços!!!

Els homes poden ser tan feliços com les dones i les dones com els homes. La vida és la mateixa per als dos, el que passa és que el punt de vista de les coses i la visió és diferent.

Tags: Humor

Durant l’estiu hom té temps per perdre el tems. Temps per perdre’l o temps per guanyar-lo, ja que és “dolce far niente” una de les coses que més desintoxica l’esperit. L’avorriment diuen que pot ser molt beneficiós.

En un d’aquests moments de no fer res m’he trobat amb un nom de lloc que m’ha fet gràcia i, d’aquí he passat a un altre, a un altres i a un altre… I m’he trobat que no acabaríem mai. Es veu que la gent –a tot arreu del món- tenen la dèria de posar noms rars als llocs. En voleu uns exemples?

A Andalusia podem trobar un poble amb el nom de Guarromán (guarro = sucio).

A Catalunya trobem de UltraMort (Ultramuerto). A Múrcia trobem tres pobles curiosos: EL PURGATORIO, EL LIMBO I LOS INFIERNOS 

A L’ Argentina, prop de Misiones s’hi troba Colonia Mandarina y Torta Quemada. A la província de Tucumán hi ha un lloc que es diu "Camas amontonadas".

A Xile, Pico Truncado, que pels xilens voldria dir alguna cosa semblant a Pene Cortado. També hi podem trobar PUTEANDO, prop de de Viña del Mar o un altre de ben curiós: PODER DE COMPRA. I també n’hi trobem un altre on sembla que els seus habitants es conformen amb poca cosa perquè es diu PEOR ES NADA

Un nom curiós i que es troba en tres paisos és Salsipuedes, que es pot trobar a Xile, Argentina i Colòmbia.

A Àustria hi trobem Fucking  (que en anglès vol dir Maleït). O también la ciudad de Condom, a França. O bé Dildo, (que vol dir Consolador)  que trobem al Canadá.

I per als que els agraden les coses simples poden anar a Å, i que no es confonguin de poble perquè n’hi trobaran 9 a tot Escandinàvia.

A l’ Uruguai hi ha un Salsipuedes (lloc on van exterminar els darrers indis xarrues). Aquells pobres indis sí que no en van poder sortir! També hi ha un Mal Abrigo, un Ahogados, i un altre que es diu Vejigas.

Al Chaco Paraguayo hi ha una colònia anomenada "Para Todo", i una altra que es diu "Lolita". Podríem dir que “anem a Lolita i Para Todo"…

I si en voleu un reguitzell ben llarg, podeu anar al blog d’una tal VICKY i trobareu un fotimer de noms rars de pobles espanyols.

Que us hi divertiu!

Tags: Humor

http://www.bondia.cat/ dibuix de by Balasch

M’han arribat veus que la direcció del diari gratuït BON DIA de Lleida ha decidit prescindir de la persona que ens feia somriure cada dia des de la darrera pàgina del diari. Em refereixo al responsable de fer l’acudit diari, en JORDI BALASCH. La crisi, que està arribant poc a poc a tots els racons de la nostra societat, també ha arribat fins aquí. Tant de bo sigui circumstancial i ben aviat puguem tornar a gaudir dels seus acudits, tant bons com aquest d’avui per exemple.

Jordi, et trobarem a faltar. Trobo que el Jordi Balasch és un dels que estan a primera línia dels molts humoristes gràfics que treballen als diaris i revistes catalans. L’humor gràfic és fonamental en un diari. Dóna aquella visió distinta de la notícia; aquella visió que ens fa pensar i ens fa veure la cara que potser no veiem normalment. En bon humorista sap concentrar amb una frase o amb un dibuix tota una manera de fer, una notícia, un esdeveniment o un personatge que, d’altra manera, necessitaríem mitja hora per explicar-ho. Ells tenen la traça de fer-ho en 10 segons. 10 segons per a qui ho llegeix, però potser un parell d’hores de donar-hi voltes i una bona estona de feina per a ells… Aquí hi ha el mèrit!

Esperem que algun altre mitjà el sàpiga aprofitar i que BON DIA el recuperi com més aviat millor. Entretant, estic segur que anirà madurant humor dins del seu cap i que d’una manera o altra sortirà encara molt millor. Molta sort Jordi!

Tags: Humor

Marit i muller van al psicòleg després de 20 anys de matrimoni.
Quan el psicòleg els pregunta quin és el problema, la dona treu una llista llarga i detallada de tots els problemes que han tingut durant els 20 anys de matrimoni:
… poca atenció, falta d’intimitat, buit, soledat, no sentir-se estimada, no sentir-se desitjada …

La llista és interminable. Finalment, el terapeuta s’aixeca, s’acosta a la dona, li demana que s’aixequi i l’abraça i besa apassionadament mentre que el marit els observa atònit i amb la mosca al nas. La dona es queda muda i s’asseu a la cadira mig atordida.

El terapeuta es dirigeix ​​al marit i li diu: "Això és el que la seva dona necessita almenys 3 vegades per setmana. Podrà fer-ho?"

El marit ho medita un moment i respon:
– Bé, la puc portar els dilluns, els dimarts i els dijous, perquè els dimecres … tinc futbol.

Tags: Humor

Alguns veuran el tercer miracle del Sant en el fet de que en un sobre amb un vot d’ ERC hi anés adjuntada una estampeta del Sant. No em direu que és una mica estranya aquesta combinació: ERC i Josemaría… Estranya i potser miraculosa, perquè tothom sap que Sant Josemaría no era massa afí a les tesis catalanistes que defensa aquest partit catalanista. I, sinó, vegeu la seva biografia.

Aquest partit hauria de fer una aïrada protesta contra la Junta Electoral Central per no haver donat com a bo el sobre electoral on un votant d’ ERC hi havia introduït una estampeta de sant i, en canvi, ha donat com a bon dos sobres o hi havia -a més del vot- propaganda electoral. No us sembla que és un greuge comparatiu?  Per culpa d’aquest vot no han pogut obtenir representació a Girona.

Ha estat un acudit (de molt mal gust) que algú va voler fer? Ha estat un miracle de Sant Josemaría? Ves a saber! Jo tinc la meva pròpia teoria del que devia passar (sense descartar, però que hagi estat un fet miraculós): Segurament que el votant era una persona totalment indecisa, desorientada i aclaparada pel fet de noi saber a qui votar; no sabia a qui votar perquè, certament, cada cop es fa més difícil. I, per tal de que el cel l’inspirés una mica, va anar a missa abans de votar per tal que el cel l’il.luminés una mica. Allà devia trobar l’estampa en el fons de l’església (normalment n’hi ha sempre unes quantes per triar) i, entre parenostre i parenostre a Sant Josemaría, va sentir la inspiració directa del Sant i va posar el vot dins el sobre, sense adonar-se que hi anava també adjuntada a la papereta del vot la famosa estampa.

Que la cosa no lliga massa? Potser no. Però veient com han estat els altres dos miracles que Roma ha donat per bons en les causes de beatificació i santificació, no m’estranya massa que aquest podria ser el tercer miracle… Un miracle que no haurà fet massa gràcia a ERC!

Tags: Humor

José Luís Cortés és un dibuixant molt conegut en el món eclesial perquè, sobretot, dibuixa temes d’església des d’una vessant força crítica, però al mateix temps molt tendra.

Avui us vull recomanar una pàgina on cada dia hi trobareu un dibuix seu. Es diu EL HERMANO CORTËS i us ben asseguro que us hi divertireu i a la vegada us farà veure que hi ha una visió diferent de la fe, de l’església, de les persones, del món i de Déu. Perquè parla molt de Déu i fa parlar molt a Déu. I us ben asseguro que el déu d ‘en CORTËS no és el Déu que estem acostumats a escoltar, el Déu que ens van ensenyar i el Déu que imaginem moltes vegades. No és aquell ésser llunyà, seriós, amb cara severa i jutge implacable. Tot el contrari: és un ésser tendre, misericordiós, humà, senzill i proper.

Una pàgina per gaudir-hi tant si som creients com si no ho som.

Tags: Església, Humor, RELIGIÓ

Endesa, com moltes altres gran companyies, fan els que els dóna la gana i ningú els para els peus.

Un usuari canari ha protestat i ho ha fet amb intel·ligent humor i molta altura. Us deixo la carta per si un dia us arriba a vosaltres. D’aquesta manera ja tindreu la resposta a punt.

Carta d’ENDESA a un usuari canari i resposta d’aquest mateix usuari

II.-Respuesta. Segunda carta de amor
“Estimados señores de Endesa Distribución:
He recibido su amable carta de fecha indeterminada (porque no la ponen) en la que me comunican una serie de hechos consumados basados, naturalmente, en que ustedes como monopolio hacen siempre lo que les sale de los electrones y a nosotros, como miembros de la honorable manada de borregos forzosamente consumidores, nos queda la única opción gozosa de pagar.
Les dirijo esta carta porque en el texto que me han enviado, como a otros muchos miles de consumidores, supongo, existen algunas cuestiones que me han sumido en un estado de estupor, catatonia y asombro. O dicho de otra forma, que me han fundido ustedes los plomos.
Porque vamos a ver. Me dicen ustedes amablemente que van a proceder a cambiarme “mi” contador de electricidad. Una cuestión bastante curiosa porque resulta que en el desglose de la factura que les pago a ustedes todos los meses les abono una cantidad en concepto de alquiler de contador. Y digo yo, ¿cómo es posible que les haya pagado un alquiler por algo que  era mío? ¿Habrán incurrido ustedes, mi querido monopolio, en un involuntario y pequeño error por el que me han estado cobrando indebidamente una modesta pero significativa cantidad a lo largo de los últimos años?
Sigo adelante con la carta y observo que me cuentan ustedes que el nuevo contador permite la lectura a distancia (es decir, más gente al paro, me temo, maldita tecnología) lo cual, como fácilmente comprenderán, a los usuarios nos la refanfinfla. Dicho de otra manera, que me da igual que lean ustedes el contador a medio metro o desde las quintas chimbambas, a condición de que las lecturas sean las reales.
Añaden que el coste de la sustitución -en cumplimiento de la normativa legal- correrá a cargo de Endesa. Y digo yo que faltaría más que nos cobraran a nosotros por algo que ni hemos pedido ni maldita la falta que nos hace. O sea, que les agradezco la información aunque me resulte irrelevante. Lo que me llena de asombro es que me indiquen que “solo” tendré que abonar “una cantidad en concepto de derechos de enganche que según la legislación actual asciende a 9,04 euros”. Vamos a ver, querido monopolio, ¿cómo nos van a cobrar a los usuarios un reenganche de un desenganche que ni hemos pedido, ni hemos contratado? Porque digo yo que porque a ustedes les salga del flujo de electrones cambiar los contadores, como les podría dar por cambiar esas divertidas torretas eléctricas de colorines con las que generosamente nos han adornado las autopistas para mejorar nuestra imagen turística, ¿a mi que me cuentan? Eso del derecho de enganche, que debe ser un asunto más complejo que el derecho romano, es un devengo que se produce cuando un usuario se da de alta en la red por primera vez o lo vuelve a hacer después de que le hayan cortado la luz por impago. ¿Pero cómo le pueden cobrar enganche a un consumidor que no se ha desenganchado, que está al corriente de sus pagos y que tiene un contrato vigente con ustedes para el suministro en unas condiciones pactadas?
Es que si tenemos en cuenta que tienen ustedes, un suponer, 600.000 usuarios en Canarias, a casi diez euros por barba, se van a embolsar así como quien no quiere la cosa unos seis millones de euros, que hay meses que no los gana uno, créanme, aunque sea expresidente de Gobierno y además de llevarse 80.000 del ala al año limpios de polvo (aunque no me consta que de paja) cobren por hacer de lobby para algunas de las grandes empresas españolas.
Lo que ya me descalabra completamente es que añadan -supongo que intentando convertir la carta en un relato kafkiano- que el coste mensual del alquiler del contador a aplicar (un lapsus sintáctico porque en todo caso querrán decir ustedes ·el costo mensual a aplicar del alquiler del contador…·) será de 0,81 euros. A veeeeerrr. Si el contador es mío ¿me van a pagar ustedes 0,81 euros mensuales? ¿O será que realmente el contador es de quien es -es decir, de ustedes- y amablemente me comunican que me van a cobrar esa módica cantidad mensual?. Y si es de ustedes, ¿por qué principian hablando de “mi” contador?
Queridos amigos del monopolio. No se líen. El contador es de ustedes. Lo era antes y lo es ahora. Por eso me cobraban antes el alquiler y me lo van a cobrar ahora. Y lo cambian ustedes por imperativo legal, con lo que esa pretensión de cobrarles diez euros a los usuarios me parece sencillamente que es sacar las patas del tiesto y echarle un poco de morro al asunto. Sobre todo porque lo que realmente se callan en su amable carta -en las cartas, como en la vida, es más importante lo que se calla que lo que se cuenta- es que el nuevo contador tecnológicamente avanzado que nos están cascando por decisión unilateral les va a permitir a sus señorías detectar a aquellos usuarios -viviendas, oficinas, bares, restaurantes y otros- que están consumiendo ligeramente por encima de la potencia contratada. O dicho de otra manera, que aquellos consumidores que tienen con ustedes un contrato de potencia de 5 kw y resulta que de media están consumiendo un poco por encima -que como bien saben son un porrón- van a tener que pagarles esa energía extra con un sustancioso recargo y, de propina, estarán obligados a realizar un nuevo contrato de mayor potencia. Es decir, que con esos nuevos contadores van a detectar ustedes los pequeños sobreconsumos que ahora se les escapan, van a cobrarlos con banderillas y van a hacer el negocio redondo aumentando el rango de potencia de los contratos. Ustedes lo saben. Yo lo sé. Los usuarios no lo sabían.
Resulta descorazonador que mientras hacen ustedes todo esto, la gente que se supone que representa los intereses de los ciudadanos sigan discutiendo del sexo de los galgos y los podencos. Si esto fuera un libre mercado, allá penas porque estarían ejerciendo con toda legitimidad sus derechos como empresa y los usuarios estarían en condiciones de elegir. Como resulta que tienen ustedes el monopolio real de la distribución no estamos hablando de un mercado libre y las reglas del juego deben ser distintas. Desde luego no deberían pasar porque ustedes hagan lo que les salga del forro de los cajones de los electrones y a los usuarios, forzosos, no les quede otra que tragar.
Les agradezco su amable y distorsionada información en torno a sus planes para apretarnos un poco más los bolsillos, les recomiendo encarecidamente que su grupo de producción compre energías renovables de los nuevos parques eólicos del Cabildo de Tenerife (y de paso quesos, vino, yogures, piensos, vacas… o jugarse incluso unas perritas en los casinos de la casa) y les aseguro que como se les ocurra cobrarme diez euros por un reenganche que no he pedido, pienso acudir a la Organización de Consumidores y Usuarios para que no me hagan ni puñetero caso, perder el tiempo, frustrarme y pensar una vez más que estamos indefensos ante los monopolios, los mercados intervenidos y los ineptos que se suponen que tienen que defendernos.
Reciban un cordial saludo.

III.-Y una objeción desesperada
PD. El número de información al que me indican en la carta que debo llamar (el 902 509 600 de Atención al Cliente de Endesa Distribución Eléctrica) es un call center -como dicen los modernos- que está en Madrid (me gustaría que creen puestos de trabajo donde yo pago, no sé si me entienden). Te atiende primero un sistema robotizado y luego una amable persona que solo acierta a repetir el manual de la compañía que viene a ser: “Le entendemos, pero le vamos a cobrar. Esto es lo que hay”. Ah. Y el número es de tarificación especial, de pago, con lo cual además de esperar, preguntar y no tener respuesta, también terminamos pagando. Por cierto, por mucho que me he leído las disposiciones legales que citan en su carta -y otras- sobre el cambio en los equipos de medidas básicos, por ninguna parte he visto otra interpretación que la de que son ustedes los que deben instalarlos y pagar el coste de la instalación.

Tags: Consumisme, Electricitat, Endesa, Humor

Tots fem alguna vegada alguna pregunta una mica ximple. Quan ens en adonem,voldríem no haver-la fet. Però hi han persones que les fan contínuament . A aquestes persones que fan preguntes ximples caldria respondre’ls amb respostes intel·ligents.

Aquí teniu algunes d’aquestes preguntes,  amb algunes respostes possibles.
Quan et veuen estirat, amb els ulls tancats al sofà o al llit, amb la llum apagada i et pregunten:
– Estàs dormint?
– NO!, ESTIC ENTRENANT PER QUAN EM MORI!!
Quan portem un aparell elèctric per reparar i pregunten:
– Té algun problema l’aparell?
– NO, L’APARELL ESTAVA CANSAT D’ESTAR A CASA I L’HE TRET A PASSEJAR UNA ESTONA!!!
Quan està plovent i s’adonen que sortiràs al mig de l’aigua i pregunten:
– Sortiràs amb aquesta pluja?
– NO, ESPERARÉ A QUE TORNI A PLOURE UN ALTRE DIA!.
Quan t’acabes d’aixecar del llit i et diuen:
– T’has despertat?
– NO. SÓC SOMNÀMBUL!
El teu amic et truca a casa i  pregunta:
– On ets?
– AL POL NORD! UN TORNADO SE M’HA ENDUT LA CASA ALLÀ!
Acabes de dutxar-te i mai falta aquell que et diu:
– T’has dutxat?
– NOOO, HE FET CAÇA SUBMARINA AL VÀTER!
Ets davant l’ascensor de casa teva, amb una caixa que pesa com un mort, vermell com un pebrot, arriba un veí i et pregunta:
– Puges?
– NO, NO, ESTIC ESPERANT QUE BAIXI EL MEU APARTAMENT!
L’home arriba a la casa de la seva núvia amb un fabulós ram de flors i ella li diu:
– Flors?
– NO, NO … SÓN PASTANAGUES!                                   Estàs en el bany quan algú pica a la la porta i pregunta:
– Hi ha algú???
– NO …. SÓC LA PORTA QUE S’HA TANCAT SOLA I HA APRÈS A PARLAR!
Un tipus entrant en una veterinària.
– Té verí per a rates?
– Sí que en tenim. Se n’emportarà? , pregunten.
– NO PORTARÉ ELS RATOLINS PERQUÈ EN MENGIN AQUI!
Un tipus agafa un bolígraf i un talonari de xecs.
– Pagarà amb xec?
– NO, ESCRIURÉ UN POEMA EN AQUESTA FULLETA.
Un home està pescant. Canya de pescar a la mà, línia a l’aigua, assegut.
– Què, pescant?
– NO … AQUÍ HI HA CONILLS, LLEBRES I PERDIUS …, ELS PEIXOS ACOSTUMAT A ESTAR A LA MUNTANYA.

Tags: Humor

…I Déu va poblar la terra amb espinacs, coliflors, bròquils
i tot tipus de vegetals
perquè l’Home i la Dona poguessin alimentar-se
i portar una vida sana.
I Satanàs va crear McDonald’s,
i McDonald’s va crear el Big Mac
I Satanàs va dir a  l’Home:
‘Ho vols amb patates i Coca Cola?’.
I l’Home va dir:
‘Sí i en tamany gran’.
I l’Home es va engreixar.

.
I Déu va dir:
‘Que es faci el iogurt perquè la Dona conservi la silueta
que he creat amb la costella de l’Home ‘.
I Satanàs va crear la xocolata.
I la Dona va dir:
‘Amb ametlles’.
I la Dona es va  engreixar.

I Déu va crear les amanides i l’oli d’oliva.
I va veure que estava bé.
I Satanàs va fer el gelat.
I la Dona va dir:
‘De nata i maduixa’.
I la Dona es va  engreixar.

I Déu va dir:
‘Mireu us he donat fruites en abundància,
que us serviran d’aliment ‘.
I Satanàs va inventar els ous amb xoriço.
I l’Home va dir:
‘I amb Cansalada’.
I l’Home es va engreixar i el seu colesterol dolent se’n va anar pels núvols.

Déu creà les sabatilles esportives
i l’Home va decidir córrer per perdre els quilos de més.
I Satanàs va concebre la televisió per satèl·lit
i va afegir el comandament a distància
perquè l’Home no hagués de canviar de canal
amb la suor del seu front.
I l’Home va dir:
‘I vull una cerveseta’.
I l’Home va augmentar de pes.
I Satanàs va dir a la Dona:
‘L’Home desitja uns aperitius’.
I la Dona li va atansar a l’Home patatetes fregides, palets salats,
cotnes , més xoriço i una altra cervesa.
I l’Home,
aferrat al comandament a distància,
va menjar-se els aperitius,
que eren abundants en colesterol.
I Satanàs va veure que estava bé.
I l’Home va arribar a tenir les coronàries obstruïdes.

Déu digué:
‘No és bo que l’Home tingui un infart’.
I, llavors, va crear el cateterisme i la cirurgia cardiovascular
i les unitats coronàries.
I Satanàs va crear … LA SEGURETAT SOCIAL.
I, ja cansat, va dir Déu:
¡¡VINGA, ANEU-VOS-ES TOTS A FER PUNYETES!!
I va crear als polítics.

I AQUÍ estem …….   .Apa Adéu….

Tags: Humor

Actualment presentar un bon currículum sembla que té molta importància. Et fan presentar el teu currículum fins i tot per a feines per les quals potser no caldria. Suposo que en el fons de tot plegat hi ha una mica de moda i d’esperit xafarder. la majoria de dades després no es fan servir per a res.

Per això m’ha semblat graciós aquest escrit que he rebut per tal de millorar el nostre currículum per si alguna vegada ens fes falta.

Aquí van alguns suggeriments per millorar l’impacte del "Currículum Vitae":
-Coordinador de Moviments d’Informació Interna
(Zelador)
-Especialista en Logística i distribució de Documents
(Missatger)
-Experta en Teràpia Visual i Distracció Ocupacional
(Ballarina de Club Streep-tease)
-Coordinador Adjunt de Control d’Admissions i Sortides de personal
(Porter)
-Coordinador Oficial de Moviment Nocturn
(Vigilant)
-Distribuïdor extern de Recursos Humans VIP
(Xofer de Taxi)
-Especialista en Logística d’Energia Combustible
(Despatx de Benzinera)
-Auxiliar de Serveis d’Enginyeria Civil
(Paleta)
-Enllaç extern Avançat en Logística de Documents
(Missatger amb Moto)
-Consultor d’Afers Generals i No Específics
(Endevinador, Bruixot, Tirador de Cartes)
-Tècnic de Màrqueting Dirigit
(Repartidor de Propaganda)
-Especialista en Logística d’Aliments
(Cambrer)
-Expert en Classificació i Recollida de Peribles
(Verduler – Venedor de Verdures)
-Proveïdor Qualificat de Sòlids i Líquids en Llocs d’Alta Concentració
(Venedor de Cervesa i Llaminadures a l’Estadi)
-Distribuïdor Extern de Productes Importats d’Alta Rotació
(Venedor Ambulant)
-Experta en Sexologia i Teràpia de Relacions Personals
(Prostituta)
-Tècnic en Manteniment Sanitari de Vies Públiques
(Escombriaire)
-Expert en ‘Freelance’
(Treballa En El Que Sigui)
-Especialista en Maneig de Terres i Plantes
(Jardiner)
-Expert en Distribució de Música i Cinematografia
(Venedor de Discos Pirates)
-Director General Adjunt d’Afers sense Importància
(Diputat)

EL MILLOR DE TOTS
-Tècnic en recepció i arxiu definitiu de Recursos Humans
(Enterramorts)

Tags: Humor

M’ho acaben d’explicar. Diu que l’inspector de la SGAE es presenta a la porta del cel. Surt Sant Pere i li pregunta què vol.

-Vinc a cobrar els drets d’autor, diu ell.

-Aquí no hi ha res per cobrar, diu Sant Pere.

-Com que no? I els Cors celestials, què canten? I els àngels, i els arcàngels i tota aquesta colla de gent que fa música? Miri que jo estic ben informat i sé que hi ha Serafins, Querubins, Trons, Dominacions, Virtuts, Potestats, Principats, Àngels, Arcàngels i potser encara alguna cosa més. Tots canten i toquen instruments. Fan música i interpreten cançons i, ja se sap, per tot això s’ha de pagar.

-Però aquí vostè no hi pot entrar sense el meu permís, que li diu Sant Pere.

-No necessito permís. Jo entro a bars, restaurants, boleres, sanatoris, prostíbuls, poliesportius, geriàtrics, festes majors, cines, teatres i mil llocs més. Per tant, també puc entrar al cel… I si no em deixa entrar, li enviaré els nostres advocats i ja s’entendran amb ells. Bona tarda!

La visita diu que va deixar Sant Pere ben preocupat. A veure com s’ho arreglaran per allà dalt…

Tags: Humor

El nom de la malaltia prové del déu Príap.

Diu la Viquipèdia:

El priapisme és una erecció mantinguda i dolorosa del penis, sense relació amb l’estímul sexual. Aquesta erecció només afecta als cossos cavernosos del penis, de tal manera que els cossos esponjosos no hi participen (el gland es mostra flàccid, per tant). Els cossos cavernosos es congestionen i no poden evacuar correctament la sang que contenen, que pot coagular-se i mantenir el procés.

El mot deriva del llatí Príap, un déu masculí de la fertilitat.

El priapisme pot ser primari o secundari i pot ser degut a diverses causes, com l’anèmia de cèl·lules falciformes, el mieloma múltiple, la policitèmia, l’esclerosi múltiple, prostatitis, uretritis, amiloïdosi, neoplàsies, alcohol, marihuana, andrògens, corticoides, entre d’altres factors desencadenants o contribuents.

És possible la remissió espontània, però un priapisme perllongat, de durada superior a dues o tres hores és tributari d’atenció mèdica urgent. La principal conseqüència de priapismes perllongats és una disfunció erèctil permanent.

El gran filòsof de tots els temps IMMANUEL KANT tenia priapisme perllongat.

Fins aquí l’enciclopèdia. Ara afegeixo jo:

El gran filòsof Kant tenia priapisme. Però Catalunya també en té: amb l’assumpte de l’Estatut, amb l’assumpte del finançament, amb mil assumptes no resolts ni amb ganes de resoldre.

Des de Madrid ens van donant Viagra perquè anem aguantant ben drets, erectes. Sobretot que no cessi la tensió, que no s’abaixi la “cosa”. Cal trempar i seguir trempant fins a les pròximes eleccions i fins quan sigui…. I llavors ens tocarà tornar-nos a creure les repetitives mentides de sempre. Catalunya ja no és una autonomia, ni una regió, ni una nació: és una malaltia crònica. Catalunya sofreix priapisme. Vegeu, sinó:

-Ens anem mantenint  dolorosament erectes com podem. És un anar aguantant sense remissió. Bé hem de viure, no?

-D’estímuls bons no en rebem cap ni un des de fa temps. Només ens venen garrotades. I a callar! Ens perdonen la vida constantment i encara n’hem d’estar agraïts. Fa vergonya aliena escoltar alguns dirigents catalans del PSC com el Sr. Zaragoza, el Sr. Ferran i alguns altres. Almenys podrien callar com el Sr. Montilla, que no té mai res a dir.

-Els cossos cavernosos (els més foscos) són els que fan el fet. Els esponjosos  (els actius) no hi participen. La societat civil catalana està muda, quieta. Només els polítics són els que fan i desfan; els que prometen i prometen coses que no arriben mai.

-Entretant, ens anem ofegant amb la nostra pròpia sang. Per a algunes Comunitats el finançament arriba quan toca. Amb les Comunitats lleials es pot complir. Amb nosaltres no. Catalunya sempre ha estat deslleial, segons ells. Som uns inconformistes i no en tenim mai prou. Val més que ens anem fent la idea que aquesta mena de coses són incurables. No hi ha res a fer. És una disfunció permanent. Ja ni cal que anem al metge.

Jo només demano que ens enterrin amb un taüt ben bonic. Ah! i que el govern de Madrid pagui els funerals. És el mínim que pot fer.

Tags: Humor

Se’ns en ha anat en Pepe.Amb el seu llenguatge descarat i lliure, ens ha fet riure un munt de vegades. Un gran humorista, un gran professional, un home lliure, un home que deia unes veritats com un temple de grans, rient rient….Es fotia del món i es fotia d’ell mateix.A mi em queia molt bé. Des d’aquí el meu petit homenatge.Adéu Pepe!Us deixo aquests tres vídeos perquè, tot recordant-lo, rigueu una mica.http://www.youtube.com/watch?v=45XMaV2Jzjchttp://www.youtube.com/watch?v=4nXL8gj7ULkhttp://www.youtube.com/watch?v=bkssQF7YYr8—————————————————————————————-Etiquetes de Technorati: Pepe Rubianes,Humor

Tags: Humor, Pepe Rubianes

Avui, us copio un article d’ Hernan Casciari, periodista argentí, per donar un toc d’humor al blog i perquè m’ha semblat interessant.—————————————————EL MUNDO SEGUN CASCIARIPor Hernán Casciari.Leí una vez que la Argentina no es mejor ni peor que España, sólo más joven. Me gustó esa teoría y entonces inventé un truco para descubrir la edad de los países basándome en el ‘ sistema perro’. Desde chicos nos explicaron que para saber si un perro era joven o viejo había que multiplicar su edad biológica por 7. En el caso de los países hay que dividir su edad histórica entre 14 para saber su correspondencia humana . ¿Confuso? En este artículo pongo algunos ejemplos reveladores. Argentina nació en 1816, por lo tanto ya tiene 190 años. Si lo dividimos entre 14, Argentina tiene ‘ humanamente ‘ alrededor de 13 años y medio, o sea, está en la edad del pavo. Es rebelde , pajera, no tiene memoria, contesta sin pensar y está llena de acné (¿será por eso que le dicen el granero del mundo ? Casi todos los países de América Latina tienen la misma edad y, como pasa siempre en esos casos , forman pandillas. La pandilla del Mercosur son cuatro adolescentes que tienen un conjunto de rock. Ensayan en un garaje, hacen mucho ruido y jamás han sacado un disco . Venezuela, que ya tiene tetitas, está a punto de unirse a ellos para hacer los coros . En realidad, como la mayoría de las chicas de su edad, quiere tener sexo , en este caso con Brasil, que tiene 14 años y el miembro grande. México también es adolescente , pero con ascendente indígena. Por eso se ríe poco y no fuma ni un inofensivo porro, como el resto de sus amiguitos, sino que mastica peyote, y se junta con Estados Unidos, un retrasado mental de 17, que se dedica a atacar a los chicos hambrientos de 6 añitos en otros continentes.En el otro extremo está la China milenaria. Si dividimos sus 1,200 años por 14 obtenemos una señora de 85, conservadora, con olor a pipí de gato , que se la pasa comiendo arroz porque no tiene -por ahora- para comprarse una dentadura postiza. La China tiene un nieto de 8 años, Taiwán, que le hace la vida imposible. Está divorciada desde hace rato de Japón, un viejo cascarrabias, que se juntó con Filipinas, una jovencita pendeja, que siempre está dispuesta a cualquier aberración a cambio de dinero.Después, están los países que acaban de cumplir la mayoría de edad y salen a pasear en el BMW del padre . Por ejemplo, Australia y Canadá, típicos países que crecieron al amparo de papá Inglaterra y mamá Francia, con una educación estricta y concheta, y que ahora se hacen los locos. Australia es una pendeja de poco más de 18 años, que hace topless y tiene sexo con Sudáfrica; mientras que Canadá es un chico gay emancipado, que en cualquier momento adopta al bebé Groenlandia para formar una de esas familias alternativas que están de moda.Francia es una separada de 36 años, más puta que las gallinas, pero muy respetada en el ámbito profesional. Tiene un hijo de apenas 6 años: Mónaco, que va camino de ser puto o bailarín… o ambas cosas. Es amante esporádica de Alemania, camionero rico que está casado con Austria, que sabe que es cornuda, pero no le importa. Italia es viuda desde hace mucho tiempo. Vive cuidando a San Marino y al Vaticano , dos hijos católicos idénticos a los mellizos de los Flanders. Estuvo casada en segundas nupcias con Alemania (duraron poco: tuvieron a Suiza), pero ahora no quiere saber nada con los hombres. A Italia le gustaría ser una mujer como Bélgica: abogada, independiente, que usa pantalón y habla de política de tú a tú con los hombres (Bélgica también fantasea a veces con saber preparar espaguettis).España es la mujer más linda de Europa (posiblemente Francia le haga sombra , pero pierde espontaneidad por usar tanto perfume ).. Anda mucho en tetas y va casi siempre borracha . Generalmente se deja follar por Inglaterra y después hace la denuncia. España tiene hijos por todas partes (casi todos de 13 años), que viven lejos. Los quiere mucho, pero le molesta que , cuando tienen hambre, pasen una temporada en su casa y le abran la nevera. Otro que tiene hijos desperdigados es Inglaterra. Sale en barco por la noche, se tira a las pendejas y a los nueve meses aparece una isla nueva en alguna parte del mundo . Pero no se desentiende de ella. En general las islas viven con la madre , pero Inglaterra les da de comer . Escocia e Irlanda, los hermanos de Inglaterra que viven en el piso de arriba , se pasan la vida borrachos y ni siquiera saben jugar al fútbol. Son la vergüenza de la familia. Suecia y Noruega son dos lesbianas de casi 40 años, que están buenas de cuerpo, a pesar de la edad, pero no le dan bola a nadie. Cojen y trabajan, pues son licenciadas en algo . A veces hacen trío con Holanda (cuando necesitan porro); otras, le histeriquean a Finlandia, que es un tipo medio andrógino de 30 años, que vive solo en un ático sin amueblar y se la pasa hablando por el móvil con Corea. Corea (la del sur) vive pendiente de su hermana esquizoide. Son mellizas, pero la del norte tomó líquido amniótico cuando salió del útero y quedó estúpida . Se pasó la infancia usando pistolas y ahora, que vive sola , es capaz de cualquier cosa. Estados Unidos, el retrasadito de 17, la vigila mucho, no por miedo, sino porque le quiere quitar sus pistolas . Israel es un intelectual de 62 años que tuvo una vida de mierda. Hace unos años, Alemania, el camionero, no lo vio y se lo llevó por delante. Desde ese día Israel se puso como loco.  Ahora, en vez de leer libros, se lo pasa en la terraza tirándole piedras a Palestina , que es una chica que está lavando la ropa en la casa de al lado.Irán e Irak eran dos primos de 16 que robaban motos y vendían los repuestos, hasta que un día le robaron un repuesto a la motoneta de Estados Unidos y se les acabó el negocio. Ahora se están comiendo los mocos. El mundo estaba bien así, hasta que un día Rusia se juntó (sin casarse) con la Perestroika y tuvieron como docena y media de hijos. Todos raros , algunos mongólicos, otros esquizofrénicos. Hace una semana , y gracias a un despelote con tiros y muertos, los habitantes serios del mundo descubrimos que hay un país que se llama Kabardino-Balkaria. Un país con bandera, presidente , himno, flora , fauna ….y ¡ hasta gente! A mí me da un poco de miedo que aparezcan países de corta edad, así, de repente . Que nos enteremos de costado y que , incluso , tengamos que poner cara de que ya sabíamos, para no quedar como ignorantes Y yo me pregunto: ¿ Por qué siguen naciendo países , si los que hay todavía No funcionan?————————–I, després de tot plegat, jo em pregunto: D’aquests països com Catalunya, fills no reconeguts per ningú, (no pas perquè no se’n sàpiga el pare i la mare), deixats de la mà de Déu, tan vells i tan bells com qualsevol altre, tant carregats de virtuts i defectes com qualsevol altre… què n’hem de fer? Etiquetes de Technorati: Hernán Casciari,Països,Humor

Tags: Hernán Casciari, Humor, PAÏSOS