11 jul. 2010
Definitivament et dic adéu
COMIAT
Definitivament et dic adéu
Espanya dels imperis: ho he decidit serenament.
Temps ha, potser, embabaiats per un cúmul d’història
i un res de res d’allò que hauríem de saber
–allò ben nostre–, o potser embadalits
amb un possible acord o l’entesa
fal·laç, ens manteníem resignats.
Ja fa, però, un munt de segles
–som al seixanta-sis del segle vint–
que estens els llargs tentacles i ens ofegues,
que lluites amb la gran energia dels imperis,
perquè tu ets un imperi, no en tinc dubtes, sense respecte a res, i ara contra corrent.
Definitivament et dic adéu!
M’acomiado de tu. Hi ha massa sang vessada,
hi ha massa injúria i massa greuge,
i massa sofriment al capdavall estèril.
Perquè ni tu –cavaller de Castella
amb creu i daga–, ni nosaltres plegats
–ramat d’ovelles esquilades–,
no podem anar junts. Me n’allunyo, de tu!
Prefereixo de lluitar per la pau
i amb els homes que l’estimen, la pau.
Prefereixo de crear el futur d’un país
i deixar-te. Apa, adéu!
I ara pensa en els teus,
en els qui, farts de pena, van errants i perduts,
en els qui, morts de lluita, es roseguen els punys;
aquests són els teus fills,
els únics que t’estimen. Deixa de guerrejar
i allibera’ls d’un cop. Jo me’n vaig!
Vull viure en pau a casa, vull morir esgotat
construint Catalunya. I res més!
Potser un dia ens veurem: Déu et guardi,
et diré: com et va? Però, mentrestant: a casa!
Hem lluitat massa temps al replà,
i tot és ple de pols i teranyines.
Definitivament et dic adéu!
T’ho dic sense rancor, somrient
darrere del cancell, mentre poso la balda.
Joan Colomines
("Poemes clam"-1969)
4 respostes
La història es repeteix i repeteix i no en sabem aprendre. Aquesta magnífica poesia ja ens marcava el camí, i nosaltres inconscients perseverem a estar sotmesos. A veure si aquesta vegada ho entenem. És la nostra ocasió per ser lliures. Aprofitem-la
Tens tota la raó: No n’acabem d’ aprendre… Però de mica en mica es va fent camí….
Gràcies pel teu comentari.
Hem de dir adeu d’una vegada, no ens entenen , …. tenim un llarg camí per fer , per gaudir com a poble i fer coses molt grans. És el moment i l’hem d’aprofitar.
Hola Roser: Estem totalment d’acord. A veure si d’aquí fins a les eleccions surt algú i remou la cosa… Sembla que sí que es mouran coses. Tan de bo siguem capaços de trobar líders intel.ligents, creïbles i capaços d’obrir nous camins…
Una abraçada