26 nov. 2021
ESTEM PERDENT EL SENY?
Corre per internet un text, que trobo molt assenyat i que haurien de llegir tots aquelles persones que troben mil raons diferents per no vacunar-se. A vegades penso si estem perdent el sentit comú, que s’està tornant cada cop més escàs en molts àmbits: jutges que desmenteixen els metges en el tema de les vacunes o fan lleis sobre educació, quan no en tenen punyetera idea. El text que corre és el següent:
«Sí, estic vacunada. I, no, no sé què hi ha en aquesta vacuna. Tampoc no sé què hi ha en molts altres tractaments, ja sigui pel càncer, la SIDA, l’artritis, etc. No sé tampoc què hi ha a l’ibuprofèn, el paracetamol o altres medicaments que es venen en venda lliure. Els faig servir perquè curen els meus mals de cap i altres dolors. No sé què hi ha a la tinta per a tatuatges, als “hot dogs”, hamburgueses, coca-cola o xocolata. Tampoc sé quins són tots els ingredients del meu sabó, xampú o desodorant. No sé quin serà l’efecte a llarg termini de l’ús del mòbil en la meva salut i la dels meus. Com puc saber si aquest restaurant on acabo de menjar realment va fer servir aliments nets i frescos o si el personal es va rentar bé les mans? De tota manera, hi ha moltes coses que no sé i que mai no coneixeré.
Només sé una cosa: la vida és curta, molt curta i vull poder fer alguna cosa més que anar a treballar cada dia o quedar-me tancat a casa meva. Vull poder viatjar i abraçar la gent sense por i recuperar un petit sentiment de vida com abans.
De nena i adulta, em van vacunar contra les galteres, el xarampió, la poliomielitis, el tètanus i moltes altres malalties. Els meus pares i jo confiem en la ciència i mai no vam haver de patir ni transmetre cap d’aquestes malalties abans esmentades.
Per això vaig confiar en el meu metge quan va dir que la vacunació era necessària. Estic vacunada, no per complaure el govern i no, no soc una ovella, però em vaig vacunar per:
*no morir de la Covid-19,
*no ocupar un llit d’hospital si emmalalteixo,
*abraçar els meus éssers estimats,
*no haver de fer cap prova PCR o antigènica per sortir a ballar, anar a un restaurant, anar de vacances i moltes coses més que vindran,
*viure la meva vida,
*que la Covid-19 sigui un vell record,
*protegir-me, protegir-nos.
Tingues en compte que hi ha més perill menjant certes coses que rebent una vacuna contra un virus mundial.
Cadascú pren les seves decisions. Jo he pres la meva».
Cadascú és lliure de prendre algunes decisions. Però no ho és de poder-ne prendre altres si vol viure en societat. Viure en societat vol dir haver de fer algunes coses que potser no ens agraden prou, però que la majoria ha acceptat com a bones i necessàries per a protegir aquesta mateixa societat. És de sentit comú? Jo crec que sí que ho és perquè, des d’una perspectiva sociològica, el sentit comú es defineix “com un conjunt de principis, percepcions, expectatives, pràctiques i creences que són compartides pels membres d’una comunitat, i que es consideren immediats i autoevidents”.
Cal ser crític i és bo que hi hagi persones que ho siguin per tal que les coses millorin. La crítica, si és feta amb bona intenció, sempre és bona i ajuda a afinar els principis i les lleis que ens regeixen. Però em pregunto si amb el tema de les vacunes no estem perdent el seny i el sentit comú. Sobretot si escoltem la gran majoria de metges i científics, que en saben molt més que la gran majoria de nosaltres i que s’hi han cremat les celles estudiant el tema. A més, l’evidència científica dona raó a aquesta immensa majoria.
3 respostes
Distòpia?
Molt ben escrit, Jaume! És un problema greu que potser no hauríem tingut sense els missatges de Facebook, Twitter i companyia. Aquesta bestiesa ha costat la vida només als EUA a més de 760,000 adults i 800 nens. Hi ha gent que defensa el negacionisme amb violència i amb jutges dient que es viola la seva llibertat personal. I la dels morts i sobrevivents de les UCI, i les seves famílies qui l’ha deu haver violat? Una abraçada i bona salut
Hola, Joan. Tu pots parlar amb propietat d’aquestes coses perquè t’has passat la vida en hospitals, veient malalts i malalties diverses. La majoria de nosaltres toquem d’oïda, però escoltant. Escoltant els que en saben de veritat i no tant els saberuts que, sense saber res d’això, parlen com si en sabessin molt. Tots podem parlar de tot, però no pas amb fonament i amb els coneixements necessaris. Fa de mal parlar i de mal escriure el tema de les restriccions. No ens agraden les restriccions, no ens agraden certes lleis i no ens agrada que ens controlin massa. Però cal controlar els descontrolats, els que consideren els altres un ramat d’ovelles quan ells són cabres boges. Les restriccions i les normes ajuden a la societat en general a tirar endavant, ens protegeixen i ens ajuden. Aquesta majoria d’ovelles només volem protegir la nostra salut, la dels nostres familiars i amics i la col·lectiva… Per tant, els deixo que diguin i pensin el que vulguin, que això no els ho prohibiré mai!