18 des. 2011
L’existència històrica de Jesús
Llegia -atònit del tot- ahir en un diari com el novel·lista Albert Sánchez Piñol es posa a fer d’historiador-teòleg-biblista sense cap tipus de vergonya i, amb tot l’atreviment del món, gosa afirmar (per les bones, tot sigui dit) que “probablement Jesús no va existir mai”. Sort que diu “probablement”… Veurem si en pròximes entregues ens explica més coses i el “probablement” esdevé un “rotundament”, perquè l’article d’ahir amenaça amb tenir continuïtat…
El que diu el novel·lista no és pas el primer que ho diu, ja ho sabem. Des del S XVIII que hi ha hagut una corrent en aquest sentit, sense massa èxit, la veritat. Justament fa tres o quatre dies que que s’ha mort un dels més famosos detractors de l’existència de Déu (i de Jesús), Christopher Hitchens. Era conegut com un dels anomenats “4 genets de l’ Ateisme”, juntament amb el filòsof Daniel C. Dennett, el també filòsof Sam Harris i l’etòleg i escriptor Richard Dawkins. A parit d’ara hi haurem d’afegir a Sánchez Piñol entre la plèiade d’aquests detractors….
Mireu, jo no em posaré pas aquí a defensar l’existència de Jesús perquè no ho sabria fer gaire bé i, per altra banda, ja ho han fet gent molt més preparada i seriosa que jo i –segurament- que el conegut novel·lista de la pell freda. Sí que li diria amb tota cordialitat que a aquestes alçades, si es volen dir certes coses, no n’hi ha prou de ser antropòleg o novel·lista, sinó que s’ha d’estar una mica més preparat i s’ha d’haver llegit alguna cosa més sobre el tema. Els arguments que ell dóna han de ser una mica més consistents (que, fet i fet, no en dóna cap). I també li diria que si vol tractar temes amb frivolitat n’hi ha un munt i que no els acabarà. Aquest tema trobo que ja està molt atrotinat, és força vell i els que encara ho defensen crec que ja estan bastant fora de joc.
Perquè trobo que és una mica frívol despatxar el tema dels historiadors que parlen de Jesús dient que s’han inventat certes coses o que les han afegit posteriorment. Algunes –com en el cas de l’historiador Flavi Josep- ja està comprovat i acceptat per tothom que vulgui ser objectiu, que té coses pròpies i altres que foren afegides posteriorment als seus textos. D’acord que hi han paràgrafs que són d’ell i altres que no, però això no indica que tot el que diu sigui fals i sense cap valor històric. No és anar massa lluny?
Però ja he dit que no seré jo qui entri en aquesta controvèrsia perquè hi han prou estudis seriosos sobre el tema. Però sí que vull dir que no trobo que sigui seriós parlar a aquestes alçades, com fa ell, de relíquies i coses semblants, posant-ho tot com un “totum revolutum” i barrejant naps i cols. És, per dir-ho suaument- ganes d’agafar el rave per les fulles. Tots sabem que en qualsevol religió (i en altres rames de la ciència també passa el mateix) hi han coses essencials i coses secundàries, coses veres i coses falses, teories i coses demostrades. Hi ha de tot i s’ha de saber distingir. El tema de les relíquies quasi tothom sap que és més aviat un acudit prendre-se’l seriosament, com ho són tantes i tantes tradicions que s’han anat arrastrant durant segles i que quasi tots sabem que no tenen base històrica. Pe això no hi ha dret posar-ho tot al mateix sac i barrejar el seriós de la pura anècdota.
Seguirem esperant el segon capítol per veure per on ens surt. La imaginació està molt bé per a les novel.les i ell és un gran novel·lista. Però no està tan bé per parlar d’altres temes com aquest que, encara que les proves siguis escasses, no vol dir que no siguin proves suficients. I, per suposat, que no parlo de Jesús com a Messies; parlo simplement de Jesús com a personatge històric.
11 respostes
El sorprenent no és que ningú parli de Jesús en els primers temps. El sorprenent hauria estat que algun historiador de l’època s’hagués interessat per ell. Hauria estat una casualitat increïble que els escriptors d’aquest temps se sentissin atrets per contar l’execució d’un fuster palestí que va passar sense massa pena ni glòria. Només cal veure com van ser les primeres comunitats cristianes. El més natural del món fou que cap contemporani ho recordés ni esmentés.
No obstant això, i tot i això, sorprenentment
tenim diverses referències d’ell. Més encara: hi ha més informació sobre Jesús de Natzaret que sobre altres personatges de la història, l’existència dels quals ningú qüestiona. Per això, la seva existència constitueix avui un fet històric tan cert i irrefutable que ningú amb un mínim de rigor intel·lectual qüestiona. Bé, sí que encara n’hi ha: gent frívola com Sánchez Piñol!.
Havia escrit un comentari, però com que no era favorable a l’opinió del Sr. J.Pubill, l’han fet desaparèixer. Un exemple més d’intolerància religiosa. Sr. Pubill, no el penso llegir mai més.
Aureolux: Aquí ningú fa desaparèixer cap comentari. Simplement no devia arribar. Torni a escriure’l i veurà com jo no el faré desaparèixer. No tinc cap interès en ser intolerant amb ningú.
Una abraçada
Anònim: Com més llegeixo l’article de Sánchez Piñol, més frívol el trobo perquè no hi trobo cap argument que refermi la seva tesi. Documents que afirmen l’existència històrica de Jesús no en tenim gaires, però els que tenim sóc acceptats pels historiadors i biblistes seriosos.
Una abraçada
Aureolux ([email protected]) estic esperant el seu comentari que mai va arribar (el va fer o se’l va inventar?).
No es preocupis, que no li faré desaparèixer perquè, per si no se n’havia adonat, aquest blog no té moderació de comentaris i tothom pot opinar el que vulgui si no falta al respecte.
Esperaré…
Aquest tal Josep Oriol Grau s’ha quedat mut? Espero la seva resposta per tal de que ens il·lumini a tants i tants que encara vivim a les tenebres de la irracionalitat i que creiem en Jesús. Potser ell ens podrà demostrar que tot va ser un invent i una fantasmada…
Señor Jaume veo que a otros si contesta usted pero a mi no
Historiadores y apologistas de los primeros siglos de la era Cristiana como Justino Mártir, Clemente de Alejandría, Tertuliano, solo por citar unos pocos dan muchas referencias históricas enlazadas con hechos de la época sobre la existencia de Jesus de Nazaret
Poncio Pilato prefecto de Judea entregó a Jesús para que lo colgaran esta inscripción grabada en un bloque de piedra descubierto en 1961 está en la ciudad portuaria de Cesarea, a orillas del Mediterráneo.
Sr Gossen: Le contesto con mucho gusto y le agradezco que entre a mi blog y me lea.
Le contesto en castellano para que me entienda mejor. Veo que usted está en mi misma linea de argumentación y que podemos decir con toda claridad que actualmente tenemos pruebas casi irrefutables de la historicidad de Jesús.
Actualmente ya se ha separado lo que es el grano de la paja, y pruebas que antes se daban como válidas ahora se han convertido en dudosas o incluso falsas. Y , al contrario, pruebas que antes eran dudosas ahora ya se las da como buenas debido a estudios y documentos que se han encontrado en los últimos años.
Hay estudios serios como por ejemplo los del Dr. Antonio Piñero,(http://blogs.periodistadigital.com/antoniopinero.php/2007/03/10/curso-de-verano-de-la-universidad-complu),
o los del Dr. Jesús Peláez (http://blogs.periodistadigital.com/antoniopinero.php/2007/08/06/afirmacion-de-la-existencia-historica-de )
entre muchísimos otros.
Un abrazo
Señor Jaume, gracias por su atentas.
Me alegro que coincidamos. En su otro blog parece ser que no, pues no me contesta usted.
Jesus existió y de ello hay mas pruebas que de ningun ser humano en el pasado.