13 oct. 2011
1000 entrades!
Tal com diu Eduardo Galeano –autor a qui jo admiro molt-
“Uno escribe a partir de una necesidad de comunicación y de comunión con los demás, para denunciar lo que duele y compartir lo que da alegría. Uno escribe contra la propia soledad y la soledad de los otros”.
Hi estic força d’acord amb aquest text, però no del tot. Jo crec que s’escriu per necessitat. Encara que ningú et llegeixi i encara que sàpigues de cert que ningú llegirà mai allò que escrius. Tots hem començat escrivint poemes en la nostra joventut, amagant-los perquè ens feia vergonya que els demés els llegissin i, possiblement, acabant estripant-los. Però els escrivíem perquè ens sortia de dins; per necessitat.
Escriure ens ajuda a conèixer-nos, ajuda a explicar-nos i ajuda a explicar el que ens envolta. Ajuda a explicar el món i la nostra situació personal en un moment determinat en aquest univers en el que vivim, que ens fa viure i pensar d’una manera determinada.
Escriure, algunes vegades és un diàleg entre nosaltres i el que ens envolta i altres vegades potser és un monòleg amb nosaltres mateixos. És un continu rumiar (com les vaques) tot el que tenim dins l’estómac o dins el cor.
Aquest blog parteix d’aquesta necessitat i a vegades és monòleg, altres diàleg i altres és simplement plagi confessat públicament de coses que han dit altres i que a mi m’han agradat i que vull compartir.
Aquest blog neix de les ganes de dir coses, d’observar la realitat -si pot ser, poc a poc- i dir-hi la meva. Per això el blog es diu A PEU i té com a subtítol : “Caminant a poc a poc s’observa millor la vida”. I, és clar, moltes vegades també hi ha la necessitat de compartir tot això amb altra gent que pot pensar igual o no. D’aquí la gràcia dels comentaris.
Tant de bo puguem seguir compartint per molts anys!
Gràcies a tots.
7 respostes
Gràcies a tu per aportar-nos tantes coses, per compartir, per fer-nos companyia amb les teves paraules i, tant de bo en puguem gaudir durant molts més anys. Enhorabona, des del cor i de l’ànima! Una abraçada molt forta!
Tant de bo així sigui, Jaume. A més a més, faig costat a les paraules de la Catalina i brindo per les 1000 entrades. Una abraçada ben forta des de Córdoba, Argentina.
Jaume, ets collonut, gràcies per tot i felicitats!
1.000 entrades són moltes entrades! Jo amb sis anys de blog encara hi sóc lluny!
Moltes felicitats!
Víctor: Potser sí que són moltes entrades i potser no calien tantes… Tu, en sis anys, n’has fet menys però la qualitat del teu blog és molt superior. Per això te’l premien tan sovint! Enhorabona pel nou premi que t’han donat.
Una abraçada.
Catalina,Josep Maria i Sònia: Gràcies pel que dieu. Brindem per les 1000 entrades i perquè el blog esdevingui cada cop millor.
Una abraçada
Felicitats per aquestes 1000 entrades que tantes coses boniques ens han dit. Que puguis seguir reflexionant i fent-nos reflexionar. Per molts anys, Jaume!