04 març 2021
RENDA BÀSICA UNIVERSAL
En uns moments en què tanta gent ho està passant malament potser seria el moment de posar-se seriosament a estudiar l’aplicació de la Renda Bàsica, que també a vegades s’anomena universal, de supervivència o incondicional. Se n’ha parlat molt, però s’ha fet molt poc per aplicar-la. Hi ha hagut alguns intents i experiències que sembla que han reeixit prou. I el que és més important: sembla que tècnicament és molt possible dur-la a terme i gens utòpica.
Els entesos diuen que la Renda Bàsica és una mesura de caràcter universal que dóna una seguretat econòmica bàsica. La proposta és que l’import sigui igual o superior al llindar de la pobresa. És una proposta que no estigmatitza com ho fan les ajudes condicionades i, al mateix temps, salva l’escull dels controls burocràtics i requisits de comprovació que tenen la majoria d’aquests ajuts que, d’altra banda, s’han revelat insuficients i poc eficaços, com ha quedat palès amb la Renda Garantida de Ciutadania que cobreix només un 10% de les famílies que hi tenen dret. La Renda Bàsica Incondicional posa sobre la taula el dret a garantir la seva existència econòmica. Aquest plantejament xoca amb un sistema centrat en el benefici econòmic d’uns quants i comporta canvis socials i econòmics de llarg abast.
La revista SINPERMISO, –que es pot llegir gratuïtament i que és molt seriosa en el tractament dels temes- té uns monogràfics interessantíssims sobre aquest tema. Podeu llegir-los clicant aquí:
El portal electrònic de SINPERMISO és una revista electrònica setmanal i s’articula al voltant d’una revista semestral del mateix nom (el primer número en suport paper va aparèixer a principis de 2006). El nucli promotor de SINPERMISO el compon un equip de persones de banda i banda de l’Atlàntic i de tres generacions diferents. Procedeixen de subcultures acadèmiques diverses: economistes, historiadors, filòsofs, politòlegs, publicistes, matemàtics i hispanistes. I vénen de diferents corrents de la tradició socialista, en l’ampli sentit del terme, que inclou a les socialdemocràcies, als laborismes, als diferents comunismes, a l’anarquisme obrer i al sindicalisme revolucionari.
Val la pena dedicar-hi una estona.
