20 maig 2013
La utopia ens ajuda a caminar
“S’ha de ser imbècil per creure algunes coses de les que parles en el teu blog. S’ha de ser ruc per creure que algun dia Catalunya serà independent”. Aquestes afirmacions me les va fe -no fa gaire- una persona que va entrar al meu blog i, pel que sembla, no li van agradar gaire alguns apunts que va llegir, sobretot pel que fa referència a la independència de Catalunya. Lògicament que està en el seu dret compartir, o no, els meu punts de vista, cosa que respecto profundament.
Com a resposta, podria dir-li moltes coses a aquesta persona i podria donar-li arguments de tota mena. Però no sempre els arguments es volen entendre i no sempre serveixen igual per a tothom.
Em sembla, però, que la millor resposta la dóna Eduardo Galeano en aquest poema:
Utopía
Ella está en el horizonte.
Me acerco dos pasos,
ella se aleja dos pasos más.
Camino diez pasos
y el horizonte se corre
diez pasos más allá.
Por mucho que yo camine
nunca la voy a alcanzar.
¿Para qué sirve la utopía?
Sirve para eso:
para caminar.
Eduardo Galeano
2 respostes
Una vegada més, el seu blog és una font d’inspiració per a continuar caminant cap a un horitzó que, de moment, sembla defugir-nos. Dia vindrà que l’assolirem. Amb tot, no té res d’estrany que hi hagi algú que surti a fer el camí amb un ciri trencat… Gràcies per compartir recerca i pistes.
Gràcies, Josep M: De ciris trencats en trobarem molts encara pel camí. Però l’anirem fent!