Arxivar per desembre de 2021

22 des. 2021


BON NADAL 2021

Classificat com a Nadal

BON NADAL 2021

I BON ANY 2022!

Art Romànic català: Església Santa Maria d' Avià

Art romànic català: Església Santa Maria d’Avià.

 

NADAL és estar en pau amb Déu, és poder-li donar gràcies: gràcies per un altre any, per un altre Nadal, per seguir encara vius després d’aquest altre any pandèmic.

NADAL és estar en pau amb els germans: gràcies per poder seguir estimant-nos, per poder continuar la cursa de la vida i poder començar un any més.

Que no ens falti la motivació per la lluita de viure; la solidaritat amb tots aquells que ho passen malament; l’abraçada que regala afecte i demana perdó.

NADAL, com ens diu l’estimat i recordat PERE CASALDÀLIGA, és

 

Any Nou, Temps Nou,
alternatiu
en Política, en Economia, en Religió.
Contra els grans projectes de mort,
el gran projecte de la Vida.
Contra el consumisme depredador
entre armes i agrotòxics,
consumim indignació
amb tendresa i militància.
Visquem en
plenitud.

Pere Casaldàliga, 2011

Comentaris tancats a BON NADAL 2021

06 des. 2021


ORELLERES (pinganillos)

Classificat com a Llengua

Acostumo a mirar el FAQS, el programa de TV3 dels dissabtes a la nit. Cada cop, però, el trobo més intranscendent, a estones molt més avorrit, poc àgil, repetitiu i sovint ens regala sorpreses molt desagradables, tal com va passar en el darrer programa amb Juan José Millàs i el fet que la Cristina Puig demanés als periodistes que fessin les preguntes en castellà perquè deia que no entenia el català. Juan José Millàs pot ser molt bon periodista i escriu molt bé, però tan incapaç és d’entendre el català que tots li has de parlar en castellà? Jo estic fent classes de català a una nena peruana que fa escassos sis mesos que ha arribat del Perú i ja ho entén quasi tot… Serà que per alguns no és incapacitat sinó desinterès total?

No fa molt, ja vam tenir el «regal» en aquest mateix programa de la impresentable Cayetana Álvarez de Toledo, que es va queixar que li havien ofert unes orelleres (pinganillos) per si necessitava traducció simultània. Va rebutjar-los tota ofesa i es va queixar que a Espanya s’hagués de fer servir aquest aparell, tenint com tenim una llengua comuna, que naturalment és el castellà, deia ella. Vam haver d’aguantar coses molt gruixudes de la senyora marquesa de Casa Fuerte, però ella no va necessitar traductor perquè va dir que entenia el català i tothom va seguir fent-lo servir sense cap problema. En canvi, aquest dissabte els periodistes van haver de canviar de llengua perquè aquest gran «intel·lectual» (a qui la periodista de La Vanguardia no el podia ensabonar més, ni li podia llepar més el cul) es veu que era incapaç d’entendre el català i no sé exactament per què no va fer servir unes pràctiques orelleres, com les que fan servir molts dels convidats forasters que venen al programa. M’agradaria saber si les hi van oferir i les va rebutjar o si ara ja directament haurem d’escoltar el castellà tota l’estona quan ens arribi un convidat castellà que digui que no entén el català.

El tema de la llengua s’ha tornat a posar d’actualitat darrerament perquè ens tornen a assetjar per totes bandes i, si badem, ens trobarem que aviat ja no podrem parlar la nostra llengua ni a casa nostra i l’haurem de guardar en un calaix i venerar-la de tant en tant com una relíquia del passat. En una televisió pública catalana el tema de la llengua s’hauria de cuidar una mica més i si algú no vol venir perquè no accepta que es parli català en un plató, cap problema; hi deu haver molta gent prou capacitada per substituir-los i, com a darrer recurs, sempre hi ha les orelleres, que no són pas les orelleres que feien servir els rucs abans.

I un altre tema relacionat amb aquest és el de la poca sensibilitat que trobo en una gran part d’això que en diem «intel·lectualitat» espanyola amb les altres llengües que no siguin l’anglès, que aquest sí que val la pena aprendre’l i parlar-lo, encara que sigui malament. S’ha fet tan poca pedagogia en aquest sentit que encara es veuen les altres llengües com a llengües de segona regional. L’única que serveix de veritat, que val la pena fer servir, protegir i conservar és el castellà.

Aquest és el panorama que ens toca viure cada dia. Així i tot, alguns segueixen sense entendre per què volem fotre el camp d’aquesta Espanya maltractadora com més aviat millor: no ens estimen ni ens respecten gens i, per tant, cal preguntar-nos què hi fem aquí encara.

No hi ha resposta