A PEU

Aquests dies sortia als diaris una notícia que deia que dues germanes, Gladys i Jamie Scott, condemnades a cadena perpètua pel robatori d’onze dòlars a mà armada, sortien de presó perquè una necessita un ronyó que l’altra li donarà.

Davant d’aquesta notícia jo em faig unes quantes preguntes:

-És just que per un robatori a mà armada d’onze dòlars hi hagi cadena perpètua?

-No s’han de tenir en compte les circumstàncies? Aquestes noies van ser condemnades pel robatori a mà armada de 11 dòlars a dos homes que les portaven a un club nocturn de Mississippi el 1993. Les dones no tenien antecedents penals, eren molt joves en el moment dels fets i sembla que les portaven contra la seva voluntat.

-És una raó convincent la que va donar el Governador de l’ Estat de Mississipi, Haley Barbour, president de l’Associació de Governadors Republicans?. Va dir que una raó per a la seva decisió va ser que el tractament de diàlisi de Jamie Scott era una càrrega financera per a l’estat. Michael Shapiro, cap de trasplantaments d’òrgans en el centre mèdic de la Universitat de Hackensack a Nova Jersey, va criticar la decisió d’imposar una condició per l’alliberament. Va qualificar la decisió de faltada d’ètica i que probablement és il legal.

-És igual la justícia per un ric que per un pobre?

-A l’hora d’impartir justícia els jutges són imparcials? No hi entres motius polítics o ideològics en les seves sentències?

En aquest cas sí que podríem dir que ser lliure costa un ronyó!

Comentaris RSS