A PEU

Hi han preguntes amb resposta. Altres sense resposta o, almenys, sense una resposta satisfactòria. Però sempre és bo per un mateix i per als altres fer-se preguntes, intentar contestar-les i debatre-les públicament. Ajuden a fer pensar.

I tots plegats ens fem infinites preguntes sobre la justícia i la injustícia  perquè els diaris van plens de cassos incomprensibles per a la majoria de la gent.

Vegem-ne algunes?:

-És justa la justícia que apliquen els nostres jutges, un dia sí i l’altre també? És una justícia raonable, lògica, fonamentada, assenyada… o més aviat sembla que és la justícia del món al revés?

-Quan un Tribunal Constitucional totalment deslegitimat per múltiples raons tarda quasi quatre anys en dictar una sentència per interessos més foscos que la nit, qui se’l pot creure? Qui en pot fer cas?

-Qui és el terrorista: el que provoca o el que respon?  De què són culpables els pobladors d’Atenco, a Mèxic, o els indígenes maputxes de Xile, o els kekchí de Guatemala, o els camperols sense terra del Brasil, acusats tots de terrorisme per defensar el seu dret a la terra? Si sagrada és la terra, encara que la llei no ho digui, no són sagrats, també, els que la defensen?

-Qui són els justos i qui els injustos? Si la justícia internacional de debò existeix, per què mai jutja als poderosos? No van presos els autors de les més ferotges carnisseries. Serà perquè són ells qui tenen les claus de les presons?

-I hom es pregunta: ja que aquests justiciers tenen tantes ganes de matar, per què no exigeixen la pena de mort contra la injustícia social? És just un món que cada minut destina tres milions de dòlars a les despeses militars, mentre cada minut moren quinze nens per fam o malaltia curable? Contra qui s’arma l’anomenada comunitat internacional? Contra la pobresa o contra els pobres?

En aquest món que a vegades sembla que és "el món al revés", fan por fins i tot els més elementals actes de justícia i sentit comú. En aquest món fan por els drets dels ciutadans; la seva veu i el seu vot; fan por les demandes de llibertat; fan por les diferències; fan por les raons i els raonaments; fan por les coses "noves" que no hi ha manera que entren en caps "vells" i en esquemes mentals passats de moda.

La justícia d’aquesta gent és un greu i flagrant injustícia que no es mereixem els pobres mortals que ens mirem aquest teatre grotesc amb uns ulls oberts com unes taronges i sense entendre res de res…

Comentaris RSS