A PEU

L’estiu és temps de collita. És el temps en què la terra es torna agraïda de veritat i retorna tot l’esforç i les suors de qui l’ha cuidada, si no és que el mal temps n’hagi fet alguna de les seves. La terra acostuma a ser agraïda sempre si se la tracta bé. Això ho saben bé els pagesos que, durant mil·lennis, l’han anat coneixent de mica en mica.

Primerament només la trepitjaven per anar a caçar i per moure’s d’un lloc a l’altre. De mica en mica es van anar fent seva una petita extensió i se la van anar estimant a base d’amanyagar-la amb la seva suor. Va ser quan es va anar abandonant el nomadisme i la gent va començar a establir-se en un lloc. La terra és un dels motius perquè la gent s’arreli en un lloc i s’hi quedi a viure. La terra fa l’home i l’home fa la terra.

Com ja he explicat aquests darrers dies, he canviat de casa i de poble. He passat de viure en un bloc de pisos en una ciutat petita, a viure en una casa de poble amb terreny suficient per a arbres, jardí i fins i tot per poder-hi fer hort. Realment és un canvi prou important com per notar que l’estil de vida és força diferent, tot i que mai he estat home de ciutat. Mai m’ha agradat gaire viure en ciutats grans.

Ara m’he de plantejar aprendre a fer certes coses que no havia fet mai com, per exemple, fer hort. Els coneguts em diuen que és molt fàcil i que tot és posar-s’hi. Ho hauré d’intentar perquè ja sé que, tot i essent més fàcil i còmode comprar certes coses al supermercat -i potser fins i tot més econòmic-, poder menjar allò que tu mateix has plantat i cuidat té tot un altre sentit. I també un altre gust, especialment si ha crescut de forma natural i sense gaires insecticides. Diuen que és possible poder fer hort sense gaires fertilitzants i productes químics. Fer un petit hort propi estic segur que aporta un munt de beneficis (i no parlo només dels de tipus econòmic) perquè és tota una lliçó veure com neixen, creixen les plantes i es cullen els fruits. Miraré si és possible fer aquí a casa un hort ecològic i procurar que les hortalisses, plantes, arbres i llegums que es conreïn es basin en tècniques que respectin el procés natural dels aliments que se sembren. Ja se m’han ofert bons mestres per a ensenyar-me’n.

Ara serà qüestió d’anar-m’hi posant de mica en mica, tot i que per a certs cultius ja m’hauré arribat tard. Cada cultiu s’ha de fer en l’època de l’any que sigui més propícia. Per exemple, hi ha cultius que necessiten ser plantats a l’estiu, i d’altres que necessiten fer-ho a l’hivern. Gràcies a l’horta orgànica s’aconsegueix fer coincidir cada sembra amb l’època de l’any que toca, cosa que no passa amb molts altres cultiu d’hivernacle que podem se cultivats de forma artificial durant tot l’any. I, pel que m’han explicat, un dels punts forts de l’horta orgànica és que no es fa ús de productes químics artificials perquè s’acceleri la producció o perquè el cultiu surti més bonic i amb major calibre, sinó que es prepara bé el sòl amb fertilitzants naturals perquè el cultiu creixi bé i sa. I finalment, el control de les plagues no es fa amb pesticides químics, sinó que es tracten amb pesticides orgànics, cosa molt més natural i molt menys tòxic per al cultiu.

Ja podeu veure, doncs, tota la feina que m’espera… tenint ben present aquell refrany que diu “que el camí de l’infern està ple de rajoles de bones intencions”. Val més una bona obra que mil bones intencions.