11 abr. 2011

El millor dia

Publicat en 19:31 sota GENERAL

 Jacques-Yves Cousteau (Saint-André-de-Cubzac, Gironda, 11 de juny de 1910París, 25 de juny de 1997), també conegut com el Comandant Cousteau o Le Pacha, fou un oficial de la marina francesa, un oceanògraf i cineasta francès, internacionalment conegut com el comandant del Calypso. Tothom el coneix, però poques coses sabem de la seva dona Simone.

El 1980, en un reportatge, un periodista li va preguntar si era difícil comandar el Calypso. Cousteau va contestar:

"No, si està Simone a bord. Ella és la cuinera, la mare de trenta mariners, la que aconsella, la que posa fi a les baralles, la que ens mana afaitar-nos, la que ens repta, la que ens acarona, la perruquera de bord, la nostra millor crítica, la nostra primera admiradora, la que salva el vaixell de les tempestes. Ella és el somriure de cada matí i la salutació abans d’anar a dormir. El Calypso podria haver viscut sense mi … però no sense Simone ".

Una dona que va viure entre càmeres i mai es va deixar fotografiar; no va figurar en cap de les enciclopèdies del Calypso; es va negar a ser vista a les pel.lícules i la majoria de la gent mai va veure la seva cara.

Quantes són les dones que han estat ignorades, però han fet grans coses sense ser mai reconegudes!. Molt a prop nostre hi ha una dona silenciosa avui. Pot ser la que escombra la teva oficina, o potser la teva mare, la teva germana, la teva àvia, la teva tia, etc… Reconeixem avui la seva tasca, fem-li saber i reconeixem-ho públicament, perquè potser podríem fer que fos per a ella el seu millor dia…

5 respostes

5 respostes a “El millor dia”

  1. Esperançaen 11 abr. 2011 en 19:41 1

    Una gran post, Jaume. M’ha encantat. Una forta abraçada!

  2. Sayonaraen 11 abr. 2011 en 20:50 2

    Muito bacana J. Costeau… ainda me vejo, criança, na frente da tv, a assistir seu documentários sobre o mar! Uma beleza, além de inovador! ♥

  3. Jaume Pubillen 12 abr. 2011 en 22:53 3

    Gràcies a totes dues. Jo també recordo els grans documentals d’en Cousteau i és cert el que diu en l’entrevista: la seva dona sempre va passar desapercebuda. La qual cosa, però, no vol dir que no hi fos i fos ben important. Ell ho reconeix obertament, cosa que està molt bé, no?
    una abraçada

  4. Padmaen 19 abr. 2011 en 13:30 4

    Me has hecho pensar en mi madre y en mi abuela. Y en lo que intento hacer todos los días para honrarles la memoria. Gracias…

  5. Jaume Pubillen 19 abr. 2011 en 21:46 5

    Gracias a ti, Patma, por tu comentario y por leer mis humildes reflexiones. Un abrazo

Comentaris RSS

Deixi una contestació

*