23 març 2013
Tics d’autoritarisme del bisbe Novell
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, acaba de demanar la dimissió de l’ arxipreste de la Segarra i ho ha comunicat amb la següent carta a tots els capellans del bisbat:
Benvolgut Mossèn,
Malauradament, li he de comunicar que he demanat la dimissió de Mn. Eduard Ribera com a arxipreste de la Segarra. Ell, lleialment, ha acceptat de deixar el càrrec.
D’acord amb ell, justifico breument una decisió que he mirat d’evitar, però que finalment, fidel a l’encàrrec de bisbe de la diòcesi, he hagut de prendre.
Des del mes d’octubre, Mn. Eduard Ribera i els altres responsables del Full Inter parroquial “Fent camí”, publicaven escrits propis i d’altres autors a voltes manifestant opinions contràries a la doctrina de l’Església i, sobretot, criticant obertament la jerarquia i el seu servei ministerial. He de reconèixer, però, que sempre m’ha fet conèixer el contingut del full abans de la seva difusió.
Des d’aleshores, he corregit Mn. Eduard en tres ocasions, dues d’elles mitjançant entrevista personal, demanant-li que deixés de publicar textos d’aquests tipus i notificant-li en la darrera que, tenint present que la condició per nomenar-lo arxipreste fou evitar precisament aquest tipus de publicacions, si no s’esmenava li hauria de demanar la dimissió.
Aquest darrer cap de setmana, el Full “Fent Camí” ha publicat novament un article en la mateixa línia, aprofitant un comentari al recent homenatge a Mn. Huguet. Després d’escoltar l’opinió dels membres del Consell de Govern, dissabte li vaig demanar personalment la dimissió d’arxipreste, reconeixent-li que m’entristia fer-ho perquè reconec el bon treball realitzat com a arxipreste i la magnífica visita pastoral que vàrem fer l’any passat.
Tenint present la realitat actual dels capellans de l’arxiprestat de la Segarra, he decidit nomenar arxipreste a Mn. Xavier Romero, rector de Cervera, sense més consulta.
A l’espera de veure’ns a la propera missa crismal, el saludo cordialment,
+ Xavier, Bisbe de Solsona
Solsona, 18 de març de 2013
Davant d’aquest fet, voldria fer uns quants comentaris:
1. Conec, des de fa anys, Mn. Eduard Ribera i algun altre responsable del full setmanal “FENT CAMÍ PER LA SEGARRA RURAL”. El rebo totes les setmanes, el llegeixo i el valoro molt positivament. No hi he llegit mai textos que siguin contraris a la fe i, per tant, condemnables; tot al contrari: hi descobreixo en els seus responsables i en els escrits setmanals una gran estima per l’Església i sé de primera mà (en tinc testimonis) que és molt valorat per la majoria de feligresos d’aquelles petites parròquies rurals. Em sembla que el bisbe Novell confon el que és la doctrina de l’ Església amb altres qüestions perfectament opinables.
2. El text a que es refereix la carta sobre l’homenatge a Mn. Huguet és un text que vaig publicar en aquest mateix blog (10 de Març) i que els responsables del butlletí van recollir, com han fet en moltes altres ocasions amb textos molt interessants d’altres autors, alguns d’ells teòlegs reconeguts. No crec que cap d’aquests escrits pugui donar motiu per a cap condemna. Més aviat ho considero un pretext episcopal per amagar obscures raons o conveniències i per apagar veus discordants a una manera de fer i pensar, al meu parer massa oficialista i monolítica per part del bisbe. En qualsevol bisbat és mala política arraconar un tipus de gent ben valuosa (potser, és cert, una mica crítica) i promoure’n només una altra d’una determinada tendència ( i ben dòcil).
3. Considero que tot el que es publica en aquest full són textos escrits des de la llibertat que ens dóna la nostra mateixa fe (“on hi ha l’Esperit del Senyor hi ha la llibertat” -2 Cor 3, 18) i que diuen el que sent el cor. A vegades poden no agradar, però potser convindria que ho llegissin i ho escoltessin amb els ulls i el cor obert i sense tant esperit inquisitorial. Justament una de les creus per les que va haver de passar Mn. Huguet va ser la condemna al silenci, com tantes altres vegades ha passat a moltes altres persones–molt injustament- en el si de l’ Església.
4. El bisbe Novell hauria de saber que el mateix dret i deure té ell de corregir els seus diocesans, com els diocesans tenen el dret i el deure de corregir-lo a ell. O no? Perquè la condició de Capellà, Bisbe, Cardenal o Papa no fa ser ni més bo ni més dolent, ni més perfecte ni més imperfecte, ni més intel·ligent ni més ruc, com tothom sap molt bé i es pot comprovar dia a dia. Per tant, seria hora que les relacions dins de l’Església anessin canviant, s’exercís més el diàleg que la inquisició, que la correcció fraterna a la que fa referència el bisbe anés en les dues direccions i que es tinguin més en compte la bona fe i les coses fonamentals que ens uneixen que no pas les secundàries (la majoria d’elles relatives, opinables i canviables) que ens separen.
5. Tant de bo el Papa Francesc –amb la convenient i necessària l’ajuda de l’ Esperit- sigui capaç d’obrir ràpidament finestres perquè entri aire nou en aquesta Església que fa pudor de resclosit en algunes de les seves estructures i comportaments, en molts cassos tan allunyada de les persones i de les seves inquietuds. Que aquest nou esperit arribi ben aviat a tots els racons del món on qualsevol cristià o cristiana vulgui viure lliurament la seva fe.
6. I, per acabar, li recomanaria al bisbe Novell aquella màxima tan sàvia del bisbe Deig: “Fer, fer fer i deixar fer”.
8 respostes
Ànims. Ja ens trobarem a l’infern, en un lloc ben agradable prenent la fresca i fent petar la xerrada sense censures, probablement jugant a cartes amb la Trinitat mateixa, mentre al cel, ben enravenats i encorsetats s’avorreixen mortalment mirant-se el melic. Això, sí, dins d’un ordre jeràrquic revestit de randes glorioses. No fos cas.
El meu pare sempre em deia que era molt més agradable el pecat (aquesta mena de pecats comesos per l’arxiprest) que no pas la virtut. Una abraçada!
Mercè: Val més la pena prendre-s’ho com ho fas tu: amb una mica d’humor. Em consta que Mn. Ribera també s’ho ha pres prou bé i segur que se sent més lliure i més alliberat.
Be, Mercè i Jaume, no deixen de ser tics d’autoritarisme nerviós d’un novell bisbe Novell. Abans varen ser amb Mn. Jesús Huguet, amb els professors de l’escola pública, avui amb tu amic Eduard, i ¿demà vés a saber a qui tocarà, al Semproni, al tiburci al Tocal,…?
Jaume, desconec l’afer, tot i així he de manifestar que em fa molta por qualsevol religió o església que no accepti l’autocrítica, ja que l’humor no hi té cabuda, en canvi la idolatria, sí, ja que sempre ha estat molt seriosa i autodefensiva i disposada a la violència en contra del blasfem, recordes fra Tomàs de Torquemada, Inquisidor General, les fàtues dels islamistes radicals contra els blasfems?
No voldria perjudicar a cap comunitat de cap mena però, al Pol Nord no necessiten algun Bisbe ?
Amics: Una de les coses urgents que hauria de fer el Vaticà és replantejar-se la forma de nomenament dels bisbes. Tothom sap com van les coses i és evident que no és gens exemplar: va des del nepotisme més escandalós fins a interessos de tota mena, gens cristians per altra banda.
Una abraçada a tots
Benvolgut Sr. Jaume Pubill,
A través d’una neboda meva, he trobat el seu blog.
Sempre que el temps m’ho permet llegeixo els seus articles i aprofito l’avinantesa per felicitar-lo.
Li escric per fer-li referència a la fulla “Fent Camí”, que rebem tots els diumenges.
Jo sóc una feligresa de Mossèn Eduard Ribera d’un poble rural molt bonic. El que puc dir-li, és que gràcies a ell ens hem apropat més a la fe i estima per l’Esglesia. Tanmateix, crec que aquesta s’hauria de renovar una mica, ja que de vegades queda massa lluny de la realitat social en què vivim.
Mossèn Eduard, és una persona d’una gran qualitat humana, savi, just, sap escoltar i sap acceptar i conviure amb totes les persones, siguin com siguin i tinguin les ideologies que tinguin.
Així doncs, vull manifestar que sento molt la seva destitució de l’arxiprestat perquè penso que era la persona idònia per aquesta tasca, i des d’aquí li vull transmetre tot el nostre recolzament.
Salutacions cordials,
Mercè Segura
Mercè: Totalment d’acord amb el que diu de Mn. Eduard Ribera. Jo el conec de fa molts anys i sé que és d’aquelles persones admirables que val la pena haver conegut alguna vegada a la vida. Es fa estimar perquè ell també estima molt. Sé que els que sou feligresos seus l’estimeu molt. Estigueu al seu costat. Estiguem tots els seus amics al seu costat.
Gràcies per entrar al blog i llegir-lo. Una abraçada forta.