07 oct. 2010
El llenguatge s’empobreix?
Aquests dies rellegeixo a estones un deliciós llibre que em van regalar aquest estiu i que us recomano a tots: “Diccionari d’expressions lingüístiques”, d’ Antoni Llull Martí.
És un llibre deliciós perquè recull expressions del mallorquí col·loquial de principi del S. XX. Expressions que cada dia van quedant més arraconades per altres que en moltes ocasions no són gens legítimes ni tenen la meitat de gràcia d’aquestes.
Els experts ens poden dir (si és que es posen d’acord) el per què s’empobreix tant el nostre llenguatge. El de tots, quasi sense excepció. Serà la TV, serà l’escola, serà que no llegim prou els clàssics antics i moderns, que són els que ens donen pautes de com parlar bé i escriure bé i ens fan tornar més rics i més expressius.
No sóc capaç de fer cap diagnòstic de la situació en què ens trobem, però sí que vull transmetre la meva preocupació en aquest sentit, sobretot quan escolto parlar per la ràdio i la TV a molta gent. També alguns periodistes, que sembla que haurien de ser d’alguna manera mestres de la paraula..
Aquest llibre ens regala expressions que ens diverteixen, que són gràfiques, justes i algunes d’elles prou profundes com per expressar la saviesa popular, que és d’allà on hem de pouar tots.
Un en cito alguns exemples:
-“Parlar d’asseguts”=parlar detingudament d’una cosa.
-“No treure fesomia”=tenir un aspecte demacrat, fer molt mala cara.
-“Dir la mala pèssima”=parlar molt malament d’algú.
-“Enamorat fins a les rels dels cabeis”
-“Cuca molla”=es diu d’una persona apocada i poruga.
-“Cridar a morir de l’enuig”.
-“Fer navegar els galindons”=caminar.
-“Quedar sense polsos”=quedar atordit.
-“Tastar la gràcia de Déu”=menjar alguna cosa.
-“No haver tastat la gràcia de Déu”=estar dejú.
-“menjar-se un ham per sa punta”=menjar massa o amb voracitat.
N’hi ha també una sèrie que comencen amb “Més que…” que tenen per finalitat no tant establir una comparació, sinó expressar una qualitat o defecte en grau molt alt. N’hi han de molt divertides:
-“Més atapits que ses pues d’un eriçó”.
-"Més aturat que un ase vei”.
-“Més atupat que un ase de llenyater”.
-“Més estirat que un parpal”.
-“Més eixut que un suro”.
-“Més tort que sa justícia”.
-“Més xalest que un gorà a’s mig d’una guarda de someres”.
-“Més sèrio que una patata”.
-“Més embuiós que una colla d’escrivans”.
