01 maig 2014

Obert per jubilació (1)

Publicat en 17:40 sota Jubilació

Pot semblar una paradoxa, però no ho és: avui, dia 1 de Maig –Dia Internacional dels Treballadors- deixo de ser oficialment treballador. Sí, amics, avui és el meu primer dia de jubilat!. Després de cotitzar al sistema de la Seguretat Social prop de 36 anys, em trobo en situació de jubilat amb 66 anys, encara amb força bona salut  i -que Déu vulgui que duri!- amb moltes ganes de seguir vivint i fent coses, perquè a partir d’ara deixaré de tenir una ocupació laboral però no deixaré de fer feina. Canviaré el “negotium” per l’ “otium”, dues paraules llatines que, encara que ho pugui semblar, no són contradictòries sinó complementàries perquè no hi ha oci sense negoci. Dit d’una altra manera: no podria gaudir a partir d’ara d’aquest temps d’oci, que se’m presenta davant meu i que serà més o menys llarg –Déu sap quan durarà-, sense tots aquests 36 anys de negoci i de treballar a les ordres del rellotge i del calendari. Si no fos per tots aquests anys de cotització per tal de col·laborar a que altres jubilats poguessin cobrar una pensió, consideraria que seria una cosa força injusta. Ara, altres treballadors treballaran per què aquesta pensió pugui tenir-la jo…(Esperem i resem perquè així sigui i el sistema no se’n vagi en orris).

L’oci, per tant, no l’entenc només de forma negativa -deixar de treballar per guanyar-se la vida i deixar tot tipus d’activitat- sinó que considero que s’ha d’agafar en sentit positiu i veure’l com una oportunitat única de temps lliure per a gaudir; una oportunitat per a fer coses noves que hom no havia pogut fer justament perquè el “negotium” no li ho permetia. La jubilació jo l’entenc concretament com un temps nou i diferent que se’ns brinda per a continuar fent aquelles coses que ja sabem que ens agraden, que omplen la nostra vida i amb les que gaudim, però també per descobrir-ne de noves, potser desconegudes, somniades o anhelades per llarg temps i que ens podem omplir aquesta nova etapa de la nostra vida que estrenem en un moment com aquest de la jubilació.

Així com és important la feina i el treball per a realitzar-se com a persona, per a sentir-se útil i creatiu o per poder tenir allò necessari per viure i indispensable per a sentir-nos persones; així com diem que el treball dignifica –o hauria de dignificar- també és igual d’important l’oci i també hauria de ser aquell complement indispensable i necessari de la nostra vida que ens dignifiqués i ens ajudés a ser millors persones encara.

Per això el títol d’aquest apunt d’avui “OBERT PER JUBILACIÓ” vol dir exactament això: que no tancaré pas encara la paradeta que és aquet blog –una paradeta on s’hi pot trobar una mica de tot, com a les botigues de poble d’abans- i que la jubilació podrà ser  justament l’oportunitat de poder dedicar-hi encara més temps. Estem acostumats a veure rètols en alguns establiments que diuen “TANCAT PER JUBILACIÓ”, “TANCAT DEFUNCIÓ”, “TANCAT PER VACANCES”, “TANCAT PER CASAMENT” o “TANCAT PER MATERNITAT”… Doncs jo avui, en lloc de tancar, vull començar a obrir per jubilació o potser podria dir millor que seguiré obrint i que em nego rotundament a tancar, tot i que potser la clientela no sigui massa abundant… I és que aquest blog no el faig pas per negoci sinó que des del principi el faig per oci i per gaudi personal; a mi em fa el gran servei d’haver de reflexionar una mica, d’haver d’ordenar el pensament i les idees abans de posar-me a escriure, d’haver de llegir per estar al dia, d’haver de pensar i analitzar, d’haver de ser crític, a vegades potser una mica àcid o injust, però sempre amb bona intenció i demanant a tothom la necessària benevolència que voldria que m’oferíssiu en tot moment tot reconeixent la meva bona voluntat … Per això procuraré que aquesta estrenada jubilació faci que segueixi encara més obert, més despert i millor. I per això he posat a l’apunt d’avui el número 1; espero que puguin seguir altres apunts que mirin les coses des del punt de vista d’un jubilat. Perquè amb la jubilació el punt de vista, la mirada i les percepcions sobre la vida canvien una mica i les coses poden no veure’s igual com les veia fins ara…

Ahir, quan a la feina m’acomiadava dels companys i em preguntaven què faria ara, els deia que sobretot miraria de no avorrir-me i que ja buscaria -i em sembla que trobaria- coses per fer: caminar, llegir, escriure, fer algun voluntariat, viatjar, escoltar música, potser fer hort, etc. Em sembla que seré capaç de trobar prou coses per fer i prou incentius per la vida. De moment, avui ja he fet –acompanyat de la meva dona- la primera caminada com a jubilat, una agradable caminada matinal seguint el curs de la tercera sèquia del Canal d’Urgell sota l’ombra agradable dels centenaris plàtans; passejada que pensem fer quotidianament si el temps en ho permet. I, en arribar a casa, una bona dutxa, una estona de deliciosa lectura del llibre que em va arribar de regal per Sant Jordi d’aquest any (“El tramvia groc” del valencià Joan F. Mira), el dinar tranquil i l’escriptura d’aquest post, tot imaginant el munt de coses i possibilitats per fer durant aquest pròxims dies…

Per tant, ja ens veurem –si vosaltres voleu- perquè seguiré tenint la botiga oberta si Déu em dóna salut per anar-vos oferint els meus humils productes en forma de reflexions o comentaris de l’actualitat. Perquè JUBILAR-SE DE LA FEINA NO ÉS JUBILAR-SE DE LA VIDA.

La sèrie “Obert per jubilació” segueix aquí

Read more: http://jaumepubill.blogspot.com/#ixzz30TzklIVQ

11 respostes

11 respostes a “Obert per jubilació (1)”

  1. Dolors Solàen 01 maig 2014 en 22:01 1

    Moltes felicitats,jaume. Ara a gaudir-ne i que sigui per mots anys!!!

  2. Jl Manchinien 01 maig 2014 en 22:38 2

    Salut i felicitat en aquesta nova etapa.
    Una forta abraçada.

  3. Jaume Pubillen 02 maig 2014 en 13:52 3

    Gràcies, Dolors i José Luís, pels vostres bons desitjos. ja sabeu que aquesta és casa vostra i que les portes restaran obertes. Una abraçada.

  4. Fèlix Torras Solsonaen 03 maig 2014 en 1:10 4

    Moltes felicitats, Jaume! La parada per parar-se a pensar i fer pensar als demés més oberta que mai, eh, Jaume. Sí senyor. La festa ha de continuar, oi? Ara, una carrera de lliure albir ben merescut. A viure la vida. Com sempre, preciós article. Maco, maco. Tindrà més temps per crear bons escrits. I moltes coses més…

    Una sincera abraçada i a gaudir de la jubilació Jaume!
    Torras

  5. Enric Gamisansen 03 maig 2014 en 16:55 5

    Per molts anys gaudeixis d’aquesta nova etapa que desitjo sigui d’alló més profitosa i feliç.

    Una abraçada

    Enric

  6. Jaume Pubillen 03 maig 2014 en 19:02 6

    Gràcies, Fèlix i Enric. Mirarem d’aprofitar aquests anys que ens queden fent alguna cosa de profit…

  7. Josep M. Salaten 03 maig 2014 en 21:23 7

    Una forta abraçada en l’inici d’aquesta nova etapa de la vida. Desitjo que la pugueu gaudir molts anys. Continuarem llegint les teves reflexions en aquest bloc, ara més sàvies. Benvingut al club.

  8. Ponsen 05 maig 2014 en 10:46 8

    realment no entenc la gent que té por d’avorrir-se quan es jubili, jo ja fa tinc el compte endarrera en marxa i em queda més de la meitat de la vida >_<

  9. Jaume Pubillen 05 maig 2014 en 15:51 9

    Gràcies Josep M i Pons: Entenc la jubilació com una nova oportunitat i com una porta que s’obre. A veure què hi haurà darrere…
    Una abraçada a tots dos

  10. Amics del Llobregaten 14 maig 2014 en 22:26 10

    Molt bé, Jaume, estem contents que amb salut t’hagis pogut jubilar. Creiem encertada la vida que t’has marcat, és allò que “sota el cel hi ha un moment per a cada cosa” doncs ara a gaudir-ne. Nosaltres, ferms, anem seguint el teu bloc i anem llegint el teu llibre “A peu”, fabulós. Ara que tens més temps ja en pots preparar un altre. Rep una cordial abraçada.
    A. del Ll.

  11. Jaume Pubillen 15 maig 2014 en 17:03 11

    Hola amics: Ja ho veieu, un més ala colla. Us he d’agrair la vostra fidelitat i m’alegro molt que el llibre us agradi. Seguiré escrivint, tot i que no hi ha llibre a les envistes. Una abraçada a tots i totes.

Comentaris RSS

Deixi una contestació

*