20 set. 2011
Juan Carlos Moreno Cabrera: Un lingüista que parla clar
Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956) és un lingüista espanyol.
És catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid. Ha publicat diversos articles sobre la situació de la diversitat lingüística mundial i ha format part del comitè científic de l'”Informe sobre les Llengües del Món” de la Unesco. Destaca per les seves posicions polítiques en oposició a l’ús de l’idioma castellà en els territoris bilingües d’Espanya i en defensa dels drets de les llengües minoritzades. Ha dirigit l’adaptació al castellà de The Cambridge Encyclopedia of Language, de D. Crystal (Taurus, 1994). Va participar en el projecte Eurotyp (Tipologia de les Llengües d’Europa) de la European Science Foundation (1990-1994). Actualment, és membre del comitè científic de Linguamón – Casa de les Llengües.
—————————————————————————————————————
Segons un estudi d’enguany elaborat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura i l’Institut d’Estudis Catalans ( IEC ) sobre els usos lingüístics a la Catalunya del Sud, el 56’2 % dels seus habitants tenen l’espanyol com a llengua d’ús habitual, davant del 39’5% que s’expressen en català i el 4’1% que ho fan en altres idiomes.
Ras i curt, aquest estudi certifica que el català ha esdevingut una llengua minoritzada a la pròpia Catalunya autònoma i -ja se sabia de temps enrere- que la situació de la nostra parla a la resta del Principat de Catalunya (o sigui la Catalunya del Nord ) i al conjunt dels Països Catalans és encara pitjor.
Malgrat aquesta mala notícia, cal ressaltar la vigorositat del català ( mercès sobretot a la immersió lingüística del nostre sistema educatiu ), que fa que la nostra llengua esdevingui la parla d’ús habitual d’un percentatge remarcable de gent que com a llengua materna tenien el castellà i d’altres idiomes. Però la constant immigració que rebem, fa que malgrat aquesta integració de nous parlants, el català en conjunt recula.
Aquesta preocupant situació fa ben palesa una conclusió bàsica del sociolingüísme, que afirma que una llengua només pot sobreviure en el món actual si disposa d’un estat independent propi, sinó desapareix.
És clar, que vistes aquestes dades i l’evolució de la salut de la nostra llengua, aquesta ja és minoritzada al nostre país per culpa del bilingüisme, que no deixa de ser una situació transitòria en la qual la llengua més forta es menja a la més feble ( i en el nostre cas el marc legal espanyol subordina clarament el català, la qual cosa entre d’altres problemes, representa que es dificulta molt l’accès i ús del català als nouvinguts ).
Si volem que el català no desaparegui, es normalitzi plenament i esdevingui la llengua d’ús social del conjunt del país, si volem disposar dels mecanismes legals, socials i materials per a integrar a la immigració i els seus descendents i poder viure plenament en català, hem d’assolir inevitablement la independència.
Lluís Quintana i Bosch
