A PEU

  Ho han dit els diaris aquests dies: Martxelo Otamendi i la resta de directius del diari basc Egunkaria encausats han estat absolts set anys després que esclatés l’episodi de censura més greu viscut a l’estat espanyol els darrers trenta anys.

Però les conseqüències són irreparables: la desaparició d’un diari en euskera i les presumptes tortures que van patir els acusats qui les repara?. Espanya encara pot mostrar a tot al món vergonyes d’aquest tipus. Unes vergonyes que són massa corrents en un estat de dret i que no s’haurien de donar.

La sentència de l’audiència nacional espanyola determina que el diari i els processats -Martxelo Otamendi, Xabier Oleaga, Txema Auzmendi, Iñaki Uria i Joan Mari Torrealdai- no tenien “la més mínima relació amb ETA”. La causa se sustentava únicament amb les acusacions de les entitats ultres Dignidad y Justicia i Asociación de Víctimas del Terrorismo, després que la pròpia fiscalia demanés l’arxivament del cas.
Absoluta manca de proves
Els 33 fulls que formen la sentència mostren l’escandalosa manca de rigorositat i de proves que hi ha al cas, posa en dubte la cobertura constitucional del tancament i admet que es podrien haver produït tortures (“No hi va haver eficiència de les condicions de la incomunicació”). D’altra banda, “tampoc s’ha acreditat” que l’Egunkaria “hagi defensat els postulats de la banda terrorista”, afirma l’escrit, i el que és més escandalós i mostra el caràcter i la voluntat política del procés, “fins i tot els membres de la guàrdia civil que van comparèixer com a pèrits van reconèixer que no s’havia investigat si la línia del diari era o no de recolzament a ETA”. Senzillament espectacular.
Pel que fa a la mesura de tancar el diari “temporalment”, fet que va suposar la seva mort, la sentència  entén que “no tenia habilitació constitucional directa i estava falta d’una norma legal especial i expressa que l’autoritzés”.

En referència a les denuncies de tortures, el tribunal destaca que “té especial rellevància que les denúncies d’aquests [els directius acusats] sobre maltractaments i tortures patides durant la detenció incomunicada són compatibles amb allò exposat als informes medicoforenses emesos”. Tot i això, “el Tribunal no pot arribar a conclusions jurídica penalment rellevants sobre el tema excepte constatar que no hi va haver un control judicial suficient i eficient de les condicions d’incomunicació”.

Comentaris RSS