A PEU

Aquesta passada nit -a les 12 en punt- la majoria ens vam plantar davant la tele, ennuegant-nos com cada any amb els 12 grans de raïm. Cada gra diuen que vol ser un desig, encara que segurament en tenim molts més de desitjos… Per la meva part ja estaria content si se m’acomplissin aquests 12 desitjos següents per aquest any 2012. No estaria gens malament.

1.-Que els nens no s’avorreixen de ser nens,apressats per créixer, per després de grans hagin de sospirar per tornar a ser nens.

2.–Que els grans no perdem la salut per aconseguir diners, per, més tard, haver de perdre els diners per recuperar la salut.

3.-Que no visquem constantment en el passat o en el futur, cosa que comporta que no visquem ni l’un ni l’altre.

4.-Que no visquem com si no ens haguéssim de morir mai, ja que això farà que ens morim  com si no haguéssim viscut.

5.-Que aprenguem que el ric no és el que més té, sinó el que menys necessita.

6.-Que aprenguem que hem de controlar les nostres actituds so no volem que les nostres actituds ens controlin a nosaltres.

7.-Que aprenguem que som amos del que callem i esclaus del que diem.

8.-Que aprenguem que la nostra felicitat no és qüestió de sort, sinó el producte de les nostres decisions.

9.-Que aprenguem que dues persones poden mirar una mateixa cosa i cadascuna veure-hi alguna cosa totalment diferent.

10.-Que aprenguem que estimar i voler no són sinònims sinó antònims: el voler ho exigeix ​​tot, l’estimar ho entrega tot.

11.-Que puguem tenir amics. Pocs o molts, però bons.

12.-Que puguem estimar i ser estimats.

Tags: Any nou, Desitjos

Acabem any i en comencem un altre. No sé si podem fer servir aquest any allò d’ “Any nou, vida nova” perquè les coses no es presenten massa bé.

Però tampoc ens servirà de res sortir massa condicionats per l’any dolent que, sens dubte, hem passat. El passat ens pot condicionar, però mai ens pot esclavitzar com deia  el neuròleg, psiquiatra i filòsof Viktor Frankl . Aquest autor té un llibre que hauria de ser lectura obligada per a tothom: “L’home a la recerca de sentit”. Ell, que va haver de passar per camps de concentració on va morir la majoria de la seva família, ens diu que els determinismes i condicionaments no només no eliminen la llibertat, sinó que són com la gravetat que ens permet caminar (lliurement) per la vida.

Per tant, de cara a l’any nou potser tampoc cal preocupar-nos massa i només ens caldrà anar treballant dia a dia, que d’alguna manera ja ens en sortirem. Recordeu aquell versicle de l’ Evangeli que diu:

“No us preocupeu pel demà, que el demà ja s’ocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.” (Mt 6,34) 

“Cada dia comporta el seu afany”. I cada any. I cada moment. Per tant, el que ens caldrà fer serà ocupar-nos per l’avui i no preocupar-nos massa pel demà, que el demà ja l’anirem resolent, si Déu vol. Pensem que tenim un any més d’experiència. N’hauríem de saber una mica més; n’hauríem d’haver après una mica del que ens ha passat per no caure altre cop en els mateixos errors. Ho podrem fer des del que som, tenim i hem viscut per, des d’aquest trampolí, anar més lluny en tots els sentits. A veure si en som capaços.

Bon Any Nou a tots els que us heu atansat per aquí alguna vegada. I fins l’any vinent, no us en descuideu!

Tags: Any nou, Crisi, Llibertat, PSICOLOGIA

Com és preceptiu, començo l’any pensant en quins bons propòsits em cal fer.

M’hi poso una estona seriosament i me’n surten un fotimer. En primer lloc em surten els típics: fer esport, aprimar-se, dedicar més temps a llegir i menys a l’ordinador ordinador, canviar alguna cosa del meu caràcter, ordenar els llibres, telefonar més a la família i als amics, deixar de fumar (ai no, que ja no fumo….), aprendre anglès, viatjar més…

Veig que són els de sempre i que són molts, massa per poder-los dur a terme tots. Em proposo –altra vegada molt seriosament- reduir-ne uns quants i quedar-me amb els fonamentals.No sé pas quins triar!

Després de tornar-hi a pensar una bona estona i veure que no me’n sortiré, decideixo canviar de propòsits com qui canvia de camisa. Total… ningú me’n demanarà comptes.

Decideixo, finalment, estudiar xinès. L¡altre dia a la tele vaig escoltar un expert -mot expert-  que deia seriosament –molt seriosament- que el xinès mandarí era la llengua del futur. Per tant, m’ho vaig creure a ulls clucs. Decideixo, per tant, començar a estudiar xinés mandarí aquest any 2011 (com costa escriure 2011 !!!).

Em disposo seriosament (altre cop seriosament)  a veure com ho puc fer i ho demano a Sant Google que, com sempre, m’ofereix totes les oportunitats del món i em porta fins a la pàgina adequada. Aquí està, davant els meus ulls la gran meravella http://www.xina.cat/ 

Entro, me la miro i me la remiro. M’ho torno a pensar una estona i definitivament arribo a la conclusió que deixaré aquest meu bon propòsit per l’any vinent i que, de moment, seguiré amb la meva vida de sempre.

Que tingueu tots un bon any nou, carregat de bons propòsits!

Tags: Any nou, Autocrítica, Propòsits