31 jul. 2016

Temps de collita

Publicat en 23:39 sota Ecologia,Natura

L’estiu és temps de collita. És el temps en què la terra es torna agraïda de veritat i retorna tot l’esforç i les suors de qui l’ha cuidada, si no és que el mal temps n’hagi fet alguna de les seves. La terra acostuma a ser agraïda sempre si se la tracta bé. Això ho saben bé els pagesos que, durant mil·lennis, l’han anat coneixent de mica en mica.
Primerament només la trepitjaven per anar a caçar i per moure’s d’un lloc a l’altre. De mica en mica es van anar fent seva una petita extensió i se la van anar estimant a base d’amanyagar-la amb la seva suor. Va ser quan es va anar abandonant el nomadisme i la gent va començar a establir-se en un lloc. La terra és un dels motius perquè la gent s’arreli en un lloc i s’hi quedi a viure. La terra fa l’home i l’home fa la terra.
Com ja he explicat aquests darrers dies, he canviat de casa i de poble. He passat de viure en un bloc de pisos en una ciutat petita, a viure en una casa de poble amb terreny suficient per a arbres, jardí i fins i tot per poder-hi fer hort. Realment és un canvi prou important com per notar que l’estil de vida és força diferent, tot i que mai he estat home de ciutat. Mai m’ha agradat gaire viure en ciutats grans.
Ara m’he de plantejar aprendre a fer certes coses que no havia fet mai com, per exemple, fer hort. Els coneguts em diuen que és molt fàcil i que tot és posar-s’hi. Ho hauré d’intentar perquè ja sé que, tot i essent més fàcil i còmode comprar certes coses al supermercat -i potser fins i tot més econòmic-, poder menjar allò que tu mateix has plantat i cuidat té tot un altre sentit. I també un altre gust, especialment si ha crescut de forma natural i sense gaires insecticides. Diuen que és possible poder fer hort sense gaires fertilitzants i productes químics. Fer un petit hort propi estic segur que aporta un munt de beneficis (i no parlo només dels de tipus econòmic) perquè és tota una lliçó veure com neixen, creixen les plantes i es cullen els fruits. Miraré si és possible fer aquí a casa un hort ecològic i procurar que les hortalisses, plantes, arbres i llegums que es conreïn es basin en tècniques que respectin el procés natural dels aliments que se sembren. Ja se m’han ofert bons mestres per a ensenyar-me’n.
Ara serà qüestió d’anar-m’hi posant de mica en mica, tot i que per a certs cultius ja m’hauré arribat tard. Cada cultiu s’ha de fer en l’època de l’any que sigui més propícia. Per exemple, hi ha cultius que necessiten ser plantats a l’estiu, i d’altres que necessiten fer-ho a l’hivern. Gràcies a l’horta orgànica s’aconsegueix fer coincidir cada sembra amb l’època de l’any que toca, cosa que no passa amb molts altres cultiu d’hivernacle que podem se cultivats de forma artificial durant tot l’any. I, pel que m’han explicat, un dels punts forts de l’horta orgànica és que no es fa ús de productes químics artificials perquè s’acceleri la producció o perquè el cultiu surti més bonic i amb major calibre, sinó que es prepara bé el sòl amb fertilitzants naturals perquè el cultiu creixi bé i sa. I finalment, el control de les plagues no es fa amb pesticides químics, sinó que es tracten amb pesticides orgànics, cosa molt més natural i molt menys tòxic per al cultiu.
Ja podeu veure, doncs, tota la feina que m’espera… tenint ben present aquell refrany que diu “que el camí de l’infern està ple de rajoles de bones intencions”. Val més una bona obra que mil bones intencions.

3 respostes

3 respostes a “Temps de collita”

  1. Amics del Llobregaten 01 ag. 2016 en 21:18 1

    Jaume, si encara no hi tens arbres a l’hort, no t’oblidis de plantar-hi, llorer. A l’edat mitjana s’utilitzava aquesta planta per coronar als poetes.
    També planti una olivera. L’olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tant en el Vell com en el Nou Testament. Es diu que va ser una branca d’olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s’havia acabat.
    L’Alcorà també esmenta l’olivera.
    T’ho recomanem els Amics del Llobregat que molts en tenim als jardins i horts.

  2. Josep Rof Rofen 02 ag. 2016 en 7:47 2

    Si Jaume un nou enfoc a la VIDA! et vull explicar que ha casa sempre hi havia agut hort, el meu pare era pagues, un infart se’l va endur llaurant la vinya, era l’any 1975, vaig passar el relleu VS l’hort de casa, la mare m’ajudava i m’orientava. Vaig casar-me el 1968, vàrem construir un pis el pare, un meu oncle paleta i jo. Allà varen néixer els meus/nostres 4 fills, de ven petits ells es rebolcaven a la terra, ja més grandets quan regava feien fangueig amb l’aigua de la regadora, quedaven enfangats fins a les orelles, eren feliços em ven poca cosa, res teníem, res ens faltava. A les hores jugant amb els seus amics, es banyaven a la bassa, se’n filaven el cirerer ple de cireres, però el que recordo VS a l’hort, arrancaven tomaques el trien la pols i cap a la panxa, els seus amics també.
    No hi ha res més confortant, que el record llunya a que tu m’has evocat, si Jaume en la senzillesa, plena de feina, de cuidar un hort està uns dels secrets més antics de la VIDA!
    Abraçades
    Josep

  3. Jaume Pubillen 02 ag. 2016 en 17:03 3

    Amics del Llobregat: Sí, ja hi tinc llorer i d’oliveres n’hi ha un munt. També hi tinc rosers, un munt de cactus i altres arbres que hi fan prou goig. És que la casa és del meu germà i ell ja hi tenia plantades un munt de coses. I l’hort també l’he heretat ja començat… O sigui, que si vull continuar-lo no tindré excusa.
    Josep: tens tota la raó. Al meu pare li agradava molt l’hort i els arbres friters. Sempre en va tenir i sempre procurava plantar arbres fruiters que li anessin donant fruits en tota època. El que passa és que jo vaig tirar per altres camins i només en vaig tenir un allà a l’ Uruguai i no per massa temps. Allà em dedicava més a les gallines… Però farem el que poguem.
    Una abraçada a tots i gràcies pels vostres comentaris.

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*